- Nous serveis, com ara la declaració per videoconferència quan el jutge ho permeti, evitaran desplaçaments als tribunals d’instància
- El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ja ha instal·lat 166 pantalles amb càmeres per poder fer videoconferències
Un dels punts forts de la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, en matèria d’eficiència del servei públic de justícia són les noves oficines de justícia en el municipi, que aproximen la justícia al ciutadà en aquells municipis que no disposen de seu judicial, és a dir tribunals d’instància. A Catalunya, són 898 municipis (el 92,3 % del territori amb una afectació de 3,2 milions de persones).
La Llei valora la proximitat dels jutges i les jutgesses de pau i el coneixement que tenen del territori dels seus veïns i conciutadans. Reforça la seva tasca com a peça clau per resoldre la conflictivitat, alhora que converteix els jutjats de pau en portes d’entrada al món judicial i també els atorga noves atribucions per a quan el conflicte no es pot resoldre en el marc de la justícia de pau.
Amb l’entrada en vigor de la Llei, els jutjats de pau —ara anomenats oficines de justícia en el municipi—, assisteixen el jutge o jutgessa de pau del municipi en l’exercici de les seves funcions, practiquen els actes de comunicació processal als residents al municipi quan no es puguin fer telemàticament, i també presten servei de Registre Civil com a oficina col·laboradora. A més de totes aquestes atribucions que ja es feien abans, la nova normativa permet prestar nous serveis als ciutadans:
- Pràctica d’actuacions processals amb residents o persones que desenvolupin la seva professió al municipi, que es puguin fer per videoconferència. Aquest supòsit inclou actes de conciliació i derivats d’expedients de jurisdicció voluntària.
- Recepció de sol·licituds de petició d’accés a l’assistència jurídica gratuïta.
- Sol·licituds i gestió de peticions de la ciutadania adreçades a les gerències territorials del Ministeri de Justícia o òrgans equivalents amb competències en matèria de justícia.
- Col·laboració en els mitjans adequats de solució de controvèrsies.
166 pantalles i càmeres
Per fer possible que els ciutadans puguin declarar per videoconferència i evitar així desplaçaments al tribunal d’instància sempre que ho autoritzi el jutge, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ja ha instal·lat 166 pantalles amb càmera per poder dur a terme l’acte processal en seu de l’oficina de justícia al municipi. Mentre s’espera que les autoritats judicials concretin com s’han de fer aquestes actuacions judicials per videoconferència, les primeres pantalles ja s’han instal·lat a les oficines de justícia en el municipi que disposen de personal de l’Administració de justícia i a les seus de les agrupacions d’oficines de justícia en el municipi on també hi ha personal de l’Administració de justícia. Són aquests treballadors els que tenen la potestat de validar la identitat del declarant.
Està previst que en una segona fase s’instal·li aquest mateix equipament a la resta d’oficines de justícia en el municipi d’arreu de Catalunya. La Llei mateixa indica que aquestes noves funcions —com la declaració per videoconferència— s’implantaran progressivament “(...) quan el desenvolupament de les eines informàtiques i els mitjans materials i instrumentals ho permetin(...)”.
Un altre desplaçament que evita l’oficina de justícia en el municipi és el d’aquells ciutadans que tramiten la petició de justícia gratuïta i que ja no cal que es desplacin al col·legi d’advocats competent per fer-ho. La sol·licitud, que es pot fer directament des de l’oficina, es deriva directament al col·legi de l’advocacia corresponent.
Per acabar, però no menys important, el fet de poder col·laborar amb les unitats de mitjans de solució de controvèrsies estalviaran desplaçaments i permetran la resolució de conflictes abans que aquests arribin a la via judicial, reforçant el paper conciliador de la figura del jutge o jutgessa de pau i contribuint a la no judicialització de casos que es poden resoldre alternativament.
Funcions dels jutges de pau
Els jutges de pau poden fer en el marc de la primera instància assumptes civils de quantia inferior a 150 euros, expedients de conciliació civil de fins a 10.000 euros i conciliació en l’àmbit penal sobre injúries i calúmnies. En aquest cas, les funcions no són noves sinó que la Llei orgànica 1/2025 n’amplia les quanties. També s’obre la porta que, amb la modificació de Llei d’enjudiciament criminal (LECr) que hi ha prevista, puguin tornar a dirimir sobre delictes lleus, com per exemple petits furts.
Pla de justícia de pau i de proximitat
El Govern de Catalunya, essent conscient de la importància del desplegament d’aquest vessant de la Llei orgànica 1/2025 i de la rellevància que prenen les oficines de justícia en el municipi, va aprovar el passat 9 d’abril un Acord de Govern per implementar el Pla de justícia de pau i de proximitat, un pla de legislatura que s’estructura al voltant de 4 eixos: formació, organització, tecnologia i espais.
Així doncs, pel que fa a l’organització, es pretén garantir el suport de personal de l’Administració de justícia a tots els jutjats de pau. Per fer-ho, es promouran noves agrupacions de municipis (actualment n’hi ha 74 que aglutinen un total de 442 oficines de justícia en els municipis). També hi ha 90 oficines de justícia en els municipis que ja disposen de personal de l’Administració de justícia.
D’altra banda, i pel que fa als espais, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha posat en marxa, a través de l’Institut Metròpoli, una auditoria per radiografiar els espais i les instal·lacions que ocupen actualment els jutjats de pau, les necessitats de les noves oficines de justícia en els municipis i l’estudi de les adequacions tecnològiques necessàries.
En aquest sentit, i pel que fa a l’eix tecnològic, s’han desenvolupat eines TIC, com pot ser, per exemple, una plataforma específica d’ejcat —portal e-justícia.cat— per a la justícia de pau, i està en marxa la renovació tecnològica d’equips que inclouen, entre d’altres, sistemes de videoconferències.
Pel que fa a la formació, s’han dut a terme vuit jornades arreu del territori destinades a jutges i jutgesses de pau i al personal vinculat a les oficines de justícia en el municipi, a més d’una recepció al Palau de la Generalitat encapçalada per Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya. També s’han fet formacions en l’àmbit de judicis verbals i conciliacions així com dues sessions sobre les diferents millores tècniques que s’estan aplicant: la intranet de les oficines de justícia en els municipis, la sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta o la consulta dels expedients judicials a través de la Seu judicial, entre d’altres.
L’Acord de Govern també va fer l’encàrrec a l’Institut d’Estudis d’Autogovern d’analitzar l’abast de la competència de la Generalitat en matèria de justícia de pau i de proximitat. Ara mateix només dues comunitats autònomes –Catalunya i Andalusia– incorporen la figura del jutge de pau als seus estatuts d’autonomia. En el cas de Catalunya, és l’article 108 de l’Estatut el que recull que la competència sobre justícia de pau recau en la Generalitat de Catalunya, en els termes que estableix la Llei orgànica del poder judicial.
