El departament de Benestar i Familia ha treballat, des de fa mesos per impulsar en el Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya i que ara ja està a punt d’aprovació. El pla contindrà actuacions transversals per combatre les mancances sòcioculturals i econòmiques del col·lectiu per tal que es pugui equiparar a la societat catalana de la qual forma part i, alhora, promoure i reconèixer els trets culturals que li són propis.
La Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques del Departament de Benestar i Família, en aquesta diada internacional del Poble Gitano, vol oferir algunes dades i consideracions que ajudin a trencar prejudicis i estereotips cap els gitanos i les gitanes.
"No són catalans". La presència de gitanos a Catalunya està documentada ja l’any 1425 quan la Corona catalano-aragonesa dóna un cèdula a un grup de persones gitanes. Per tant, comptem amb una llarga història d’arrelament a Catalunya de prop de 600 anys.
"No volen integrar-se". La història del poble gitano al nostre país i a tota Europa és una història de persecucions, genocidi i d’assimilació forçosa; diferents lleis han intentat, des de l’edat mitjana, obligar el poble gitano a deixar de ser-ho. Això ha generat processos d’autodefensa i de racisme. També cal tenir en compte que algunes actituds que es donen com a col·lectives només són expressions individuals.
"No tenen interès en l’educació". En l’Estudi de la població gitana a Catalunya (1.000 enquestes) es constata que les principals necessitats expressades pel poble gitano són: el treball (31,356%), l’habitatge (25,35%) i l’educació (20,43%). Tant les entitats gitanes com la majoria de famílies veuen en l’educació el camí per a superar la desigualtat en què es troben; la joventut gitana està lluitant dia a dia per accedir a titulacions acadèmiques, especialment les dones gitanes que, de mica en mica, estan arribant a la universitat.
"No saben adaptar-se a una feina". Malgrat els prejudicis i les dificultats, les persones gitanes estan accedint cada dia a més oficis i ocupacions que tradicionalment no havien desenvolupat. Però, a més, cal destacar que, per la seva trajectòria al llarg dels segles, han sabut desenvolupar un seguit d’habilitats i destreses amb força demanda en la societat actual, com poden ser la mobilitat, l’organització en xarxa, les habilitats comunicatives i socials, etc.
"Són marginals, sense valors ni moral". Els gitanos es consideren pertanyents a la cultura gitana amb unes expressions públiques concretes: la seva bandera, la seva llengua (el romanó i el caló); però també tenen molta importància els seus valors: la solidaritat, el respecte a les persones grans i a la infància, la paraula donada, el valor del diàleg com a mediació, etc. I també mantenen uns costums que han anat canviant en funció del moment històric: formes de casaments, hospitalitat, gastronomia, expressions artístiques, celebracions, dol, etc.
"Viuen de les ajudes socials". El 48% de les persones entrevistades en l’Estudi opina que la principal barrera que s’ha de superar és el racisme, la discriminació i els prejudicis. Encara pateixen discriminació, i la seva presencia queda diluïda entre la societat majoritària o altres col·lectius com la immigració. Només un 25% de la població enquestada rep alguna prestació i, d’aquestes prestacions, només un 23% ho fa com a beneficiària de la RMI i un 20% rep ajuts dels Serveis Socials.
Per eliminar tots aquests mites, el Departament continuarà treballant en la línia de la participació real de les persones gitanes, potenciar les associacions, fomentar el treball amb altres entitats i seguirà apostant per projectes transformadors que generin més coneixement real de la cultura gitana, la seva història, la seva llengua i la seva identitat com a poble.
