L’Institut Català de la Dona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament organitzen el 20 i 21 de maig les jornades internacionals Les mediacions femenines. Una pràctica de pau, que compten amb la participació de més de 350 persones i les intervencions de 18 dones expertes procedents de diversos països d’arreu del món.

Entre aquestes expertes hi ha dones que han participat directament en mediacions de processos de pau a través d’organismes oficials, així com dones que participen en xarxes realitzant pràctiques de resistències i mediacions des de la seva posició de societat civil.

En concret, les ponents provenen de Guatemala, Iran, Sudàfrica, Irlanda del Nord, Israel, Palestina, Sàhara, Iraq, Colòmbia, Estats Units, Afganistan, Sèrbia, Bòsnia-Herzegovina i Noruega.

Les jornades volen impulsar la implementació efectiva de la resolució 1325 del Consell de Seguretat de Nacions Unides així com visibilitzar la tasca de dones que protagonitzen resistències o mediacions en els conflictes armats.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Carretero, i la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva,  inauguraran divendres les jornades, que tenen lloc a l’Aula Magna de la Casa de Convalescència - UAB (Av. Sant Antoni M. Claret, 171) de Barcelona. Seguidament tindrà lloc la conferència inaugural, que anirà a càrrec de Carmen Cruz, assessora de pau per a Colòmbia i Centramèrica del Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona (UNIFEM).

Al llarg de les jornades hi haurà taules rodones sobre "Les experiències de dones negociadores de pau",  "La mediació de les dones: reflexions entorn a una contribució per a la construcció de la pau", "Pràctiques de pau en temps de guerra" i "La pau de les dones en "temps de pau".

En conseller primer, Josep Bargalló, la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, i el director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, David Minoves, clouran les jornades el dissabte a les 19h, després de la lectura de les conclusions.

Dia internacional de les Dones per a la Pau i el Desarmament

Aquestes jornades s’emmarquen en la commemoració el proper 24 de maig del Dia Internacional de les Dones per a la Pau i el Desarmament.

Resum del dossier de premsa

- Al món hi ha 23 conflictes armats oberts, a conseqüència dels quals al voltant de 40.000 persones moren cada any. 34 milions de persones han estat forçades a desplaçar-se a causa d’aquets conflictes.

- Tota la població afectada per un conflicte armat pateix les seves conseqüències, però els impactes son diferenciats per a homes i dones. La posició social, política, econòmica i cultural de les dones condiciona els efectes de les guerres en les dones.

- El 90% de les víctimes de les guerres són civils, la majoria dones i infants. Les característiques dels conflictes armats actuals, sumades a la posició social que les dones ocupen a moltes societats fan que la violència sexual s’hagi convertit en una de les estratègies de guerra més utilitzades en l’actualitat. Aquesta violència està generant l’expansió del VIH/SIDA en molts escenaris de conflicte armat. L’impacte del VIH/SIDA se suma al precari accés de les dones als serveis sanitaris, ja que les necessitats de les dones, sobretot pel que fa a la salut sexual i reproductiva, són oblidades.

- La major part de les persones desplaçades com a conseqüència del conflictes armats són dones i menors al seu càrrec (al voltant del 80% de la població desplaçada. Aquesta situació provoca el trencament de les xarxes socials de suport de  moltes dones i les obliga a assumir nous rols. La població desplaçada es troba en una situació d’especial vulnerabilitat enfront dels abusos i la explotació sexual.

- Malgrat que alguns països concedeixen l’asil a dones que estat víctimes de la violència de gènere, les dones que al·leguen persecució per motius de gènere es troben amb moltes traves per a aconseguir l’estatut de refugiat.

- Quan la violència armada finalitza i s’inicien els processos de desarmament, desmobilització i reintegració (DDR), les dones es veuen excloses molt sovint. La majoria d’aquets programes no tenen en compte les necessitats de dones i nenes, que en alguns casos, malgrat no haver participat com a combatents sí han format part dels grups armats como esclaves sexuals o per portar a terme tasques relacionades amb la logística i el manteniment dels combatents. La seva exclusió dels beneficis dels programes de DDR perpetua la discriminació i la exclusió un cop acabat el conflicte armat.

- Les dones acostumen a jugar un paper fonamental en la resolució no violenta de conflictes, i en moltes ocasions són les primeres a atrevir-se a iniciar el diàleg entre comunitats enfrontades, creuant fronteres psicològiques i materials i fent possible avançar cap a la reconciliació.

- A conflictes d’arreu del món, les dones han organitzat grups populars per promoure la pau. Tot i això, es troben excloses molt sovint de les negociacions de pau i les iniciatives de pau formals.