La Generalitat de Catalunya potencia que els ens locals desenvolupin polítiques de dones

Més de 160 persones participen a les primeres jornades sobre Món local i polítiques de dones

query_builder   13 juny 2005 14:35

event_note Nota de premsa

La Generalitat de Catalunya potencia que els ens locals desenvolupin polítiques de dones

Més de 160 persones participen a les primeres jornades sobre Món local i polítiques de dones

L’Institut Català de la Dona presenta una recerca que mostra que un de cada quatre municipis de Catalunya té un pla d’igualtat, i que el 35,21% dels ajuntaments tenen una regidoria específica de les dones

El conseller primer, Josep Bargalló, i la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, inauguren avui les jornades Món local i Polítiques de Dones, que al llarg de dos dies debatran, informaran i oferiran instruments per implementar accions en relació a les polítiques de dones i a la introducció de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques.

Les jornades són un encontre per reflexionar sobre els conceptes fonamentals i les estratègies de les polítiques de dones, i debatre sobre la seva aplicació a la realitat de cada territori. Aquesta és la primera vegada que des del Govern de la Generalitat s’organitzen unes jornades sobre món local i polítiques de dones i està previst que hi participin més de 160 persones, tècniques i representants d’ens locals d’arreu de Catalunya.

Aquesta iniciativa s’emmarca en el compromís assumit per part de l’Institut Català de la Dona d’impulsar la transversalitat de les polítiques de dones a tots els àmbits de l’Administració de la Generalitat i el de donar suport, alhora, a l’Administració local perquè, també els propis ajuntaments, o consells comarcals, desenvolupin o millorin aquestes polítiques.

La directora regional d’UNIFEM per a Brasil i els països del "Cono Sur", Ana Falú, obrirà les jornades amb la conferència "Polítiques de dones en el món local com a instrument de governabilitat sostenible".

Ana Falú és doctora en Urbanització i Vivenda i investigadora del Consell d’Investigacions Científiques i Tècniques d’Argentina (CONICET). Va ser directora regional d’UNIFEM per a la Regió Andina entre 2002 i 2004 i va coordinar, entre altres, el projecte regional per a MERCOSUR "Instruments de la Governabilitat urbana: indicadors urbans de gènere".

Temps i treballs i cura de la vida; mobilitat; les dones en la transformació de l’entorn; sexe, gènere i salut: la necessitat d’un abordatge integrador; cultura; esports: l’àmbit local i la seva eficiència; violències contra les dones: nivells d’intervenció i treball a la xarxa; l’elaboració d’indicadors: un problema molt més que estadístic; avaluació de l’impacte de gènere i pressupostos de gènere són els temes de les sessions teòriques que es desenvoluparan i es debatran al llarg de les jornades.

La part pràctica de les jornades consisteix en la realització d’uns tallers sobre les xarxes de dones, urbanisme, cultura, informes d’impacte de gènere i la creació i gestió dels centres de documentació i recursos de dones.

Línia de treball amb l’àmbit local

L’Institut Català de la Dona ha endegat una línia de treball i col·laboració amb els ajuntaments i ens locals per tal d’establir canals d’informació, coordinació i consens, amb l’objectiu de fer possible la tranversalitat de les polítiques de dones i per a les dones a totes les administracions catalanes.

En el marc d’aquestes actuacions amb el món local l’Institut Català de la Dona ha convocat aquest any, per primera vegada, subvencions per finançar les despeses derivades de l’elaboració, implementació o desenvolupament de polítiques de dones.

Aquesta línia de subvencions compta amb 2 milions d’euros per a l’any 2005 i s’hi han presentat projectes de 133 ens locals.

Des de l’Institut Català de la Dona s’han iniciat també una sèrie de reunions periòdiques amb els ens locals, per tal de d’intercanviar informació i establir vies de col·laboració conjunta.

A més de l’organització d’aquestes jornades sobre món local i polítiques de dones, que tindran continuïtat, des de l’Institut Català de la Dona també està previst editar materials, dins la col·lecció "Eines", referents als informes d’impacte de gènere, urbanisme i gènere, i altres temes vinculats per a la implantació de forma transversal de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques.

Recerca: Intervencions dels Ajuntaments de Catalunya en polítiques de gènere

En el marc de les jornades, l’Institut Català de la Dona presenta els resultats d’una la recerca feta l’any 2004 sobre els serveis, recursos i altres actuacions que s’han creat des dels municipis de Catalunya adreçats de forma específica a les dones. L’inventari s’ha fet sobre 230 municipis (el 96,2% dels municipis amb més de 3.000 habitants). Això inclou tots els municipis més grans de 50.000 habitants, que són 23.

Entre els resultats de la recerca destaca que el 35,21% dels municipis manifesten que disposen de regidoria específica de les dones; el 0,9% d’oficina; el 6,1% de departament; el 8,7% de programa; el 8,3% de comissió i el 2,6% disposa d’aquesta àrea a l’organigrama del seu ajuntament amb una altra denominació.

Per comarques, el Baix Llobregat acumula el percentatge més elevat de regidories (18,5%); segueix el Vallés Occidental (12,3%); el Vallés Oriental i el Bages, ambdues amb el 11,1%. Per població, el major nombre de regidories (38,3%) es concentra als municipis d’entre 5.000 i 15.000 habitants, seguit pels municipis de més de 50.000 habitants.

Amb independència que existeixi una àrea específica de dones a l’organigrama funcional de l’ajuntament, alguns han elaborat programes específics, protocols d’atenció o altres, bé sigui de caràcter transversal o específic de l’àrea concreta de la seva competència. En aquest sentit, més de la meitat (53,5%) dels municipis han establert protocols d’atenció i derivació que responen en la seva totalitat a atendre situacions de dones víctimes de maltractaments o violència tal i com es dedueix de les seves denominacions. Quasi un de cada quatre municipis té un pla d’igualtat i alguns tenen altres programes específics relacionats amb la inserció laboral o adreçats a dones immigrants. El 84,4% dels programes són transversals.

El nombre més elevat de municipis amb programes específics es dóna a la demarcació de Barcelona. Cal remarcar també que a la demarcació de Girona hi ha un de cada quatre plans de Catalunya contra la violència. A la demarcació de Lleida no hi ha cap municipi amb pla d’igualtat i és també on la resta d’altres programes específics té una presència menor.

A les comarques del Baix Llobregat i Vallés Oriental, seguides del Vallès Occidental és on hi ha més municipis amb plans d’igualtat. Per altra banda, al Baix Llobregat, seguida de l’Alt Empordà, el Maresme i el Vallés Occidental, hi ha més plans contra la violència, i al Baix Llobregat, Vallès Oriental i Maresme és on hi ha més municipis amb protocols d’atenció i derivació.

Entre les diferents iniciatives dels ajuntaments destinades a fomentar l’associacionisme entre dones i crear espais de participació dins l’àmbit municipal, s’observa que l’actuació més estesa (22,6%) és la d’impulsar que al municipi les dones s’organitzin i es constitueixin en associació.

Tot i que els municipis de Barcelona continuen essent els més dinàmics cal assenyalar que els municipis de Tarragona són els que han creat més grups de dones en el si dels consells comarcals (48,1) i ha tingut un paper també important a la resta d’iniciatives per fomentar la participació.  Les demarcacions de Girona i Lleida també han tingut iniciatives en totes les formes de participació, encara que amb un pes inferior.

S’han creat consells municipal de dones en onze comarques, i consells comarcals en quinze. Hi ha set comarques on no existeix cap iniciativa de foment de la participació: Berguedà, Cerdanya, la Noguera, Pallars Jussà, Pla de l’Estany, Pla d’Urgell i el Solsonès.

El 43,5% dels consells municipals de dones s’han creat a la comarca del Baix Llobregat, la major part dels consells comarcals de dones estan a les comarques del Montsià, el Gironès, el Tarragonès i el Vallès Oriental. L’impuls als municipis perquè es constitueixin grups de dones s’ha fet especialment fort a la comarca del Baix Llobregat i a la del Vallès Occidental.

Els ajuntaments han creat un seguit de recursos i serveis específics per tal de donar resposta a les necessitats de les dones d’informació, atenció, formació a altres.  En aquest sentit, l’assessoria, jurídica i/o psicològica, és un recurs del qual en disposen més de la meitat dels municipis (54,3%), seguit de l’oficina d’atenció que hi és al 29,6% dels municipis.

Un de cada quatre ajuntament fa cursos de temàtiques molt variades. El 23% dels municipis tenen també altres tipus de recursos específics que atenen altres demandes i necessitats del col·lectiu femení, tant en casos de violència com assessorament i suport per entrar al mercat laboral o en l’àmbit de la cultura. Així mateix, quasi un de cada quatre municipis ofereix cursos específics.

Des dels ajuntaments es porten a terme un conjunt d’actuacions específiques, no sempre de caràcter permanent ni de continuïtat, que tenen un ventall de temàtiques molt variat. El 64,3% dels municipis commemora dates assenyalades;  un 26,5% ha fet alguna campanya; el 47% ha realitzat alguna xerrada i un de cada quatre ha fet cursos o alguna jornada. Així mateix, un 12,2% atorga premis o convoca concursos de temàtica diversa. Per últim, un de cada tres municipis, ha organitzat exposicions, fa edició de materials o altres tipus d’actuacions específiques algunes d’elles en el context de la festa major local.

El tema més urgent i prioritari que preocupa als ajuntaments i amb major necessitat d’incidir-hi és el de les campanyes de sensibilització. Es pot afirmar doncs, que allò més necessari són les campanyes de sensibilització, seguides de programes i recursos per atendre les víctimes de violència i treballar en la seva desaparició. Aquestes necessitats són seguides de les actuacions en matèria d’inserció laboral i recursos per donar resposta a la situació de les dones immigrades, cada cop més nombroses.

1  

Fitxers adjunts

Resum de l'estudi

Resum de l'estudi
DOC | 154

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined