Definirà tots els serveis d'atenció als infants i establirà una xarxa de recursos en el territori i estructures de coordinació professional
Limitarà els terminis per oposar-se judicialment a decisions protectores de l'administració com la declaració de risc o la de desemparament
Conscients de l'avançat moment de la legislatura, la consellera ha explicat que el Govern vol amb aquest acte d'avui presentar d'una forma ordenada tota la feina que s'ha fet fins ara, on han participat més de cinc-cents professionals implicats en l'atenció als infants i un grup d'experts que ha concretat els principals elements de la futura llei. Segons la consellera, "no es podia malmetre el treball de tantes persones ni perdre l'oportunitat per fer una proposta profunda de reorientació de les formes claus de prestar atenció als infants i adolescents". Així es pot oferir al govern sortit de les pròximes eleccions un treball professional complert que permetrà redactar amb facilitat un text legal articulat.
Seguint els criteris establerts pels experts, aquesta futura llei s'estructurarà al voltant de set grans grups temàtics o títols fonamentals:
1. Els principis i criteris d'actuació per garantir i per exercir els drets. Els criteris i principis per rebre l'atenció adequada.
2. Els drets bàsics de la infància i l'adolescència i les situacions de vulneració.
3. Mecanismes per a la defensa efectiva dels drets dels infants.
4. Les polítiques d'infància i el treball conjunt de les diferents administracions i de les entitats.
5. Diferents recursos, serveis, dispositius per atendre els infants i adolescents i les seves famílies.
6. Procediments i actuacions en les situacions de risc.
7. Procediments i actuacions en les situacions de desemparament.
En relació als principis i criteris d'actuació, la consellera Carme Figueras ha exposat que en el cas de les lleis que afecten a la infància, aquests criteris solen ser més determinants que les pròpies respostes previstes a la resta de l'articulat. Cal deixar clar que els infants han de rebre la resposta adequada en tant que infants i no en tant que desemparats, transgressors o amb dificultats de convivència. "Hem de tenir clar, segons Figueras, que la nova llei ha de garantir els drets de tots els infants i no només d'aquells quan els seus drets son vulnerats". "Hem d'evitar, ha afegit, que la infància sigui definida a partir de la desprotecció, com ha succeït en d'altres lleis a Catalunya.".
Fruit del procés participatiu i de les aportacions dels experts, s'han confeccionat una exhaustiva llista de principis i criteris que ha de recollir la nova llei. Entre ells, destaquen els següents:
- L'anomenat "principi d'infància" i "perspectiva d'infància" implica tractar a l'infant com una persona sencera i no pas com un projecte amb futur però sense present. La Constitució, l'Estatut i la Convenció dels Drets dels Infants ens obliguen a donar respostes adequades i diferenciades a qui està vivint en la infància. A més, caldrà incloure en la llei un organisme especialitzat, que elabori un dictamen previ de les diferents normes que s'elaborin perquè tinguin en compte la perspectiva dels infants.
- El nucli familiar ha de ser reconegut com el context educatiu primordial i això implicarà treballar, en primer lloc, per a que les famílies puguin educar els seus fills o filles i tinguin al seu abast els estímuls educatius que siguin necessaris.
- La gestió de l'atenció als infants s'ha de basar en un treball en xarxa, i això vol dir potenciar xarxes integrades de recursos i professionals en cada territori i no pas generar recursos desconnectats o parcials.
- La planificació i l'avaluació s'introdueix per primera vegada en una llei. Neix l'obligació d'elaborar Plans d'Infància i Adolescència o Plans de suport a les famílies, que permetin veure si els dispositius i l'atenció rebuda estan esdevenint útils.
Un segon grup temàtic o títol fonamental fa referència als drets bàsics de la infància i l'adolescència. Aquests drets estaran vinculats a les llibertats civils dels infants, com seria el fet d'evitar que els menors siguin adoctrinats en l'entorn familiar o bé que no puguin participar en la vida de la comunitat. Un altre grup estaria vinculat a la vida en família on els adults han de tenir cura de la seva educació o on existeix la necessitat de reforçar els dèficits de la seva família originaria, mitjançant les famílies complementàries o les d'acollida, si es produeixen determinades mancances.
La llei també haurà de reconèixer el dret al lleure, al joc, a les actuacions educatives no escolars. La consellera Carme Figueras ha afirmat que "aquest àmbit ha quedat en terreny de ningú, sense cap regulació i, el que és pitjor, sense una adequada consideració de la importància cabdal que té en la vida dels nostres infants".
També hi ha previst incloure criteris en relació al treball infantil socialment acceptat o altres formes possibles d'explotació indirecta, com poden ser la participació en espectacles públics, publicitat, esports d'alt rendiment, etc. D'altra banda, també s'introduirà una menció a la infància globalitzada, és a dir, a les bases que han de guiar la nostra intervenció en les infàncies d'altres països, com succeeix en un cas d'adopció. Alguns dels criteris que han de regir aquesta intervenció han de ser la introducció de la cooperació com a instrument de suport a la infància d'un altre país o bé el coneixement de la realitat de la infància i de les seves necessitats en un altre país.
Com a tercer títol fonamental, el text de la futura llei també haurà d'establir els mecanismes per garantir aquests drets i poder defensar-los. Per aquest motiu, s'haurà de fomentar la divulgació dels drets de la llei i dels sistemes per observar sistemàticament l'estat dels drets del infants a casa nostra. També hauran de quedar molt definits i amb els procediments adequats, els sistemes de queixa dintre de qualsevol institució en la que hi hagi infants i adolescents.
Pel que fa a la figura del Defensor o Defensora de l'Infant, recollint les opinions majoritàries i la proposta dels experts, es proposa la creació d'una figura diferenciada i clara dintre del Síndic de Greuges. Tindria un seguit de competències diferents (especialment les destinades a divulgar els drets, vetllar per la participació, informar periòdicament sobre l'estat real dels drets dels infants, etc.) i un equip propi. Aquest Defensor o Defensora seria escollit directament pel Parlament i presentaria un informe anual propi. Així mateix, disposaria d'una xarxa de referents en el territori per facilitar l'accés directe dels infants a la institució.
El quart títol fonamental fa menció a les polítiques d'infància i el treball conjunt de les diferents administracions i les entitats. Segons ha exposat la consellera de Benestar i Família, "les normes actuals, entre d'altres dèficits i dificultats, defineixen molt poc el paper de les diferents administracions i deixen sense una conceptualització de referència la diversitat de dispositius i recursos que avui atenen, o haurien d'atendre la infància". Per tant, la nova proposta haurà d'aclarir aquests dos aspectes: de quina manera han de prestar atenció a la infància el conjunt de les administracions; fitxar les bases per aclarir quins i com han de ser els diferents recursos i serveis per a la infància.
"L'atenció a la infància només té sentit en clau de comunitat, en clau local. És a partir dels ajuntaments i de les administracions comarcals, incorporant els recursos públics i les entitats compromeses amb la infància, que han d'estructurar-se les polítiques d'infància", segons Figueras. Per això, la llei proposarà un sistema d'atenció estructurat en xarxa, a partir dels recursos locals, que prestin atenció als infants i adolescents d'una manera integrada.
Aquest sistema d'atenció estructurat en xarxa seria de dos tipus: unes estructures territorials i unes altres de coordinació professional. I la Generalitat, que participaria en els dos tipus de xarxa, hauria de centrar la seva actuació en la dinamització, el suport i supervisió global de les polítiques d'infància, així com en la gestió del desemparament i de l'exercici de la tutela.
En el cinquè títol fonamental de la futura llei es detallen els diferents recursos, serveis i dispositius per atendre els infants i els adolescents i les seves famílies. Actualment, la majoria d'aquests recursos, serveis o dispositius no disposen de cap referència legal que concreti les seves finalitats o formes bàsiques d'organització. Els pocs que disposen de referències legals són de l'àmbit de serveis socials o del de protecció. Per tant, d'acord amb les paraules de la consellera, cal "definir el conjunt d'atencions que tenen a veure amb la infància i, per això, totes han d'estar definides des de la normalitat i la universalitat".
Entre els recursos que necessiten d'una definició legal, trobem els recursos complementaris de suport a l'educació infantil en els primers anys de vida, quan no són considerats veritables llars d'infants i queden fora del control del Departament d'Educació. Un altre tipus de recurs que caldria definir serien espais residencials temporals per aquells infants que es veuen afectats per una situació de ruptura o de tensió familiar. Actualment, només hi ha recursos residencials pensats pels menors tutelats i no n'existeix cap amb la finalitat esmentada anteriorment. D'altra banda, tampoc existeixen referències legals sobre els espais dedicats al lleure o al suport familiar mutu, entre d'altres.
Per finalitzar, la consellera ha detallat els procediments i actuacions en situacions de risc i en situacions de desemparament, considerats com a sisè i setè títol fonamental de la futura Llei d'Infància. D'acord amb els criteris expressats pels professionals, les actuacions al voltant de les situacions de risc quedarien a mans de les administracions locals, mentre que les vinculades al desemparament tindrien a veure amb la Generalitat. Tant la declaració de risc com la de desemparament s'hauran de fer a partir dels indicadors de vulneració de drets que es fitxen en el nucli central de la llei, apreciats en el seu diferent grau d'incidència sobre la vida de l'infant.
Normalment, l'abordatge de les situacions de risc es farà a partir de l'elaboració d'un pla de treball consensuat, de pactes i compromisos d'ajuda que els professionals estableixen amb la família. Per la seva part, la declaració desemparament i l'adopció de la mesura protectora adequada també es completarà sempre amb un pla de treball amb la família, destinat a fer possible que recuperi les seves capacitats parentals. La protecció ha de suposar mesures per a l'infant i mesures per als seus adults.
Vista l'aplicació real de les lleis de protecció actual, la nova norma haurà de deixar molt més clar l'obligatorietat de complir els terminis de cada actuació. El temps d'un infant, especialment a determinades edats, no és el d'un adult. Igualment, la llei haurà d'establir l'obligatorietat que tot infant sota la tutela de l'administració tingui un professional referent permanent.
Un dels canvis que inclourà la llei en relació a la declaració de risc o de desemparament és la reducció dels recursos per oposar-se judicialment a les decisions protectores adoptades per l'administració. Tot i que, sempre caldrà tenir present que un dels drets de l'infant és mantenir els seus lligams amb els pares.
Segons la consellera Figueras, "la declaració de risc i la de desemparament han de poder ser impugnades judicialment però amb límits. És una decisió puntual que serveix per a un determinat moment i no pot ser indefinidament discutida". Els pares biològics podran oposar-se durant un període (al voltant dels tres mesos). Després la mesura adquirirà fermesa i no podrà ser discutida contínuament davant del jutge, en el moment en que apareguin noves discrepàncies amb l'actuació de l'administració. El mateix es proposarà per a la mesura inicial que s'adopti en declarar el desemparament. Tindran també un termini breu per oposar-se.
En el cas concret de l'adopció, actualment, els pares biològics poden oposar-se dues vegades: en l'acolliment preadoptiu i en la constitució de l'adopció, i en tots dos casos encara poden seguir discutint la declaració de desemparament. Donat que es tracta de la mesura que genera major construcció de vincles per les dues parts i en la que els canvis poden tenir efectes més greus, el que proposa la llei és limitar l'oposició judicial només a l'acte de declaració d'adoptabilitat, es a dir, a la decisió de l'administració de considerar adoptable el nen o nena. Acabat els recursos, l'infant serà adoptat a tots els efectes.
D'altra banda, no s'haurien d'establir, de manera general, límits temporals per aquells pares que, un cop han canviat la seva vida, demanen una revisió de la seva situació per recuperar el seu fill o filla tutelat per l'administració. El que si cal introduir és un conjunt de criteris objectivables per a valorar administrativa i judicialment aquesta revisió, a partir de l'interès actual del menor.
