La consellera Anna Simó presenta les bases de la nova Llei d'infància en les jornades de participació i debat sobre la futura Llei

query_builder   4 abril 2006 12:30

event_note Nota de premsa

La consellera Anna Simó presenta les bases de la nova Llei d'infància en les jornades de participació i debat sobre la futura Llei

La nova Llei proposa situar els drets subjectius dels menors en el centre de les polítiques d’infància, amb prioritat pressupostària. També es potenciarà l’acolliment professional i es crearà la figura de l’acolliment permanentS’obre un període de debat a tot Catalunya amb la presentació del document de base als ens locals, associacions, entitats i collegis professionals que treballen en l’àmbit de protecció de la infància i els seus drets
La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, acompanyada de la secretària de Famílies i Infància, Montserrat Tur, la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Imma Pérez, i la directora de l’ICAA, Rosa Bertran, ha presentat el document de bases que servirà per elaborar la futura Llei d’infància i adolescència de Catalunya que abastarà tota la legislació sobre infància, ara dispersa en diversos textos, i que regularà tant l’àmbit de la infància desprotegida o en risc, com el de la resta d’infants.

Fins ara la legislació en matèria d’infància s’ha caracteritzat per una multiplicitat de normes que coexisteixen en el temps i que compliquen en gran mesura la comprensió global de la matèria. La nova llei vol situar l’infant al centre del sistema: l’adequació del sistema i dels recursos a les necessitats dels infants i no al l’inrevés, configurant un model innovador, dinàmic i flexible que permeti adaptar-se a les necessitats emergents i a les noves formes d’atenció que reclama una societat en continua evolució.

Les bases de la Llei d’infància compten amb dos blocs, el primer d’eixos fonamentals i el segon de proposta per a un canvi i una millora del sistema de protecció a la infància.

Els eixos fonamentals són:

1. Fer que l’interés superior de la infància sigui el principi rector de qualsevol actuació pública i privada, i per tant que sigui l’interés de la infància l’eix vertebrador de la llei.

2. La concepció de la perspectiva de gènere com a principi transversal. Qualsevol intervenció en infància ha de tenir en consideració la perspectiva de gènere, per asseggurar la igualtat d’oportunitats entre els nens i les nenes, que és la clau per assegurar un futur lluny de les discriminacions per gènere.

3. Atenció i protecció de la persona menor com a dret subjectiu, per tant es garantitza el dret de la persona menor, que no pot ser vulnerat per motius pressupostaris.

 4. Les famílies. Principi de subsidiarietat. Les polítiques d’atenció i protecció de la infància no poden desvincular-se de les de protecció social, econòmica i jurídica de la família.

5. Distribució clara de competències entre les diferents administracions i crear i/o millorar el sistemes de coordinació interinstitucional. Es pretén establir de manera clara i detallada els circuits d’atenció i protecció i els sistemes de coordinació entre els diferents serveis i recursos, i evitar d’aquesta forma que l’assumpció de responsabilitats i l’exercici d’autoritat es dilueixi entre els diferents estaments (locals, autonòmics, judicials, estatals, judicials, etc.).

6. Promoure la participació de la infància en les decisions dels poders públics. Creació de Consells d’Infància.

7. Establir sistemes de seguiment i valoració de l’impacte de la Llei.

En relació al segon bloc, el de protecció a la infància, es pretén incorporar novetats i millores al sistema actual. Entre elles les més destacades són:

Definir el més nítidament possible les situacions de risc i de desemparament i que s’estableixin actuacions d’atenció, suport, prevenció i protecció, una intervenció administrativa que es regeixi pel principi de protecció progressiva i de proporcionalitat, amb una prevenció efectiva que eviti l’aparició de situacions de desemparament que comportarien inevitablement la separació del menor del seu nucli familiar. Creació de l’acolliment permanent, per aquells casos d’infants que han de ser separats definitivament de la família biològica i no sigui aconsellable o viable la constitució d’un acolliment preadoptiu, o que els menors no volen un canvi de filiació per motius personals. Són els casos, per exemple, dels infants que ara són acollits per la família extensa (avis o altres familiars). També es proposa potenciar la figura de l’acolliment professional, per tal que l’estada dels infants en residències sigui el darrer recurs.

Sempre en l’interès superior del menor, i per evitar els casos d’infants immersos en llargs processos que els dificulten l’estabilitat que necessiten, la nova Llei preveu que l’acolliment preadoptiu es pugui acordar només per part de l’Administració, i que els pares es puguin oposar per via judicial fins a un termini concret. Actualment, si els pares biològics no estan d’acord en el preadoptiu (cosa que succeeix casi sempre), aquest només el pot acordar el jutge. També s’ha previst posar terminis per recórrer els desemparament i les mesures, que l’actual legislació tampoc preveu.

Per encàrrec del Departament, el document de bases que avui es presenta ha estat elaborat per un grup d’experts i ha de nodrir el futur projecte de Llei. Però, la consellera Anna Simó vol assolir un ampli consens i, més enllà dels experts, vol comptar amb les reflexions i les propostes de la gent que treballa directament en l’àmbit de la infància; per això el Departament ha organitzat una sèrie de tallers participatius al llarg del territori per afavorir la participació tant dels ens locals (municipis, consells comarcals i diputacions) com de les entitats, col·legis professionals i associacions que treballen en l’àmbit de la infància.

Aquest procés participatiu, que ara comença, es preveu tancar a finals de maig, i llavors es començarà a elaborar l’avantprojecte de la Llei d’infància i adolescència de Catalunya que es sotmetria a l’aprovació del Govern a finals del tercer trimestre d’enguany. 4 d’abril de 2006

1  

Fitxers adjunts

Dades sobre menors

Dades sobre menors
DOC | 39

undefined
undefined
undefined
undefined