El PIB català va créixer un 3,3% el segon trimestre, una dècima més que l’anterior

Catalunya supera els objectius de l’Agenda de Lisboa previstos per al 2010, amb una taxa d’ocupació del 70,3%. L’atur es situa en mínims històrics amb un 7,1% de desocupats. Creixement sobre bases sòlides: s’incrementen les exportacions, s’estabilitza la construcció i es recupera la inversió en béns d’equipament.

L’economia catalana consolida, l’any 2005, la tendència a l’acceleració del seu ritme de creixement. Segons les dades analitzades pel Departament d’Economia i Finances i fetes públiques avui pel conseller Antoni Castells, el PIB català va créixer un 3,3% el segon trimestre del 2005, una dècima més que el trimestre anterior. Els indicadors disponibles confirmen les previsions de creixement per al 2005, que se situen al 3,3%, dues dècimes per sobre del creixement registrat l’any passat. Si el 2004 va significar un punt d’inflexió per a l’economia catalana ja que va tancar el seu diferencial de PIB amb l’Estat, el 2005 es confirma el canvi de tendència amb uns ritmes de creixement que s’acceleren.

Pel conseller Castells, aquestes xifres conviden a un “doble missatge: d’optimisme i d’exigència”. Per això, el govern s’ha marcat com a objectiu per al proper curs millorar la internacionalització de l’economia catalana, incrementar la productivitat i la qualitat de l’ocupació, així com reduir el diferencial de preus amb l’Estat i la zona euro. “Cal posar unes bases sòlides per al creixement de la nostra economia perquè el 2006 puguem superar el PIB espanyol i recuperar el nostre paper de locomotora”, ha dit.

Inversió i sector serveis, les bases del creixement

Aquesta tendència a l’acceleració va començar el 2004, quan l’economia catalana va créixer un 3,1%, el mateix que l’economia espanyola, i amb un major dinamisme que el 2003 (2,9%) i el 2002 (2,5%). L’avanç del PIB per al segon trimestre del 2005 també situa l’economia catalana molt per sobre del comportament de la zona euro (1,1%). El creixement del PIB català es deu, bàsicament, a una forta demanda interna (5,2% el 2004) i a l’evolució positiva del sector serveis, que ha crescut un 4,3% el segon trimestre d’enguany.  Cal destacar el significatiu creixement dels serveis intensius en coneixement. Entre el 2001 i el 2004 els serveis propis de la societat del coneixement, com ara les activitats relacionades amb l’R+D+i, les tecnologies de la informació i telecomunicacions o la sanitat, van créixer un 4%, tres dècimes per sobre dels serveis tradicionals.

La indústria presenta unes tímides taxes de creixement (0,1%), tot i que l’anàlisi dels diferents subsectors evidencia comportaments molt desiguals degut a la diferent intensitat en què es veuen afectats per l’augment de la competència internacional. Les exportacions industrials, mostren un to positiu malgrat l’estancament de les economies europees. Les vendes de béns a l’exterior han crescut de gener a juny del 2005 1,9 punts més que en tot l’any passat i es mostren molt més dinàmiques que les espanyoles (un 6,3% a Catalunya davant un 3,8% a l’Estat durant els sis primers mesos de l’any). Aquest fet reflecteix els esforços de les empreses catalanes per mantenir la seva capacitat competitiva. El primer trimestre del 2005, les exportacions d’alt contingut tecnològic van créixer un 4,8%. La millora dels índex de competitivitat comporta que cada vegada més empreses s’instal•lin a Catalunya. L’Agència Catalana d’Inversions ha atret, entre gener i agost del 2005, 33 projectes industrials que han suposat una inversió de 140,93 milions d’euros i la creació de 2.018 llocs de treball directes.

S’estabilitzen els nivells de creixement de la construcció. El segon trimestre d’enguany presenta un lleuger repunt (5,3%, tres dècimes més que el trimestre anterior) degut al fort ritme de licitacions d’obra pública, que de gener a maig van créixer un 44%. L’inici de construcció de nous habitatges continua avançant a un ritme similar al de l’any passat (8,8%).

El mercat de treball ha registrat una evolució clarament favorable al llarg del 2005. D’acord amb l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’ocupació avançava el segon trimestre un 3,7%. Això ha permès que l’atur es situés en mínims històrics (7,1%). L’afiliació a la Seguretat Social ha crescut a ritmes fins i tot superiors (5,1% al mes d’agost) degut a la nova ocupació que ha fet aflorar el procés de regularització. Per sectors econòmics, la major part dels llocs de treball creats corresponen als serveis, tot i que en termes relatius el sector més dinàmic és la construcció. Entre el 2001 i el 2004, el nombre d’afiliats en activitats d’alt coneixement tecnològic ha crescut un 2,7% cada any, tres dècimes per sobre de la mateixa xifra per als afiliats en sectors de baix coneixement tecnològic. El mercat laboral català ha assolit, cinc anys abans, els objectius d’ocupació que fixa l’Agenda de Lisboa per al 2010: la taxa d’ocupació catalana es del 70,3%, tres dècimes més que els objectius fixats l’any 2000 a la cimera europea. Tot i les dades favorables en creació d’ocupació, una de les assignatures pendents de l’economia catalana continua essent l’alta taxa de temporalitat. El segon trimestre del 2005, aquest índex ascendia al 24,5% dels assalariats, per sota la taxa espanyola (33%) però per sobre el percentatge mitjà de la UE (entorn un 13%).

Els reptes per a aquest curs

Tot i que les dades analitzades apunten a l’optimisme, el conseller ha recordat que “no podem caure en l’autocomplaença ni en el cofoisme perquè l’economia catalana té encara reptes pendents importants. Hem de ser perseverants i aplicar les polítiques que ens convenen per canviar el rumb i continuar creixent sobre unes bases més sòlides”. Malgrat el bon comportament de les exportacions industrials, el 2004 el sector exterior va augmentar la seva contribució negativa al creixement (-1,7%). L’expansió econòmica que viu Catalunya s’explica, en bona mesura, pel fort augment de la demanda interna. Aquest fet fa créixer les importacions i genera una balança de pagaments negativa. Les importacions de béns de maquinària i altres béns d’equipament havien crescut el maig un 29,3% respecte al mateix mes de l’any passat.

Un dels altres reptes de l’economia catalana és el diferencial de preus que manté, tant amb l’Estat com amb la zona euro. Això afecta de manera decisiva la competitivitat de les empreses catalanes a l’exterior. El diferencial de preus amb la mitjana estatal ha estat de 0,3 punts entre el 1995 i el 2004. Les últimes xifres del mes d’agost mostren com es manté un diferencial de 0,5 dècimes amb els preus espanyols. La inflació subjacent, que elimina les distorsions produïdes per l’escalada dels preus del petroli, és més baixa (a l’agost se situava al 3%, una dècima menys que el mes anterior) però continua mantenint un diferencial amb l’IPC de l’Estat. El govern està preparant un Pla d’Acció basat en les conclusions de l’informe que va elaborar la comissió tècnica presidida pel professor Argandoña. Castells ha recordat que l’actitud del govern en aquesta matèria no passa per buscar culpables, sinó per actuar i proposar accions concretes.

Antoni Castells s’ha mostrat optimista per la situació de l’economia catalana però ha apuntat els reptes que el govern es proposa per al proper curs: mantenir el dinamisme del creixement econòmic i tancar definitivament el diferencial de creixement amb l’Estat; potenciar la internacionalització de la nostra economia, especialment cap als mercats emergents com la Xina o l’Índia; reduir el diferencial d’inflació amb l’Estat i la zona euro; incrementar els nivells de productivitat com a element clau per avançar en la millora de la competitivitat; i millorar la qualitat de l’ocupació reduint la taxa de temporalitat i atraient empreses en sectors estratègics que generin llocs de treball en activitats d’alt valor afegit. El conseller ha destacat que l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana és un instrument imprescindible per afrontar aquests reptes.