- Una anàlisi del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) confirma que el 5 de juliol va donar-se un esclafit de 150 km/h entre Sallent i Artés, el qual va escapçar boscos i malmetre alguns edificis
- També es confirma l’aparició de sis mànegues marines durant la DANA que va travessar el país el passat dissabte 12, el màxim registrat en un mes de juliol (des que es tenen registres, any 2000)
- L’aparició de les mànegues és un fet inusual en aquesta època de l’any i pot estar relacionat amb una situació meteorològica i temperatura del mar més pròpies de l’agost, quan sí que seria normal tenir-les
Barcelona, 18 de juliol de 2025. Els tornados, mànegues marines i esclafits són fenòmens meteorològics violents que poden donar-se a Catalunya i com a mostra tenim els episodis d’aquest mes de juliol. Segons un informe que publica avui el Servei Meteorològic de Catalunya, un esclafit de 150 km/h arrasa boscos i malmet alguns edificis al Bages el passat 5 de juliol. “Durant el treball de camp hem observat una franja d’afectació de gairebé 5 km, amb centenars d’arbres malmesos i teulades danyades”, explica l’expert, Oriol Rodríguez. Una altra mostra d’aquests fenòmens violents a Catalunya el trobem el passat dissabte 12 juliol, durant el pas de la DANA pel país. Segons apunten les dades de l’equip de teledetecció del Meteocat, durant l’episodi van donar-se un total de sis mànegues marines, una a cavall del Montsià i el Baix Maestrat (nord del País Valencià) i les altres cinc entre el Baix Penedès i el Garraf. Segons Rodríguez, “un episodi múltiple d’aquestes característiques al juliol és excepcional i podria estar relacionat amb les condicions meteorològiques i la temperatura del mar que tenim, que són més pròpies de l’agost que no pas del juliol, i que sí que seria l’escenari idoni perquè es desenvolupin les trombes marines”. D'ençà que es tenen dades al Servei Meteorològic (any 2000) s’han registrat 13 mànegues al mes de juliol, sis de les quals són les d’aquest passat dissabte.
Danys visibles
L'esclafit del Bages va ser notificat per l’observador de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) de Calaf, fet que va motivar un treball de camp detallat del Servei Meteorològic de Catalunya el dijous 10 de juliol. L’episodi va tenir lloc cap a les 19:30 h de la tarda i l’estudi posterior ha permès identificar quatre zones especialment afectades: dos sectors prop de Fucimanya, el sud de Cabrianes i un bosc al voltant del torrent de la Targa, situats entre els termes municipals de Sallent i Artés, al Bages. L’episodi va afectar especialment una franja de 4,7 km de longitud i fins a 2,5 km d’amplada, amb centenars d’arbres arrencats o trencats i desperfectes en teulades i cobertes.
Davant del dubte de si els impactes eren deguts a un tornado o un esclafit, l’anàlisi de la direcció de caiguda dels arbres revela que van ser arrencats seguint un patró lineal i amb signes de divergència, que és característic dels esclafits. Des del Servei Meteorològic s’ha classificat el fenomen amb una intensitat IF1 en l’escala internacional de Fujita (que va de 0 a 5), basant-se en danys com pins escapçats i zones forestals amb una afectació superior al 50%.
Des del punt de vista meteorològic, el 5 de juliol hi havia condicions favorables per a tempestes intenses. Un tàlveg atlàntic afavoria la inestabilitat després del pas d’una massa d’aire càlid, amb un fort contrast tèrmic en alçada i una notable aportació d’humitat en capes baixes. La tempesta que va afectar el Bages es va desenvolupar ràpidament a primera hora de la tarda i es va mantenir gairebé estacionària durant més d’una hora. El radar va detectar un nucli molt actiu, amb màxims de reflectivitat molt elevats (prop dels 60 dBZ) i un desenvolupament vertical de més de 14 km. Les imatges radar també van mostrar una signatura de rotació anticiclònica –un gir en sentit horari a nivells mitjans–, fet que indica que es tractava d’una supercèl·lula poc habitual. L’estació d’Artés, molt a prop de la zona afectada, va registrar 48,5 mm de pluja en una hora (41,9 mm en només 30 minuts) i una baixada sobtada de gairebé 10 °C, mentre que a Castellnou de Bages es va mesurar una ratxa de vent de 50,8 km/h.
L'episodi de mànegues
Pel que fa a les mànegues marines, dissabte 12 de juliol se’n van observar fins a sis mànegues marines al llarg del litoral català, un fenomen poc usual en ple mes de juliol. Una es va formar davant del Montsià, just a cavall amb el Baix Maestrat (nord del País Valencià), i les altres cinc van aparèixer davant de la costa compresa entre el Baix Penedès i el Garraf. “Aquesta zona d’afectació és l’habitual, perquè les mànegues marines a Catalunya tenen tendeix a aparèixer, sobretot, entre la Tordera i el cap de Salou”, explica el tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya. Totes les mànegues es van mantenir sobre el mar, a més de 5 km de la línia de costa, sense arribar a terra ferma i, per tant, sense provocar danys.
Des que es disposa de dades (any 2000), només s’havien registrat 13 trombes marines en un juliol i, per tant, les sis d’aquest dissabte representen gairebé la meitat de totes les mànegues en 25 anys. En general, la temporada de trombes marines i de tornados a Catalunya es concentra entre els mesos d’agost i novembre. A més, també cal recalcar que s’han concentrat en un sol dia. Les mànegues marines acostumen a desaparèixer sobre el mar, però segons les dades recollides, el 15,5 % de les que es formen a menys de 15 km de la costa (com les d’aquest dissabte) acaben tocant terra i, per tant, poden generar afectacions si impacten en zones habitades.
Mànega marina, esclafit o tornado?
Aquesta situació, que és inusual però pot donar-se, obre pas a preguntes bàsiques com: quina és la diferència entre mànegues marines, tornados i esclafits? Un tornado és una columna d'aire en rotació que penja de la base d'un núvol de tempesta en forma de tuba (núvol d'embut) i que genera un remolí violent en superfície. Quan aquest mateix fenomen es produeix sobre el mar rep el nom de mànega marina. A diferència d'aquests, l'esclafit no té un moviment rotatori, sinó que es tracta d'un fort corrent d'aire que baixa bruscament del núvol i, en topar amb la superfície, s'escampa de manera rectilínia. Mentre que els tornados acostumen a afectar franges estretes i allargades, els esclafits causen desperfectes en àrees força més amples, amb un patró de danys molt diferent.
Des del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) es prepara després de cada episodi d’aquest tipus un informe que detalla la situació meteorològica i l’impacte del fenomen, per tal que tots els usuaris i usuàries que ho necessitin en puguin fer ús, per exemple, de cara a justificar els danys davant l’assegurança de la llar. Avui, divendres 18 de juliol, fem públic el referent a l’esclafit del 5 de juliol, després d’un treball de camp i una anàlisi exhaustiva del cas.
