Figueras ha mostrat la seva satisfacció en que un dels seus primers actes com a Consellera de Benestar i Família hagi estat el poder inaugurar les XXVI Jornades de Treball de la Coordinadora de Tallers de Catalunya. I ha recordat que, a través de la seva experiència municipal, ha estat testimoni de l’important treball per la integració sociolaboral de les persones amb discapacitat que fan les diferents entitats i serveis federades a la Coordinadora, i ha agraït especialment la responsabilitat i la col·laboració de la Coordinadora de Tallers al signar l’Acord institucional amb el Departament i les altres entitats representatives del sector amb discapacitat per aquest i el pròxim exercici que ordena l’actuació del Departament.
Un dels eixos prioritaris del Departament són els serveis socials que, com les polítiques d’habitatge, d’ocupació o les d’inserció laboral, són encara, avui en dia, camps incipients del Sistema de Benestar i, per tant, necessiten d’una acció decidida d’implantació i de millora. Al contrari del que passa amb la salut, l’educació i les pensions que, si be necessiten de correcció i d’actualització, constitueixen eixos ja consolidats del Sistema de Benestar.
Per ampliar el Sistema de Benestar, ara cal abordar canvis importants de concepte i de fons. Es tracta d’impulsar una nova concepció dels serveis socials com a dret universal (o dret subjectiu) i no només com a sistema assistencial.
Precisament, al nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el Títol I de drets, deures i principis rectors, es dedica un article als drets a l’àmbit dels serveis socials i s’hi diu, entre d’altres coses, que "totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública..." com també que "les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació,...".
Aquest salt tan important en la concepció dels drets socials, en convertir els serveis socials en un Sistema de l’Estat del Benestar, en el que s’anomena "quart pilar" juntament amb els tres existents -salut, educació i pensions-, requerirà de temps i de molts recursos; perquè, si bé és cert que s’ha anat desenvolupant una xarxa de serveis socials a Catalunya i que s’hi han implicat totes les administracions i en especial les locals, també ho és que l’accés, el contingut i la garantia dels drets estan totalment condicionats als recursos disponibles, és a dir, a que arribi o no el pressupost a cobrir totes les necessitats.
Avui en dia, una determinada prestació de serveis socials no s’aconsegueix només pel fet de complir uns determinats requisits de necessitat, sinó que depèn del fet que quedi pressupost disponible per aquella prestació. En canvi, el dret a la salut o a l’ensenyament en el nostre país són, avui en dia, universal.
No és tasca de poc temps estructurar una veritable xarxa de serveis socials, tan des del punt de vista inversor, en infraestructures i equipaments, com per als recursos humans necessaris per tal de fer front i donar resposta al dret als serveis socials. Els recursos suficients per a atendre i proporcionar una vida digna a les persones amb problemes de dependència (gent gran i persones amb discapacitats), per atendre les famílies en situació de pobresa o de risc social o per als infants amb necessitats especials, s’hauran d’anar proveint en el temps, planificant, des de l’inici, el seu desenvolupament, programar-ho, anar-ho executant i determinar els terminis per tal de que els drets puguin ser plenament efectius.
En aquest sentit, la Consellera ha recordat que el Govern de l’Estat ja està dissenyant el sistema de promoció de l’autonomia personal o de protecció de la dependència que comportarà una font de recursos importants amb aquesta finalitat. La nova Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i d’Atenció a les Persones en situació de Dependència, aprovada pel govern de l’Estat és un element imprescindible per alinear-nos amb els països europeus més avançats en la defensa dels drets de les persones que necessiten ajuda per desenvolupar activitats de la vida diària. Tot l’Estat espanyol tindrà en comú el mateix barem i sistema de valoracions de la dependència, en la confiança que, en un futur no massa llunyà, això sigui també un element de cohesió europea.
És molt important que hi hagi una legislació estatal en aquest tema que comprometi a les finances de l’Administració Central a contribuir a pagar una part substancial de les noves despeses en aquest camp que les Administracions Autonòmiques i Locals hauran de proveir, per atendre les necessitats de la nostra ciutadania.
D’altra banda, la consellera Figueras ha dit "En l’àmbit del Parlament de Catalunya em plau comunicar que aquesta setmana s’ha acceptat la meva proposta de incloure en tràmit d’urgència l’estudi de la nova Llei de Serveis Socials del Govern de la Generalitat, que va aprovar-se el passat mes de gener". Aquesta llei ha estat fruït d’un ampli procés participatiu de tots els sectors protagonistes dels serveis socials de Catalunya, i en el que les aportacions de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya han estat cabdals.
El Govern de la Generalitat, en qualsevol cas, haurà de definir els mecanismes corresponents per desenvolupar els nous drets que es consagren en aquesta nova legislació i, com ja s’ha parlat amb el Departament d’Economia i Finances, els pressupostos anuals ho hauran d’anar contemplant. La llei defineix i clarifica també les competències municipals i els recursos suficients per a que es puguin portar a terme.
Espanya (i Catalunya) te una taxa de desocupació estructural. Els països nòrdics, que tan ens serveixen d’exemple pel seu nivell de protecció social, són els que tenen una taxa de desocupació més baixa. De fet, hi ha dades empíriques sobre com canviaria aquesta situació si no tinguessin tota l’ocupació que genera la protecció de la dependència: Passarien a tenir taxes del 9’5% d’atur. Tanmateix, a Espanya amb l’ocupació generada per l’atenció a la dependència baixaríem a taxes del 5,5 % d’atur. Per tant, el retorn econòmic seria una de les oportunitats hi ha al darrera de tota reforma en polítiques socials, sense deixar de banda, la finalitat primera: la de tenir una societat que de manera conjunta atén les persones que necessiten ajuda. Una altra oportunitat és la de que la implantació del nou sistema ha de permetre consolidar els Sistema de Pensions per l’augment important i constant del nombre de cotitzants.
Pel que fa la nova Llei de Serveis Socials, cal recordar que un dels elements revolucionaris respecte a la situació actual és la creació d’una Cartera de Serveis que aprovarà el Govern, amb informe previ del Parlament, que definirà les Prestacions socials, ja sigui en forma de Serveis, d’Ajudes Econòmiques o d’Ajudes Tècniques que es garantiran a totes les persones de Catalunya que presentin un determinat nivell de necessitat. Això consagrarà la garantia d’accés com a dret subjectiu per aquestes persones, sense que les Administracions es puguin excusar en la realitat actual de les limitacions pressupostàries, i les prioritats seran l’ajut a domicili, els centres diürns (incloent centres de dia, centres ocupacionals i centres especials de treball) i els serveis residencials.
El Departament és conscient de que cal una millor coordinació de funcions entre el Departament de Treball i el Departament de Benestar i Família, pel que fa a tots els processos d’inserció sòcio-laboral de persones amb necessitats especials, en el que se seguirà treballant en l’aplicació de la nova legislació estatal en matèria de CET (Centres Especials de Treball) i SCAP (Serveis de Suport a la Integració Laboral) de la Generalitat de Catalunya. No obstant, es tindrà molt en compte que qualsevol avanç en aquesta línia ha de estar molt madurat, estudiat i consensuat amb tots els agents importants pel sector.
Per acabar, Carme Figueres ha desitjat que "la meva acció de Govern vingui caracteritzada pel diàleg planer, fluid i clar amb tots els agents socials importants en els serveis socials de Catalunya, per aplicar les noves Lleis de Serveis Socials (catalana i espanyola) que ens donaran aquesta garantia de Drets es venen demandant fa anys, que el nou Estatut de Catalunya ja recull i que en poc temps els parlaments espanyol i català aprovaran".
