- L’actualització semestral dels principals indicadors recull l’evolució de les inscripcions al Cens de persones desaparegudes, les noves altes al Programa d’identificació genètica i les actuacions en fosses comunes
La Direcció General de Memòria Democràtica, del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, ha tancat el primer semestre del 2025 amb l’actualització dels principals indicadors dels seus àmbits d’actuació: el Cens de persones desaparegudes, el Programa d’identificació genètica i les intervencions en fosses. Aquest seguiment periòdic permet mantenir un control continuat sobre l’evolució d’aquests programes clau.
“El seguiment regular dels indicadors ens permet garantir que les polítiques públiques en matèria de memòria es fonamenten en el rigor tècnic, la transparència, el respecte a les víctimes i el servei a la ciutadania”, ha assegurat el director general, F. Xavier Menéndez.
Cens de persones desaparegudes
Actualment, hi ha 8.069 persones inscrites al Cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, basades en la informació facilitada pels seus familiars. Aquest registre té com a objectiu recopilar i centralitzar tota la informació disponible sobre les persones desaparegudes durant aquest període per tal de determinar on van morir i on podrien estar inhumades les seves restes.
Cada vegada que s’incorpora un nou cas al Cens, la Direcció General inicia un procés exhaustiu de recerca per localitzar tota la informació possible sobre la persona desapareguda, especialment pel que fa al lloc i la data de defunció, i en cas que hi estigués adscrit, a la unitat militar a la qual pertanyia. Els resultats d’aquestes investigacions permeten, en alguns casos, acotar les possibles fosses on podrien trobar-se les restes, d’acord amb el mapa de fosses de la Generalitat de Catalunya.
Programa d’identificació genètica
Des de l’inici del Programa d’identificació genètica, l’any 2016, s’han recollit 4.423 perfils genètics de familiars de persones desaparegudes, durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Paral·lelament, s’han obtingut 764 perfils genètics corresponents a restes òssies exhumades o localitzades en superfície. Gràcies a l’encreuament d’aquestes dades, s’han pogut identificar fins ara 26 individus, 25 dels quals han estat retornats a les seves famílies.
El Programa, impulsat i coordinat per la Direcció General de Memòria Democràtica, amb la col·laboració del Departament de Salut i de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, té com a objectiu facilitar la identificació de les víctimes a través de l’anàlisi genètica. Per fer-ho, es nodreix de dues bases de dades complementàries: una amb els perfils genètics aportats pels familiars i una altra amb els perfils extrets de les restes humanes exhumades.
L’encreuament d’ambdues bases permet establir relacions de parentiu i, així, determinar la identitat de les víctimes. Per facilitar la participació dels familiars, l’extracció de la mostra genètica és gratuïta, senzilla i indolora, i es realitza mitjançant un frotis bucal. Aquest procediment es pot fer al Laboratori Genètic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron o des de casa, a través d’un kit enviat per correu postal. Encara que qualsevol familiar pot aportar una mostra, la participació de familiars de primer grau incrementa les possibilitats d’èxit en la identificació.
Intervencions en fosses
A Catalunya hi ha registrades actualment 965 fosses, amb prop de 13.000 persones documentades. Des de 1999, s’han excavat 131 fosses, de les quals s’han recuperat 1.010 individus, i s’han dut a terme 260 recollides de restes en superfície.
Des de l’any 2017, totes les actuacions s’emmarquen en el Pla de fosses de la Generalitat de Catalunya, també coordinat per la Direcció General de Memòria Democràtica. Aquest Pla, que es revisa cada tres anys, defineix el calendari i les línies estratègiques per a la gestió i obertura de fosses, i estableix la programació seguint tota una sèrie de criteris tècnics de priorització en funció de la urgència i les possibilitats d’èxit de cada intervenció.
