La primera anàlisi dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del català a l’Alguer (EULA) feta l’any 2004 situa el català –l’alguerès- com a llengua molt minoritària entre la població del municipi de Sardenya. Un 13,7% de la seva població té l’alguerès com a llengua habitual segons les dades presentades ahir al vespre a l’Ajuntament de l’Alguer pel secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo. L’enquesta no recull encara l’impacte dels diversos projectes d’implantació de l’ensenyament del català al sistema educatiu de l’Alguer iniciats els darrers anys, que “no seran avaluables fins d’aquí a deu anys”, ha recordat Pueyo.

Segons l’EULA, que forma part de la primera enquesta que es fa simultàniament i pel mateix mètode a tot el territori lingüístic de la llengua catalana, es detecta una certa feblesa en la transmissió de l’alguerès de pares a fills, ja que el 46’6% dels enquestats reconeix parlar l’italià amb la seva mare, però el 85% parla italià als seus fills, fet que suposa una disminució important de l’ús de l’alguerès en el salt generacional.

Tot i això, Pueyo va destacar el ‘caràcter latent’ en el qual es troba l’alguerès ja que un 89,9% de la població diu entendre’l i un 67,6% diu saber-lo parlar. Un dels principals motius per l’optimisme és, segons va recordar el secretari de Política Lingüística, “els esforços que s’estan fent per a la introducció de l’alguerès en el sistema educatiu de l’Alguer”, amb projectes com el de l’escola infantil de “La Costura” iniciat aquest curs, que té l’alguerès com a llengua base d’aprenentatge, o el projecte Palomba, de classes de català als centres educatius no universitaris del municipi. Aquest és el projecte més antic - es du a terme des del 1998 - i arriba a més de 1800 alumnes.

L’EULA presentada ahir es va realitzar durant el mes de gener del 2004 amb una mostra de 415 enquestats, i es repetirà igual que a tota la resta dels territoris de parla catalana cada quatre anys amb l’objectiu de prendre el pols de l’evolució de la llengua de manera periòdica.

Pueyo ha recordat que el cas de la llengua catalana és únic per moltes raons; es tracta d’un territori lingüístic de 68.000 Km2 on hi viuen uns 12 milions de persones, repartits entre l’Estat espanyol, Andorra, França i Itàlia. Les estadístiques actuals determinen que hi ha 7 milions de persones que parlen el català i a la vora de 3 milions que l’entenen, encara que no el parlin habitualment. “No hi ha cap altre llengua a Europa que tingui aquesta dimensió transfonterera”, ha advertit el secretari.

En aquest sentit, ha insistit en el “bon negoci” que el plurilingüisme comporta en qualsevol societat, ja que l’aprenentatge de diverses llengües ajuda els infants a augmentar la seva capacitació i contribueix a crear societats més obertes i plurals. 

Tot i això, el cas de l’Alguer és el que ha mostrat un retrocés més destacat en el darrer segle, sobretot si es tenen en compte els estudis de 1921, segons els quals l’Alguer era el territori on la parla del català tenia el percentatge més elevat i arribava a un 99,6% de la població.

Al llarg del s.XX l’alguerès ha experimentat una recessió molt important, sobretot a partir dels anys 60 per diverses raons; sociològiques, per l’eclosió del fenomen turístic, per la modernització general de la societat sarda i italiana i, sobretot, per la pressió important per part dels estaments educatius i del propi entorn que durant dècades han concebut l’alguerès com a llengua sense vàlua que no podria fer cap servei al futur dels estudiants.