El Govern desplegarà el Pla d'Impuls de l'Esport Femení per accelerar l'assoliment de la igualtat efectiva en l'activitat física i l'esport

La principal finalitat del Pla és impulsar un sistema esportiu més equitatiu i inclusiu que acceleri la participació, el lideratge i la visibilitat de les dones en aquest sector, tenint en compte la diversitat social de Catalunya.

Els reptes del projecte són:

·Impulsar la transformació de la governança de les organitzacions.

1. Incrementar la participació de les dones en càrrecs de lideratge i les professions de l’esport.
2. Fomentar la visibilitat de les dones en els mitjans de comunicació i xarxes socials.
3. Prevenir les violències masclistes, inclosa la violència sexual, en l’àmbit esportiu i crear entorns segurs.
4. Augmentar la pràctica fisicoesportiva entre les nenes, adolescents i dones, considerant la seva diversitat.
5. Millorar les condicions de les esportistes de tecnificació i rendiment.

El pla també vol contribuir a posar fi a una desigualtat històrica en aquest sector. Malgrat que en els últims anys s’han produït avenços, són encara insuficients, de manera que la desigualtat, la discriminació i la reproducció dels estereotips de gènere es continuen perpetuant en el context esportiu.

Per això, el Departament d’Esports, en el marc de l’eix d’actuació Esport 360, coordinarà i executarà el Pla d’Impuls de l’Esport Femení a Catalunya. Comptarà amb la col·laboració del Departament d’Igualtat i Feminisme, que vetlla per la implementació de la perspectiva de gènere a totes les polítiques públiques, així com de la resta d’agents del sistema esportiu.

Es treballarà en sis eixos d’actuació (Governança; Lideratge i professions de l’esport; Veu i visibilitat; Esport segur; Vida activa, i Tecnificació i rendiment), 21 mesures i 70 actuacions, de les quals se’n prioritzaran 24.

Entre les mesures destacades, el Pla preveu:

1. Edició de guies per elaborar plans d'impuls de l’esport femení en els diferents tipus d'organitzacions (autodiagnosi, pressupost, cultura organitzativa, etc.), i per sensibilitzar sobre la igualtat en l’esport als professionals de la comunicació.
2. Campanyes de visibilització als mitjans de comunicació, xarxes socials i altres canals, diversificant esports i rols.
3. Un programa de beques o bonificacions destinades a noies i dones perquè es formin en les professions de l'esport (entrenadores, preparadores, directives, àrbitres, etc.).
4. Subvenció als equips femenins i dones esportistes a diferents nivells.
5. Programa “Esport femení al territori”: subvencions per al transport en el context rural per assistir a entrenaments i competicions, així com per a l’agermanament de clubs de grans ciutats i de petits municipis per facilitar els entrenaments a les esportistes.

El Departament d’Esports, amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminisme, desplegarà el Pla i n’establirà indicadors de seguiment. Així mateix, editarà una guia d’implementació i establirà reunions periòdiques amb especialistes i agents clau de l’àmbit de la igualtat i de l’esport per avaluar les actuacions previstes en el Pla d’Impuls. També es farà una anàlisi-diagnosi de l’evolució dels diferents indicadors que puguin mostrar una millora en les dades recollides del sistema esportiu.

Xifres de la desigualtat de gènere en l’esport

La necessitat de desplegar les mesures incloses en el Pla d’Impuls de l’Esport Femení a Catalunya ve condicionada per un context en què, malgrat que es registra un increment i una millora de la pràctica esportiva femenina en els últims 25 anys, la major part de dades en termes absoluts i relatius encara reflecteixen un menor accés de les dones a aquesta activitat.

Algunes d’aquestes xifres són les següents:

1. Actualment, el 47% de les dones catalanes practiquen esport o fan algun tipus d’activitat física en comparació amb el 62% dels homes.
2. Pel que fa a la competició, el 31% de les modalitats esportives té menys del 20% de les llicències femenines; el 13% de les modalitats tenen més d’un 60% de dones, i 9 de les 72 federacions esportives catalanes no tenen cap entrenadora.
3. Quant a l’abandonament esportiu femení, s’estima que la participació esportiva dels nois i de les noies disminueix de 0,73 a 0,51 hores al dia durant el pas de l’adolescència a l’edat adulta (Roman et al., 2006). En el cas de les noies, aquesta situació s’agreuja, i el seu abandonament duplica el dels nois (Lee, Fredenburg, Belcher i Cleveland, 1999; Pavón, Moreno, Gutiérrez i Sicília, 2004).
4. Pel que fa al lideratge, tot i que la situació ha millorat en els últims vint anys, actualment només l’11% de les presidències de les federacions estan ocupades per dones, i hi ha 12 federacions amb cap dona en la junta directiva. Les dones representen l’11% de les presidències dels clubs esportius de Catalunya i el 17% de les vicepresidències. En l’àmbit públic, els caps dels serveis d’esports municipals acostumen a ser homes (72%) i les tècniques, dones (60%).
5. En l’àmbit de les titulacions de l’esport, només són dones el 21% de l’alumnat dels cicles formatius, el 24% de les persones llicenciades o graduades en CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport) i el 27% de l’alumnat matriculat a màsters.
6. En el mercat laboral, el 72% de les posicions directives i de gerència són ocupades per homes, i el 39% de les persones amb CAFE ocupades en el mercat de treball de l’esport són dones.
7. En l’àmbit de la comunicació, la presència de l’esport practicat per dones en els informatius televisius catalans s’ha multiplicat per 10 en els últims deu anys. El 30,6% de les retransmissions esportives són d’esport femení, però en la resta de programació només representa el 2,5% i, del temps global, l’esport practicat per homes n’ocupa el 80%.
8. Pel que fa als premis percebuts en els esdeveniments esportius, es manté la desigualtat entre homes i dones. També s’observa en les infraestructures i els horaris per a cada categoria, així com en l’equipament (roba) de determinades modalitats esportives, que sovint prioritza complaure la mirada masculina a la comoditat per a la pràctica.