- El conseller Espadaler ha encapçalat l’acte principal de la programació dedicada al centenari del naixement d’aquesta destacada figura de l’antifeixisme
- La commemoració s’ha celebrat a la Torre de Capdella, d’on era natural Grangé
- Conxita Grangé va lluitar amb la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i va sobreviure al camp de Ravensbrück; va ser l’última catalana supervivent dels camps nazis
El Govern de la Generalitat ha celebrat avui l’acte central del centenari del naixement de Conxita Grangé, l’última supervivent catalana dels camps nazis, en el marc d’un any dedicat a difondre i reivindicar aquesta figura de la resistència antifeixista. L’acte s’ha dut a terme a la Torre de Capdella, d’on era natural Grangé, i l’ha presidit el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler.
En paraules seves, "avui fem un pas més en aquest Any Conxita Grangé". El conseller ha assenyalat que Conxita Grangé avui ens diria: "els joves han de tenir present que el futur és seu i que cal tenir memòria del passat per evitar que es repeteixi". També ha subratllat que "la memòria democràtica ens fa conscients dels fets per impedir que es tornin a produir, mai més i enlloc". Ha remarcat que "Conxita Grangé es va comprometre de jove i, després de passar per camps de concentració, va tenir la generositat de fer-se testimoni pels altres".
A banda, ha destacat que "els treballs parlamentaris que impulsa el Departament de Justícia per aprovar la nova llei catalana de memòria democràtica posen el focus en que els joves coneguin els horrors del passat per reconèixer el valor de la democràcia". Finalment, ha recordat, citant Václav Havel, que "la responsabilitat dels drets humans no depèn només dels governs, sinó de cadascú de nosaltres".
A l’acte hi han participat altres representants institucionals i locals, com l’Ajuntament del municipi, membres d’entitats memorialistes, així com familiars i amistats que han volgut retre homenatge a Conxita Grangé. Entre ells, el seu fill, Christian Ramos, qui ha assegurat que "per a nosaltres, la família, aquest és un homenatge que va més enllà: és el reconeixement a tota una vida de resistència i defensa per la llibertat".
En paraules de l’alcalde, Josep Dalmau, "no només homenatgem una persona, fem un gran pas com a poble". Ha recordat que "Grangé va néixer aquí i volem que el seu nom ressoni per sempre" i ha explicat que "hem col·locat una placa a la casa on va viure". Així mateix, ha expressat que "volem que aquest espai sigui de memòria i de reconeixement; no volem que el seu nom es perdi entre papers i discursos, sinó que el seu llegat es visqui, que els infants preguntin qui era i que els més grans parlin d’ella".
El moment més destacat de la jornada ha estat la inauguració de la plaça Conxita Grangé Beleta, un nou espai públic situat al nucli de la Central de Capdella que commemora la seva figura i transforma l’espai en un lloc de memòria, dignitat i reconeixement.
En el marc de la commemoració, també s’ha inaugurat l’exposició “Conxita Grangé: compromís i resistència”, produïda pel Memorial Democràtic i comissariada per Josep Calvet, responsable de l’Àrea de Continguts, Educació i Projectes de la institució. La mostra recorre la vida i la lluita de Grangé, posant èmfasi en la resistència antifeixista, la deportació al camp de concentració de Ravensbrück i el compromís ferm amb els valors democràtics.
Portal web de l’Any Conxita Grangé
Amb l’objectiu de facilitar la informació i difusió de les activitats programades, el Memorial Democràtic ha creat un portal web informatiu a l’Any Conxita Grangé.
Es tracta d’un recurs en línia que centralitza l’agenda d’activitats, té a disposició la biografia completa de Grangé, inclou reculls audiovisuals i de premsa, i posa a disposició de la ciutadania el logotip oficial de l’efemèride.
Conxita Grangé, la darrera catalana supervivent dels camps nazis
Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui, el 6 d’agost de 1925, en una família de vuit germans. Poc temps després, va anar a viure amb els seus oncles, Jaume Beleta i Elvira Ibarz, i la seva cosina Maria Castelló a Tolosa de Llenguadoc. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.
Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la resistència contra als nazis. Conxita Grangé, Elvira Ibarz i Maria Castelló feien d’enllaç amb els guerrillers que combatien contra els nazis col·laborant amb les xarxes de resistència.
Les tres dones van ser detingudes a Peny, al departament francès d’Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades a Foix i a Tolosa de Llenguadoc, des d’on van ser deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord, a bord d’un tren amb més de 700 detinguts, sota els bombardejos aliats i els atacs dels maquis. Després de dos mesos de recorregut, el 2 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück (Alemanya).
Abans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort, fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita Grangé es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb Josep Ramos Bosch, republicà exiliat català i guerriller antifeixista a la resistència contra el nazisme a França.
Va rebre destacades condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència. Va dedicar els darrers anys de la seva vida a explicar la seva experiència als escolars, a advertir sobre les monstruositats que van significar el nazisme i el feixisme, i a mantenir viva la memòria de les dones deportades.
Després de la mort de Neus Català, Grangé es va convertir en la darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Va morir el 27 d’agost de 2019 a l’edat de 94 anys.
