Les sol·licituds de segones opinions mèdiques a la Regió Sanitària Girona s'han triplicat en 10 anys

En els darrers deu anys, el Servei Català de la Salut ha tramitat 1.118 sol·licituds de segona opinió mèdica per part de pacients gironins, amb una mitjana anual d’unes 100 peticions. L’any amb més sol·licituds registrades va ser el 2023 (158), seguit del 2024 (150) i del 2022 (131).

El 2019, per primera vegada, es van superar les 100 sol·licituds anuals (104). Tanmateix, el 2020 es va produir un descens fins a les 84 peticions, coincidint amb la pandèmia de la COVID-19. L’any següent, el 2021, es va recuperar la tendència a l’alça i, des d’aleshores, cada any s’ha superat amb escreix les 100 sol·licituds registrades. Pel que fa al 2025, entre els mesos de gener i juliol ja se n’han rebut 91.

Les principals malalties que han motivat les segones opinions en el global de l’última dècada són les cirurgies ortopèdiques amb risc de limitació funcional important (433), seguit de càncers (376) i, a més distància, malalties degeneratives progressives del sistema nerviós central (70). Pel que fa a l’any passat, de les 150 sol·licituds registrades a Girona, la majoria corresponien a càncers malignes (57) i a cirurgies ortopèdiques amb risc de limitació funcional important (57), seguit de lluny per neurocirurgia (6) i cirurgia oftàlmica (6).

En el conjunt de Catalunya, durant el 2024 es van registrar 1.275 sol·licituds, el 12% de les quals corresponen a la demarcació de Girona, essent el territori que n’ha registrat més després de Barcelona.

Procés per demanar una segona opinió mèdica

Per demanar una segona opinió mèdica el pacient ha d’omplir una sol·licitud i lliurar-la a la unitat d’atenció al ciutadà del centre on li hagin diagnosticat la malaltia o bé en una oficina de registre oficial. Per cada especialitat mèdica, el centre on és atès facilitarà una llista dels hospitals fora de la Regió Sanitària (majoritàriament hospitals terciaris de Barcelona) que poden oferir una segona opinió segons cada malaltia i el pacient n’haurà de triar un.

Un cop presentada la sol·licitud i, en cas que sigui acceptada, es poden produir dos escenaris diferents: o bé la confirmació del diagnòstic o tractament, o bé la proposta d’un diagnòstic o tractament diferent. En el primer cas, l’atenció se seguirà realitzant en el centre on ja s’atenia el pacient. En canvi, en la segona situació, el pacient podrà triar entre seguir rebent l’atenció en el seu centre o bé en el centre que ha fet el nou diagnòstic. En la gran majoria dels casos l’informe de segona opinió confirma el primer diagnòstic: d’entre les sol·licituds del 2024, el 90% dels informes van coincidir amb el diagnòstic o tractament.

El dret a la segona opinió mèdica està reconegut dins el sistema públic de salut de Catalunya a través del Decret 125/2007 de la Generalitat de Catalunya. Permet que qualsevol persona pugui sol·licitar una valoració clínica alternativa per part d’un equip diferent al que ha emès el diagnòstic inicial, sempre que la malaltia estigui inclosa en els supòsits de segona opinió. Els supòsits en què una persona pot demanar una segona opinió inclou: malaltia degenerativa progressiva del sistema nerviós central sense tractament curatiu; càncer maligne; cirurgia ortopèdica amb risc de limitació funcional important; neurocirurgia, cardiocirurgià, cirurgia vascular, cirurgia oftàlmica; trasplantament i malaltia minoritària.