Presentació de l'estudi "Planejament urbanístic, espais urbans i espais interiors des de la perspectiva de les dones"

query_builder   7 novembre 2005 11:00

event_note Nota de premsa

Presentació de l'estudi "Planejament urbanístic, espais urbans i espais interiors des de la perspectiva de les dones"

L’Institut Català de les Dones presenta el llibre “Planejament urbanístic, espais urbans i espais interiors des de la perspectiva de les dones”, elaborat per l’arquitecta Anna Bofill Levi, queés el sisè volum de la col·lecció "Quaderns de l’Institut". L’autora proposa eines i models per a la participació i visibilització de la perspectiva de les dones a l’arquitectura i l’urbanisme.

L’estudi analitza i constata l’exclusió de les dones, ja sigui com a persones que habiten els espais o com a creadores de projectes arquitectònics o urbanístics i planteja l’arquitectura o la planificació urbanística des de la perspectiva de gènere. Això suposa valorar l’experiència femenina de la vida i considerar les persones, en tota la seva diversitat, com a eix central de les accions polítiques i estratègiques de transformació de l’entorn i el territori.

La mobilitat, la seguretat, el disseny de les cases, fins i tot l’actual model de disseny de les ciutats i zones industrials, reflecteixen les maneres en què el gènere és construït i entès en la nostra societat. L’autora del llibre qüestiona aquests models actuals que exclouen les dones i planteja la redefinició de conceptes com “vida quotidiana” o “ciutadania”, que prenen una nova i més àmplia dimensió si s’analitzen des de les necessitats reals de les dones i si es reconeix la seva capacitat com a agents de cohesió de la societat i de transformació del territori.

Urbanisme i arquitectura són disciplines teoricopràctiques que estudien les relacions entre les estructures de la societat i la seva organització en el territori o en l’espai amb la finalitat de fer-hi projectes de desenvolupament i de transformació. Per això s’han de considerar, d’una banda, les estructures físiques, i de l’altra, les persones que les ocupen i que hi viuen cada dia.

Des del feminisme s’ha constatat que aquestes disciplines han exclòs tradicionalment les dones com a persones que habiten els espais i com a creadores d’intervencions urbanístiques o arquitectòniques. Aquest estudi planteja les premises per superar aquesta discriminació.

Fonamentalment, Anna Bofill defensa l’aplicació de la perspectiva de gènere com a garantia que les ciutats s’adaptin a les necessitats de la vida quotidiana, de les quals habitualment es fan càrrec les dones, i perquè atenguin, així mateix, la seguretat de les dones, ja que la planificació urbanística des de la perspectiva de gènere mira de valorar l’experiència femenina de la vida i de considerar les persones, en tota la seva diversitat, al centre mateix de les accions polítiques i estratègiques de transformació de l’entorn i el territori.

Actuacions del Govern

La introducció de la perspectiva de gènere en l’urbanisme és prioritària per al Govern de la Generalitat, que ha començat a aplicar mesures en els decrets que regulen la millora dels barris, la mobilitat i les polítiques d’habitatge.

Aquestes mesures s’inclouen en el V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2005-2007, que va aprovar el Govern de la Generalitat el 22 de març passat.

El Govern de la Generalitat està desenvolupant accions legislatives i normatives, com el  Decret 466/2004, de 28 de desembre, relatiu a determinats instruments de planificació de la mobilitat i al Consell de la Mobilitat que incorporen l’obligatorietat que els  instruments de planificació introdueixin indicadors de gènere, i determina que les directrius nacionals de mobilitat han d’establir els indicadors de gènere adients per tal de garantir l’adequació de la planificació de les polítiques de mobilitat a la diversitat d’activitats i necessitats d’organització de la vida quotidiana.

Resum de l’estudi

El concepte de vida quotidiana i del marc espai/temps

Al llarg de la dècada dels 90, els estudis d’urbanisme i gènere han girat al voltant del concepte de "vida quotidiana". Partint d’aquesta base, s’ha associat benestar amb productivitat i això ha conduït a la concepció que la planificació urbana és "cosa d’homes" i que tota la part de la vida que no és "anar a treballar" quedi com una feina a l’ombra en mans de les dones.

La insatisfacció, el malestar i la inseguretat de les dones dins l’espai hàbitat ha portat a replantejar-se què és la "vida quotidiana".

En els primers estudis  es va començar a indagar sobre els continguts de la vida de cada dia de les dones. Aquí es va fer evident que hi ha molts tipus de dones i que cada una organitza el transcurs del dia d’una manera diferent. Malgrat això, hi ha una sèrie de coses que en diferents moments les faran totes: fer la compra diària, portar la gent de casa al metge, cuinar, ocupar-se de les activitats extraescolars de les criatures, entre d’altres.

Avui dia algunes d’aquestes tasques comencen a ser compartides però el desequilibri segueix sent enorme. A més, en els darrers anys les dones s’han anat incorporant al treball remunerat. També s’està produint una polarització entre el centre i la perifèria i un distanciament més gran entre nivells de renda.

La gestió de la vida quotidiana no es produeix només a l’interior de l’habitatge. Té relació amb un conjunt d’activitats, comportaments, sensacions i experiències que es produeixen a l’espai públic, fins ara considerat d’ús masculí.

Com afecta l’entorn construït en les dones

Segons moltes anàlisis feministes, les dones saben que l’espai urbà no els pertany. Saben que estan excloses de determinades àrees de les ciutats especialment a certes hores, per qüestions de seguretat. Els primers estudis de planificació urbana a Anglaterra es van fer amb la consideració del model burgès de família: els homes realitzen un treball remunerat fora de casa i les dones treballen a casa.

Es creava així un model de planificació del desenvolupament urbà basat en la classificació de les activitats de les famílies i de les seves necessitats separades en el territori. Això va donar lloc a una disposició dels usos del sòl anomenada zonificació, que ha perdurat durant tot el segle XX amb la consegüent agudització de la separació dels rols de gènere, l’augment de la desigualtat de poder, l’opressió i la destrucció de la cohesió social.

La separació territorial entre els llocs de treball i els de residència tenen conseqüències penalitzants per dur a terme la doble tasca de gestió de la vida quotidiana i el treball remunerat, ja que s’han de recórrer sovint grans distàncies.

Les xarxes de transport públic i privat s’han concebut de forma lineal mentre que els moviments que han de fer les dones per al compliment de les tasques de la vida quotidiana són polièdrics.

La incorporació de la poblacuió immigrada es crea una diversitat que provoca una separació cada vegada més gran dels nivells de renda i crea una polarització que repercuteix en la qualitat de vida de moltes àrees del centre urbà i de determinades perifèries.

La seguretat i la sensació d’inseguretat de les dones a les ciutats ha esdevingut primordial als estudis de dones dels últims anys com a conseqüència d’una visibilitat més gran de la violència masclista i també per abordar els conflictes derivats de la degradació d’alguns barris.

En molts països d’Europa comença a haver-hi col·laboracions entre especialistes en disseny, arquitectes, responsables de planificació urbana i persones expertes en criminologia que es recolzen en hipòtesis sobre les interrelacions entre l’entorn físic i el comportament humà.

Seria convenient d’iniciar un procés de treball, que lògicament hauria de desenvolupar-se al llarg de molts anys, sobre la seguretat urbana i la configuració física de l’entorn construït, comptant amb la col·laboració de tots els agents socials i polítics de la transformació de la ciutat.

Balanç i situació actual

La vida quotidiana, gestionada majoritàriament per les dones, inclou els anomenats treballs d’atenció, que són les tasques domèstiques orientades a totes les persones del grup de convivència. Aquestes tasques donen lloc a activitats que formen una xarxa de relacions de tanta complexitat que afecten l’estructura global de la societat.

En els últims deu anys, a partir dels plans d’igualtat de la Unió Europea, i en la mesura que s’incorporen els homes a les tasques de cura, ha esdevingut  inevitable considerar els temes clau de la vida quotidiana com imprescindibles per a la disciplina urbanística.

L’organització de l’entorn per a la vida quotidiana

No es pot parlar d’organització de l’espai urbà sense posar-lo en relació amb les activitats que hi fan els homes i les dones. Les dones són, en general, responsables de l’atenció de tots els altres membres de la família i per això són les qui utilitzen més tots els espais de la ciutat.

Per tant, també són les que reben més les conseqüències de les llargues distàncies entre els serveis, l’insuficient transport públic, els horaris del comerços i la insuficiència dels serveis i equipaments especialment en àrees perifèriques.

Altres aspectes destacables que cal millorar són la coherència interna i l’equilibri físic i social de l’entorn urbà; la mobilitat, ja que condiciona l’accés al mercat de treball; la inserció social de les persones i també la realització de les tasques requerides pel treball domèstic i l’atenció a les persones del col·lectiu familiar i la seguretat urbana, una gran preocupació que fa que les dones restringeixin el seu ús de la ciutat.

Mobilització de les dones i mecanismes de participació

Amb l’objectiu d’aconseguir espais polítics dintre de la societat civil, les dones i les minories ètniques de diferents països han optat per ocupar-se dels temes del planificació, per adequar la vida quotidiana a les tasques d’assistència i als temes que reben poca atenció per part de l’estructura dominant del poder econòmic.

Per fer-ho, cal concebre un nou ideal de ciutadania, basat en la diferenciació dels col·lectius humans i en la  inclusió i participació de dones i homes.

Les dones han de ser les actrius principals de la transformació del territori, han de ser l’element dinàmic i al mateix temps equilibrador.

La participació de les dones en la presa de decisions afegeix un plus a la definició del futur del territori, fomenta la cohesió social, supera la passivitat de l’usuari/ària o del consumidor/a, contribueix a la reapropiació social de l’espai. Més que buscar l’equitat en l’ús de l’espai cal repensar una ciutat i un territori per a totes les persones.

Les administracions públiques s’han de comprometre a implementar polítiques de gènere en matèria urbanística, d’espais públics i d’habitatge.

Les institucions i els actors socials han de fer entendre aquesta problemàtica del gènere també a les persones professionals i tècniques en les disciplines de transformació física de l’entorn, i fomentar la seva interacció amb la població destinatària de plans i projectes.

Les principals accions a desenvolupar són les següents:

1. Realitzar anàlisis socioeconòmiques, demogràfiques i del marc espai/temps no només d’àmbit global, sinó també a cada localitat.

2. Estudiar i proposar variables quantificables i variables qualitatives.

3. Obtenir informació estadística disgregada per sexes.

4. Conèixer mètodes per a la implicació de les dones i dels diversos col·lectius en els processos de planificació i projecció de l’entorn físic i implementar-los.

5. Definir indicadors per avaluar l’impacte de la implementació d’aquestes polítiques i processos en les relacions de gènere.

6. Redactar guies pràctiques de planificació i projecció segons criteris de gènere per a nous desenvolupaments urbans, espais públics o habitatges.

C.V. Anna Bofill

Doctora arquitecta i compositora, consultora en arquitectura, urbanisme i gènere, és coautora de conjunts d’habitatges com ara el Barri Gaudí a Reus, Walden-7, a Barcelona i Antigone a Montpellier (França) i autora, enttre d’altres, de l’Escola integral d’ensenyaments artístics de Tàrrega, o l’Estació de Rodalies de Renfe a la Plaça de Catalunya (Barcelona), i del conjunt d’habitatges Les Portes de la mer en St Cyprien (França); etc.

Des de 1980 fa recerca sobre l’entorn habitat des de la perspectiva de gènere. Durant cinc anys ha estat encarregada de l’assignatura de Projectes de l’Escola d’Arquitectura del Vallés, ha fet nombroses conferències a Europa i Amèrica, així com cursos a França, Holanda i EUA. Ha dut a terme seminaris i tallers d’urbanisme i gènere en molts municipis i autonomies d’Espanya. Ha coordinat el projecte europeu “Les dones i la ciutat”, i realitzat investigacions sobre l’espai públic i la seguretat urbana.

1  

Fitxers adjunts

Publicació "Planejament urbanístic, espais urbans i espais interiors des de la perspectiva de les dones"

Publicació "Planejament urbanístic, espais urbans i espais interiors des de la perspectiva de les dones"
PDF | 219

undefined
undefined
undefined
undefined