- El cap de l’Executiu ho ha afirmat durant la inauguració de l’exposició ‘ANTONI CLAVÉ AMB MAJÚSCULES’, al Palau Martorell de Barcelona
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat aquest dijous que “en aquests temps que corren, més cultura que mai, que vol dir més valors, més reflexió i més defensa del que ha significat Europa”. Ho ha dit durant l’acte inaugural de l’exposició ‘ANTONI CLAVÉ AMB MAJÚSCULES’, dedicada al pintor i escultor Antoni Clavé.
Acompanyat del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, el cap de Govern ha defensat que “les institucions públiques ens prenem molt seriosament la cultura, però ens sentim molt ben acompanyats quan des de la iniciativa privada es fan coses com les que feu aquí. És un enriquiment pel conjunt del país que feu aquesta tasca”, i ha felicitat els promotors del Palau Martorell, així com els comissaris de l’exposició, Josep Fèlix Bentz i Aude Hendgen.
El president Illa també ha volgut emmarcar l’exposició en un context més ampli de compromís cultural, recordant que “ahir mateix vam ser a Tarragona posant en marxa un instrument molt important: un consorci per posar en valor tot el patrimoni que tenim, que és molt important i no estava prou cuidat”. “Cultura, cultura i cultura, més que mai”, ha conclòs.
L’exposició ‘ANTONI CLAVÉ AMB MAJÚSCULES’
Comissariada per Fèlix Bentz i Aude Hendgen, amb la col·laboració de la família Clavé i la Galeria Joan Gaspar, l’exposició es pot visitar simultàniament en quatre espais de la ciutat: el Palau Martorell, el Reial Cercle Artístic, les Sales Clavé del Palau de la Generalitat i la Galeria Joan Gaspar. La mostra també compta amb una publicació del Memorial Democràtic i es presenta com un homenatge a un creador amb una trajectòria internacional forjada malgrat l’exili i les adversitats.
L’exposició ofereix una mirada retrospectiva que abasta des dels seus inicis com a publicista i cartellista a Catalunya fins a la seva evolució cap a l’abstracció i l’informalisme a França. Clavé es va distingir per una obra singular, marcada per l’ús del collage, l’assemblatge i la incorporació de materials quotidians, amb una mirada innovadora i moderna que el va situar entre les figures més destacades de l’art del segle XX.
El seu exili forçat per motius polítics durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial va marcar profundament la seva obra i el seu compromís amb la democràcia i les llibertats. Tot i establir-se a França, Clavé mai va perdre el vincle amb Catalunya, com demostren donacions emblemàtiques com el mural a l’Ajuntament de Barcelona o la seva col·lecció al Palau de la Generalitat.
Reconèixer avui l’obra i la figura d’Antoni Clavé és també fer memòria democràtica. La seva creació artística és inseparable del seu compromís amb la llibertat, la justícia i la cultura. Aquesta exposició no només recupera la seva figura, sinó que l’apropa a noves generacions i en reivindica el llegat com a símbol de resistència i creativitat.
L’exili republicà com a factor determinant en la formació de l’artista
A finals de gener de 1939, Antoni Clavé va travessar la frontera francoespanyola pel Coll d’Ares (Ripollès) amb la seva unitat de l’Exèrcit Popular. Immediatament, després de passar de manera breu per Prats de Molló va ser transferit al camp de concentració dels Haras, a Perpinyà. El seu passat de dibuixant i cartellista durant els anys de la Guerra Civil li va servir per reflectir amb el seu traç les condicions dels refugiats republicans en el seu internament. Els seus dibuixos de seguida es van donar a conèixer gràcies a l’artista perpinyanès Martí Vivès. L’abril de 1939 va fer la seva primera exposició a Perpinyà, a la Galeria Vivant. A partir d’aquell moment, amb el seu desplaçament a París, s’iniciava la seva trajectòria artística, no exempta de dificultats i penúries durant els anys de l’ocupació nazi de França.
Finalitzada la Segona Guerra Mundial, Clavé va treballar a França com a escenògraf de teatre i dansa i com a il·lustrador de llibres. En paral·lel, va prosseguir la seva trajectòria com a artista plàstic en l’àmbit de la pintura fins a dedicar-s’hi de manera exclusiva. Tot i desenvolupar la major part de la seva trajectòria a França, Clavé va mantenir un profund lligam amb Catalunya sobretot a través del seu compromís amb l’antifranquisme vinculat a la recuperació de les llibertats i drets democràtics i a la restitució de l’autogovern de Catalunya.Aquest vincle es fa evident, per exemple, en la col·lecció permanent de 150 obres que el mateix artista va donar al Palau de la Generalitat o en l’emblemàtic mural que conserva l’Ajuntament de Barcelona.
Trajectòria artística
Antoni Clavé (Barcelona, 1913 – Saint-Tropez, 2005) es va formar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i, després de la Guerra Civil, es va exiliar a París, on va consolidar una trajectòria internacional. Va iniciar-se en la pintura mural, el disseny i el cartellisme fins a desenvolupar un estil propi marcat per l’abstracció, el collage i els assemblages, amb influències del cubisme i una gran amistat amb Picasso.
Guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat (1984) i el premi de la UNESCO a la Biennal de Venècia (1956), Clavé va ser un creador polifacètic: pintor, gravador, escenògraf i escultor, sempre fidel al seu vincle amb Catalunya i Barcelona.
A partir de la seva primera exposició a París el 1949, la seva obra es va difondre per arreu d’Europa. El 1978 el Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris li va dedicar una gran exposició i el seu treball en el gravat, renovat després d’un viatge al Japó, li va valer el reconeixement internacional. El 1996, La Pedrera li va dedicar l’última gran mostra a Barcelona, consagrant-lo, al costat de Tàpies, com una de les figures catalanes amb més projecció del segle passat.
