- La declaració de BCIN reconeix la singularitat d’aquest sistema d’explotació del territori ja desaparegut, però de gran valor patrimonial
Aquests forns, també anomenats ginebreres, servien per destil·lar en sec les soques de càdec, un arbust molt comú, per obtenir un oli amb múltiples usos medicinals, veterinaris i cosmètics.
Construïts sobre grans roques i amb estructures de pedra seca, els forns funcionaven mitjançant un procés de deshidratació que permetia recollir l’oli en piques exteriors.
Aquest producte es va comercialitzar àmpliament entre els segles XVI i XIX, aprofitant els recursos naturals i les condicions socioeconòmiques de la zona.
La majoria dels forns de Riba-roja són del tipus més gran i complex de tots els que s’han trobat fins a l’actualitat, pensats per a la producció a gran escala.
Dels vint-i-tres documentats en aquesta població, catorze han estat localitzats, inventariats i declarats bé cultural d’interès local, mentre que deu són declarats ara béns culturals d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic, com a testimoni d’un sistema d’explotació del territori ja desaparegut, però de gran valor patrimonial.
