Comunicat de nomenament del Govern de Catalunya

query_builder   28 novembre 2006 00:00

event_note Nota de premsa

Comunicat de nomenament del Govern de Catalunya

28-11-2006

Comunicat de nomenament del Govern de Catalunya

El president de la Generalitat, José Montilla, ha signat aquest migdia els decrets pels quals nomena els titulars dels diferents departaments del Govern de la Generalitat.

Departament del Vicepresident, Josep Lluís Carod-Rovira.

Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura i Laporta.

Departament d’Economia i Finances, Antoni Castells i Oliveres.

Departament de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós i Boixassa.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal i Farreras.

Departament de Justícia, Montserrat Tura i Camafreita.

Departament d’Educació, Ernest Maragall i Mira.

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras i Gaju.

Departament de Salut, Marina Geli i Fàbrega.

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena i Cortina.

Departament de Treball, Ma. del Mar Serna i Calvo

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet i Biosca.

Departament d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila i Palau.

Departament de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar i Albesa.

.

Josep-Lluís Carod-Rovira

Vicepresident del Govern

Nascut a Cambrils de Mar (Baix Camp), el 17 de maig  de 1952

Actualment és President d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Ha estat Conseller en cap de la Generalitat de Catalunya (desembre 2003-gener 2004) i Diputat d’ERC al Parlament de Catalunya des de 1988.

Llicenciat en filologia catalana per la UB. Ha estat professor a l’Escola Universitària de Tarragona (1976-1982). Tècnic superior de planificació lingüística de la Generalitat (1981-1988). Professor i vicepresident (1986-1995) de la Universitat Catalana d\'Estiu. Cap dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona del 1982 al 1984, amb el conseller Max Cahner.

Membre d\'Òmnium Cultural, n\'ha estat vocal de la Junta Directiva (1986-1995) i president al Tarragonès. Vocal de la Junta Directiva Llull- Federació d\'Entitats dels Països Catalans (1991-1995). Membre de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, de l\'Associació d\'Escriptors en Llengua Catalana i del Pen Club, i de la Societat Catalana d\'Onomàstica.

Autor de Marcel•lí Domingo, de l\'escola a la República (1989), Rovira i Virgili i la qüestió nacional (1994), Tornar amb la gent (1997), Jubilar la Transició (1998) El futur a les mans (2003), La Nova Catalunya (2003), Noms que perduren (2005) o Un país, un futur (2005). Ha participat com a redactor en el Diccionari dels catalans d\'Amèrica i en el llibre Les Amèriques i Catalunya, i en diverses enciclopèdies i revistes especialitzades. Ha rebut diversos premis d\'assaig històric i periodisme, entre els quals El Temps.

Participà activament a la lluita contra el franquisme i fou detingut i empresonat en la caiguda dels 113 membres de la Comissió Permanent de l\'Assemblea de Catalunya (1973). Abans d\'ingressar, el 1987, a ERC, havia militat en el Partit Socialista d\'Alliberament Nacional (PSAN) (1970-1977), i a Nacionalistes d\'Esquerra (1980-1986).

Joan Saura i Laporta

Conseller d’Interior i Relacions Institucionals i Participació

Nascut a Barcelona el 24 d’abril de 1950. Estudià a l’Escola d’Enginyeria Tècnica, especialitat Química Industrial.

Regidor de l’Hospitalet de Llobregat pel PSUC des del 1979 fins el 1991. En el primer mandat també va ser diputat provincial i va presidir, del 1983 fins al 1987, la Comissió de Transports de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

Des del 1988 fins el 1995 va ser diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya, i va ser el portaveu del grup parlamentari i president del grup a partir de 1993. Va ser membre de la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost, la Comissió d’Indústria, la Comissió de Política Territorial, la Comissió de Govern Interior, la Comissió d\'Estudi sobre la problemàtica de la SIDA, la Comissió de Seguiment dels Jocs Olímpics del 92, i de la Comissió d\'Investigació sobre el Cas Casinos.

El 1996 va ser elegit diputat per Barcelona al Congrés i va ser reelegit el 2000. Ha estat  portaveu a les Comissions Parlamentàries de Medi Ambient i de Defensa. També ha estat  suplent de la Comissió de Cooperació i Ajut al Desenvolupament, de la de Política Social i Ocupació i de la de Peticions.

Joan Saura va participar en el procés fundacional d’Iniciativa per Catalunya, i des del novembre del 2000, va ser escollit president d’ICV. Al juny de 2002 es tanca l’acord electoral amb Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i posteriorment amb Els Verds-Esquerra Ecologista.

Ha estat Conseller de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya en l’última legislatura.

Antoni Castells i Oliveres

Conseller d’Economia i Finances

Nascut a Barcelona el 24 de setembre de 1950. Casat, amb dos fills. Resideix a Barcelona.

Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Doctor en Economia per la mateixa Universitat.

Catedràtic d\'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona. Ha estat professor visitant de la Johns Hopkins University de Baltimore (1993) i director de l\'Institut d\'Economia de Barcelona fins novembre de 2003. Especialista en temes de federalisme fiscal, hisenda autonòmica i local, economia regional i economia de l\'Estat del benestar. Autor de nombrosos estudis i publicacions sobre aquestes matèries. Ha treballat en el servei d\'estudis de Banca Catalana (fins1983), ha estat membre de la Sindicatura de Comptes de Catalunya (1984-1989), membre de la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Estat- Generalitat (1989-1996), Diputat del Parlament de Catalunya (1992-1994), membre espanyol del Tribunal de Comptes Europeu (1994-2000).

Secretari d’Economia de la Comissió Executiva el PSC. Nomenat conseller d’Economia i Finances amb el primer Govern de Pasqual Maragall, el desembre de 2003.

Joan Puigcercós i Boixassa

Conseller de Governació i Administracions Públiques

Nascut a Ripoll, el 2 de desembre de 1966.

És el secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya. Ha estat, a més, des del 2004, diputat i portaveu del grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats i President de la Comissió de Medi Ambient de la cambra baixa.

Ha cursat estudis de Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques a la UAB. Membre del Club Esport i Salut de Ripoll, del qual va ser president de l’àrea de joventut entre els anys 1986 i 1988.

La seva trajectòria política va començar al partit Independentistes de Països Catalans, on va afiliar-se des del 1983 al 1985, i, posteriorment,  del 1985 al 1987, a la Crida a la Solidaritat.

Va ser membre de l’Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat (1984-1989). El 1987 ingressa a ERC, entrant a formar part de l’Executiva Nacional fins a l\'actualitat.

En el àmbit institucional, va ser regidor de l\'Ajuntament de Ripoll de 1987 a 1991.

Diputat al Parlament de Catalunya (1992-2000) i Diputat al Congrés dels Diputats des del 2000.

Joaquim Nadal i Farreras

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

Nascut a Girona el 31 de gener de 1948. Casat amb dos fills.

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques (2003-2006) i conseller de la Presidència (2006).

Alcalde de Girona del 1979 al 2002 i President de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) del 1981 al 1995. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya des de la II legislatura, president del Grup Parlamentari Socialista (1995-1999) i portaveu del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi (1999-2003).

Doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Professor de la Universitat de Liverpool (1970-1972) i professor d’Història de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1983). Va ser director del Col•legi Universitari de Girona entre 1978 i 1979 i Catedràtic d’història contemporània de la UAB des del 1987, adscrit a la Universitat de Girona des del 1992.

Ha publicat entre d’altres: Història de Catalunya (direcció amb Ph. Wolf, 1982), Municipi i ciutat. Girona com a exemple (1988), Girona. Mirant el present, pensant el futur (1991), Girona, ciutat viva i de colors (1999),  La Catedral de Girona (2003), Catalunya, Catalanisme i Socialisme (2003), Emilio Grahit  Papell. Memorias de un ex-alcalde gerundense (2003), Vides amb nom (2005), Dietari 2003. Apunts d’un any electoral (2006). Discursos i conferències 2003-2006 (2 vols. 2006).

Afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1980, n’és membre de l’Executiva Nacional. El 1995 fou proclamat per aquest partit candidat a la Presidència de la Generalitat.

Montserrat Tura i Camafreita

Consellera de Justícia

Nascuda a Mollet del Vallès (Vallès Oriental) el 6 de novembre de 1954.

Estudis de magisteri. Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona. Cursos de postgrau de gestió i economia sanitària, i de gestió de serveis de salut. Membre dels col•legis de metges de Barcelona i de Girona.

Treballà a l\'Hospital de Palamós com a metgessa (1980-1984), directora mèdica (1982-1984) i directora general (1983-1987); en aquesta darrera etapa fou membre del Grup de Gerència del Consorci Hospitalari de Catalunya.

Sòcia col•laboradora de l\'Associació Nacions Unides, de la Federació de Dones per la Igualtat, de l\'Associació de Veïns Rosaleda - Can Gomà, a Mollet del Vallès, de la Comissió per a la Defensa de Gallecs i de Metges sense Fronteres, entre altres entitats. Membre de la Comissió de Govern del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs del 1992 al 1995.

Membre del Patronat del Casal Cultural de Mollet del Vallès. Sòcia del Club de Bàsquet Mollet i del Club Patí Mollet. Llicència d\'Honor de la Reial Federació de Tir, Medalla d\'Or al Mèrit Olímpic (Medalla Barcelona 92) i Creu Blava de la Unió Internacional del Tir (UIT). Afiliada a la Unió General de Treballadors (UGT).

Afiliada a l\'Organització d\'Esquerra Comunista d\'Espanya (OICE) del 1971 al 1975. Participà en la creació de l\'Assemblea Democràtica de Mollet del Vallès. Afiliada al Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1980, n\'és membre de la Comissió Executiva Nacional.

Alcaldessa de Mollet del Vallès des del 1987.

Presidenta de diversos organismes autònoms municipals i de la fundació privada Estudis del Medi Ambient, de Mollet del Vallès, que gestiona l\'Escola Universitària Politècnica del Medi Ambient. Diputada al Parlament de Catalunya de la V legislatura (1995).

Ha exercit com a consellera d’Interior des de desembre de 2003  i fins avui.

Ernest Maragall i Mira

Conseller d’Educació

Nascut a Barcelona el 1943 . Economista. Funcionari de l’Administració Pública i Analista Informàtic.

Des de l’any 1958 i fins el 1970 va treballar en el camp de la Publicitat i Marketing. Des del 1970 i fins el 1979 ha desenvolupat tasques com analista informàtic de l’Ajuntament de Barcelona i com a economista al Gabinet Tècnic de Projectes de l’Ajuntament de Barcelona.

Gerent de l\'Institut Cartogràfic de Barcelona S.A. Societat privada municipal (ICB S.A. Spm) i director Gral. Institut Municipal. d’informàtica (IMI) de l\'Ajuntament de Barcelona.

Des d’octubre de 1997  ha exercit com a regidor d\'Hisenda i Funció Publica. President del Consell del Districte de Sant Andreu.

Des del mes de juliol de 1999 ha estat regidor de Presidència i Hisenda. President de l’Institut Municipal d’Informàtica. President de l’Institut Municipal. d’Hisenda. Vicepresident de la Comissió de Funció Pública de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Vicepresident del Consell d’Administració de Localret. Representant de l’Ajuntament a la Federació de Municipis  de Catalunya. Vicepresident de l’Institut Mpal. d’Educació de Barcelona.

Juliol de 2001-Juny 2003 Portaveu del Govern Municipal de l’Ajuntament de Barcelona des de juliol de 2001 fin el juny de 2003. El Desembre de 2003 és nomenat Secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va exercir fins el setembre de 2006.

Fundador del PSC (Congrés) l’any 1976 i l’any 1977 va ser membre de l’executiva de Barcelona del PSC i en l’actualitat és membre de la Comissió Executiva del PSC.

Joan Manuel Tresserras i Gaju

Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació

Nascut a Rubí, l’any 1955.

És doctor en Ciències de la Informació. Professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB, especialitzat en història de la comunicació, l’anàlisi de la societat de la informació, i l’estudi de les indústries culturals i la cultura de masses. També ha impartit docència sobre gestió cultural, comunicació política, polítiques de comunicació i anàlisi de mitjans.

Va rebre el premi extraordinari de Doctorat en Ciències de la Informació (1988-89), el premi d’investigació sobre Comunicació de Masses de la Generalitat de Catalunya (1989), i el premi d’assaig Joan Fuster (1994). Autor, entre d’altres, de El Regne del Subjecte (1987) i Cultura de masses i postmodernitat (1994), conjuntament amb Enric Marín, de D’Ací i D’Allà, aparador de la modernitat (1993), i de La gènesi de la societat de masses a Catalunya 1888-1939 (1999), amb Francesc Espinet. Ha estat autor d’una cinquantena de textos i articles acadèmics sobre comunicació social i coautor dels informes sobre Seguiment de l’impacte social de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, patrocinats per la Fundació Bofill, i de Un segle de recerca sobre comunicació a Catalunya. Va coordinar el bloc “Cultura” de l’Informe per a la Catalunya del 2000 (1999).

Ha estat director del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB (1991-1993) i coordinador de la llicenciatura de Periodisme de la UAB (1997-1999). Membre de la Comissió Assessora sobre Publicitat Institucional de la Generalitat (1998-1999), conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2000), conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, responsable de recerca, estudis i  publicacions (2000-2006), president de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual (2005-2006) i membre de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat (2004-2006). És vicepresident de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Marina Geli i Fàbrega

Consellera de Salut

Nascuda a St.Gregori (Gironès) el 12 de setembre de 1958. Casada, amb dos fills.

Metgessa internista per la Universitat de Barcelona. Internista de l’Hospital Josep Trueta de Girona des de 1981 i fins al 1990. Membre de la Unitat de SIDA. Participació en diferents moviments associatius entorn  la lluita contra la SIDA.

Regidora de l’Ajuntament de St.Gregori des de 1982 i fins al 1990. Consellera comarcal al Consell comarcal del Gironès en el mateix període.

Diputada al Parlament de Catalunya des del 1995 i fins a l’actualitat. Presidenta de la Comissió de Política social en el període 1996-1999. Del 1999 al 2003 és portaveu de Política Social al Parlament de Catalunya pel PSC i consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2003.

Primera secretària del PSC a les Comarques gironines des de l’any 2000.

Joaquím Llena i Cortina

Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Nascut a València d’Àneu el 1959.

És llicenciat en Filosofia i Lletres i en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha realitzat el Programa de Doctorat “Etiopatogènia de les malalties osteoarticulars”.

Des del 1995 fins al 2006, ha estat alcalde de l’Ajuntament d’Alt Àneu pel PSC. Actualment és el Primer Secretari del PSC a la Federació Territorial de Lleida des del 2000.

Ha estat diputat al Parlament de Catalunya pel PSC des de 1999 fins a l’actualitat i vicepresident de la Comissió Parlamentària de Política Territorial i Obres Públiques. A partir del 2003 ha estat, també, secretari de la Comissió Parlamentària d’Agricultura.

Des de 1988 fins al 1999 ha exercit de metge a l’Hospital Clínic de Barcelona, a l’Hospital de Terrassa, al Parc Taulí de Sabadell, a l’Hospital Casa Maternitat de Barcelona i a l’Hospital Comarcal dels Pallars.

Des de maig de 2006 ha estat Secretari General del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Maria del Mar Serna i Calvo

Consellera de Treball

Nascuda a Aguilar de Campoo (Palència), el 14 d’agost de 1955.

Directora General de Relacions Laborals del Departament de Treball i Industria des del 26 de gener de 2004

Va ser magistrada de l’ordre jurisdiccional social, amb destí al jutjat social de Barcelona, des del gener de 2001 a gener de 2004 i Inspectora de Treball i Seguretat Social, de 1984 al 2000.

És professora Associada de Dret Laboral de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, des de 1997 fins  a la data.

Va ser consellera Laboral i d’Assumptes Socials de les Embaixades d’Espanya a Veneçuela, Colombia i República Dominicana (1994-1997), i consellera adjunta de Dret del Treball i Relacions Laborals a l’Oficina Regional de la OIT per Amèrica Latina i el Caribe, a Lima (Perú) (1989-1991).

Va ser advocada Laboralista  de la UGT de Catalunya (1977-1982).

No està afiliada a cap partit polític.

Josep Huguet i Biosca

Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa

Nascut a Manresa (Bages) el 8 de març de 1951. És enginyer industrial per l’Escola d’Enginyers Superiors de Terrassa, i llicenciat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona.

En la seva trajectòria professional ha dirigit una empresa d’enginyeria, ha estat professor (1976-1982) i director (1976-1980) de l’Escola de Formació Professional de Sallent, i professor (1982-1995) i membre de l’equip directiu (1983-1987) de l’Institut Lacetània de Manresa. També ha estat professor de la Universitat Catalana d’Estiu del 1989 al 1994.

Integrant d’un agrupament escolta (1966-1975) i d’un club de joves (1970-1973), ha estat membre de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, i del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN). Afiliat a la Confederació Sindical de Catalunya del 1980 al 1994, actualment és membre de la Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC).

Membre de la Unió Socialista del Bages del 1970 al 1977, fou militant i membre de la direcció del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) entre el 1973 i el 1980 i, posteriorment, de Nacionalistes d’Esquerra i de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (1980-1989). Des del 1989 és afiliat a ERC, on ha ocupat diversos càrrecs executius.

Ha estat representant d’ERC a la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat entre el 1993 i el 1995, diputat d\'Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya des de 1995 i portaveu del grup d’ERC en aquesta cambra entre el 1999 i el 2004. El 15 d’octubre de 2004 va ser nomenat pel president de la Generalitat conseller de Comerç, Turisme i Consum, càrrec del qual va prendre possessió el 16 d’octubre de 2004.

És autor de diversos llibres: entre els últims destaquen Catalunya, societat massa limitada –,com a coautor– i Emancipar Catalunya       –recentment presentat.

Carme Capdevila i Palau

Consellera d’Acció Social i Ciutadania

Nascuda a la Floresta ( les Garrigues) el 6 de juliol de 1954. Casada i amb tres fills.

Llicenciada en Ciències (Biologia) per la Universitat de Barcelona, està habilitada com educadora social pel Col.legi d’Educadors Socials de Catalunya i té un postgrau en mediació de conflictes per la Universitat Ramon Llull. Ha estat també professora d’ensenyament secundari i gerent del Centre d’Educació ambiental de les Guilleries.

Carme Capdevila té llarga experiència professional en el camp de la protecció a la infància. Així, ha estat directora d’un centre d’acolliment de menors i directora d’un centre residencial d’acció educativa (CRAE), a més de ser la responsable de l’àrea de recursos de la Direcció General d’Atenció a menors de Girona.

Des de 2004 és vicesecretària general d’Acció Política d’Esquerra Republicana de Catalunya i diputada al Parlament de Catalunya des de l’any 2003 per la circumscripció de Girona. En la VII legislatura ha estat presidenta de la Comissió de Política Social de la Cambra catalana i ha estat membre a més de les comissions parlamentàries per als Drets de les Dones, sobre Immigració i la Comissió del Síndic de Greuges.

Regidora durant vuit anys de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i consellera comarcal de la Selva durant dos anys.

Francesc Baltasar i Albesa

Conseller de Medi Ambient i Habitatge

Nacut  a Barcelona, el 1949.

Periodista. Va militar en el PSUC des de 1970, i en va ser secretari general al Baix Llobregat de 1974 a 1979. Des de 1976 i fins a 1979 va treballar com a redactor al Grupo Mundo. L’any 79, amb 29 anys, va ser escollit alcalde de Sant Feliu de Llobregat, el primer de la democràcia, càrrec en el qual va ser reelegit sense interrupció fins l’any 2000, en què va deixar l’alcaldia.

Entre els anys 1987 i 1989 va compaginar la seva tasca amb la de vicepresident primer de la Diputació de Barcelona i de 1989 a 1993 va ser diputat al Congrés dels Diputats per ICV. Des de 1997 fins al 2000 va ser portaveu d’ICV. També ha estat vicepresident del Consell comarcal del Baix Llobregat, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de la Federació de Municipis de Catalunya. Ha estat membre de la direcció de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

Entre els anys 2000 i 2003 va ser directiu d’una empresa de consultoria tecnològica i estratègica. El desembre de 2003 va ser nomenat secretari general del departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat. Va ser nomenat conseller de Medi Ambient i Habitatge el  21 d’abril de 2006.

Com a periodista, Francesc Baltasar ha estat col•laborador de diversos mitjans de comunicació. Va participar en la tertúlia esportiva “La barberia”, primer a Ràdio Barcelona i més tard en la versió televisiva a TV2. Ha estat tertulià del programa Bon dia Catalunya de TV3, del programa Catalunya Nit de Catalunya Ràdio, columnista del diari El Mundo i col•laborador de mitjans com El País i El Periódico.

1  

Fitxers adjunts

Nomenaments Govern

Nomenaments Govern
PDF | 59

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined