Debat Pressupostos 2007: presentació del conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells

1. Introducció

Molt honorable senyor president, senyores diputades, senyors diputats,

Tinc l’honor de comparèixer avui davant aquesta Cambra per tal de complir amb un deure institucional: la presentació del projecte de llei de pressupostos per a l’any 2007, que fou aprovat en sessió de govern el dia 30 de març d’aquest any. És un moment important de la vida democràtica del nostre país i les nostres institucions. El moment en el que es concentra la voluntat del govern de plasmar en polítiques, actuacions i mesures concretes el seu programa de govern.

És el moment, també, en el que el parlament du a terme la seva tasca essencial de control de l’executiu en un aspecte crucial: l’ús que els governants fem dels impostos pagats pels ciutadans. Tan important és aquest fet que en ell s’hi troba, en definitiva, històricament, l’origen del parlament i de les institucions democràtiques.

I aquest moment tan important de la nostra vida democràtica és també, per sobre de tot, un signe de normalitat institucional. Les institucions i el seu funcionament són el que donen continuïtat al país. Són l’essència de l’autogovern. Els governs canvien, les persones passen, les institucions romanen. Amb uns i altres governs. Amb unes i altres majories parlamentàries.

Són elles les que donen continuïtat al país. I és bo, és fonamental, que cada any, en el dia i l’hora convinguda (aquells que preveuen les regles del joc institucional) esdevingui allò que ha d’esdevenir i fem allò que hem de fer.

Els pressupostos per a l’any 2007 que avui tinc l’honor de presentar són els primers pressupostos d’aquesta VIIIª legislatura, i els primers que presenta el govern del President Montilla. Tenen, doncs, una significació especial. Són uns pressupostos que venen precedits d’un programa de govern i d’uns compromisos assumits en el debat d’investidura, que va donar llum a l’actual govern.

Precisament, les dates electorals que estan en l’origen d’aquesta VIIIª legislatura expliquen també el moment de l’any, relativament inusual, en que té lloc aquest debat de pressupostos, amb l’exercici ja començat. Degut a aquestes dates, el govern es va veure obligat a prorrogar els pressupostos de 2006.

Ara bé, conscient precisament de la importància de disposar com abans millor dels nous pressupostos que traduïssin les prioritats establertes en el programa de govern, el govern va voler accelerar-ne al màxim la seva elaboració. Personalment em vaig comprometre a presentar els pressupostos al Parlament dins del primer trimestre. I així ho hem fet. Ho hem fet, a més, naturalment, amb la satisfacció de poder afirmar amb tot convenciment que són els pressupostos que el país necessita.

Són uns pressupostos marcats, sobretot, pel rigor i per l’ambició, com tractaré d’exposar en aquesta intervenció. Rigor i ambició que es concreten en quatre línies fonamentals. En primer lloc, per l’impuls decidit de les polítiques socials, que en són la seva gran prioritat, i a la vegada per la competitivitat i la modernització de la nostra economia. En segon lloc, per la consolidació de l’esforç inversor. En tercer lloc, són uns pressupostos que no incrementen la pressió fiscal. I en quart lloc, com ja he subratllat, són uns pressupostos caracteritzats pel rigor i l’esforç de sanejament dels nostres comptes públics.

És per això que podem afirmar amb tota justificació que aquests són a la vegada uns pressupostos de continuïtat i de canvi. De continuïtat, per mantenir el nou rumb que van suposar els governs catalanistes i d’esquerres presidits pel President Maragall en tants i tants camps, en els quals només la perspectiva del temps permetrà comprovar  fins a quin punt la feina feta ha estat important. Però també de canvi, per suposat. Per establir les noves prioritats que el país reclama i el govern s’ha compromès a impulsar. Del canvi que signifiquen, en definitiva, la nova presidència del President Montilla i el nou govern que tinc l’honor de representar en presentar aquests pressupostos davant del Parlament.

També tenen una significació especial perquè són els primers pressupostos que presentem amb el nou Estatut en vigor. Una significació política, en primer lloc. Si els pressupostos són un dels  moments més importants del normal funcionament de les institucions del nostre autogovern, cóm no hauria de tenir una significació molt especial el seu debat i aprovació quan hem reformat les seves regles del joc, per eixamplar-les i fer-les més coherents amb les nostres aspiracions nacionals.

Però també tenen una altra significació, perquè en diversos camps l’entrada en vigor de l’Estatut té conseqüències pràctiques, immediates, de caràcter pressupostari. O bé en el terreny competencial o bé en el financer. És cert que les conseqüències més importants sobre el model de finançament no es poden plasmar encara en aquests pressupostos. Però, en canvi, hi ha altres disposicions de l’Estatut que tenen una incidència financera indiscutible (com la DA 3ª relativa a les inversions en infrastructures de l’Estat a Catalunya) i que en el moment d’elaborar els pressupostos no podem deixar de prendre en consideració.

Aquest és el context, senyores i senyors diputats, en el que el govern presenta aquest projecte de llei de pressupostos, que ara desitjaria exposar amb més detall. Abans, però, és necessari examinar el marc econòmic general en el que s’inscriuen.

No cal que els destaqui fins a quin punt la situació econòmica general condiciona el pressupost. El condiciona, perquè no hi ha partida rellevant que no estigui influenciada per la marxa general de l’economia i de les principals variables socio-econòmiques.

I al seu torn, està clar, el pressupost influeix sobre el conjunt de l’economia. I més encara quan parlem d’un pressupost de la importància del que avui tinc l’honor de presentar en aquesta cambra. Ho fa a través de les diferents polítiques sectorials i ho fa de manera agregada. I sobretot, perquè el pressupost indica les grans orientacions de país en matèria econòmica.

És per tots aquests motius que el debat de pressupostos s’ha convertit en el moment apropiat per examinar la situació econòmica. De manera, que em permetran que comenci aquesta intervenció fent una valoració sobre els punts que caracteritzen la situació de la nostra economia en aquest any 2007.

2. Marc macroeconòmic

Si el govern hagués de resumir la situació econòmica de Catalunya, ho faria amb dues paraules: optimisme i exigència. Optimisme, perquè la situació econòmica és francament bona, i això avui no ho discuteix ningú. Ara els en donaré algunes dades. Però també exigència, perquè els reptes que tenim per davant són molt i molt importants. I res no seria més negatiu que deixar-nos portar per la comoditat d’una bona situació, per no fer les coses que hem de fer. Al revés, és precisament ara, que la situació és bona, que hem de ser més exigents que mai amb nosaltres mateixos per impulsar les reformes que fan falta.

Però em permetran que subratlli la bona situació econòmica en que ens trobem. Només cal que examinem les dades, i que comparem on érem i on som.

Primera dada: el creixement del PIB. El PIB de Catalunya creix i ho fa a molt bon ritme. L’economia catalana va créixer un 3,9% el 2006, la taxa més alta dels darrers 7 anys, cada any estem creixent més que l’any anterior, hem tancat el diferencial amb Espanya (que l’any 2006 haurà crescut també al 3,9%) i el nostre creixement se situa 1,2 punts per sobre de la mitjana de la zona euro, que per altra banda, i cal dir-ho, també s’està recuperant. Crec que són bones notícies.

Assolim aquest creixement després d’un període d’acceleració constant, en el que cada any hem crescut més que l’anterior. L’any 2006 el 3,9%, el 2005 el 3,3% , el 2004 el 3,2%, el 2003 el 2,9%. I vam tancar l’any 2006 i de moment hem començat el 2007 (el primer trimestre) creixent a una taxa anual del 4,0%. Ens hauríem de remuntar a la dècada dels seixanta per trobar una etapa de creixement sostingut com l’actual. Em sembla que ningú no podrà negar l’evidència: les coses en els darrers quatre anys han evolucionat clarament a millor.

Les nostres previsions per al 2007 confirmen aquesta etapa expansiva i situen l’increment del PIB en un 3,5%, xifra que representa una lleugera moderació, que està en línia amb el context de desacceleració suau previst per a l’economia mundial. Encara que no els amagaré que a l’hora de fer aquesta previsió hem volgut mantenir la línia de prudència que hem mantingut sempre fins ara. Per exemple, l’any 2006 vam formular una previsió de creixement del 3,3% i l’haurem tancat amb el 3,9%.

Segona dada: l’ocupació. Estem creant molta ocupació. En tres anys, des del quart trimestre del 2003 fins al quart trimestre del 2006 haurem creat aproximadament 400.000 llocs de treball. El quart trimestre del 2006 treballaven a Catalunya 3,5 milions de persones, un fet sense precedents.Catalunya està al capdavant en la creació de llocs de treball a Espanya, essent Espanya, amb diferencia, el país de la Unió Europea que crea més ocupació.

Avui, la taxa d’ocupació a Catalunya ja és del 71%, per sobre de la mitjana espanyola, de la zona euro i, el que és més important, per sobre dels objectius que es van fixar a l’Agenda de Lisboa per a tota Europa per a l’any 2010. I la taxa d’atur es situa en mínims històrics: en un 6,6% l’any 2006, 1,9 punts per sota de l’espanyola i 1,2 punts inferior a la de la zona euro.

D’acord amb les previsions de que disposem en aquests moments, el 2007 continuarà aquesta tendència amb la creació de 89.100 nous llocs de treball equivalents a temps complet (que corresponen a 116.000 en nombre de llocs de treballs reals) i la reducció de la taxa d’atur fins al 6,3%.

El bon, l’excel•lent, comportament del nostre mercat de treball té, entre d’altres, com no s’amaga a ningú, una conseqüència de gran impacte sobre la nostra economia i, més enllà, d’indiscutible transcendència sobre el nostre país i sobre la nostra societat. Em refereixo a l’impacte demogràfic i a la immigració.

No entraré ara en altres consideracions que sens dubte són de gran rellevància sobre el futur del nostre país, però limitant-me estrictament a l’aspecte pressupostari, voldria oferir algunes dades que incideixen clarament, de forma immediata, sobre els nostres comptes. La població de Catalunya s’ha incrementat en 873.000 persones entre l’any 2000 i l’any 2006. Un augment del 13,9% en sis anys. D’aquest augment, 732.159 persones (és a dir, el 84%) són procedents de l’estranger. En només sis anys, entre l’any 2000 i l’any 2006, la immigració ha passat del 2,9% al 12,8% del total de la població del nostre país.

I dues dades més: la població menor de 14 anys és avui de 1.020.751 persones i ha crescut a una taxa anual acumulativa del 3,0% els darrers sis anys (mentre que el total de la població, que també ha crescut molt, ho ha fet a una taxa del 2,2%); i la població de més de 65 anys assoleix els 1.175.519 habitants, el que significa el 16,5% de la població. 

Tercera dada: la inflació evoluciona també de forma molt positiva. Al llarg d’aquest any tenim les taxes d’inflació més reduïdes en molts i molts mesos. La darrera, la del mes de març, se situa en el 2,7%. El diferencial amb Espanya, que havia arribat a situar-se en 0,6 punts està ara en 0,2, i amb la zona euro en 0,8 punts, quan havia arribat a ser de dos punts.

Senyores i senyors diputats, crec que queda clar que els principals indicadors de la nostra economia ens permeten afirmar que Catalunya viu un bon moment econòmic. Voldria anar més enllà i subratllar dos punts d’especial importància a l’hora d’encarar el futur.

El primer és que avui podem afirmar que s’està produint una transformació de fons, i en la bona direcció, del nostre patró de creixement. El creixement es sustenta sobre unes bases cada vegada més sòlides, sobre uns vectors més dinàmics i de més futur, com són les exportacions i la inversió en béns d’equipament. La construcció s’està desaccelerant, i a la vegada el conjunt de l’economia està creixent cada vegada més. Si el primer trimestre del 2006 la construcció va créixer un 6,3%, el primer trimestre d’aquest any ha crescut un 4,5%. La diferència és notable. Però com ja he dit, el més important és que aquesta desacceleració no està afectant el creixement del conjunt de l’economia.

I això és possible perquè les exportacions i la inversió en béns d’equipament han esdevingut motors essencials del nostre creixement. La inversió haurà crescut l’any 2006 de l’ordre del 6,7%, un percentatge molt per damunt del conjunt del PIB, el 3,9%. Les exportacions, per la seva banda, l’any 2006 hauran tingut un creixement de l’11,2%, la xifra més alta des de l’any 2000. Per primera vegada des de fa sis anys, les exportacions hauran crescut més que les importacions (10,7%). Això vol dir que, tot i que el nostre saldo comercial amb l’exterior continua essent negatiu, l’estem reduint.

No hem d’oblidar mai que un dels actius més importants de la nostra economia és la seva sòlida base industrial. Per això una de les millors notícies de la situació econòmica és el magnífic comportament del sector industrial. L’any 2006 ha crescut un 2,9%, el creixement més alt des de 2000, i un 3,2% el primer trimestre d’enguany. Els donaré una dada especialment significativa: durant el 2006, la contribució al creixement de la indústria va ser superior a la de la construcció. Això no passava des del 2001.

He dit que volia destacar dos punts. El primer és la transformació del nostre patró de creixement. El segon és que hem de ser conscients que avui Catalunya és ja un país pròsper, que se situa a primera línia d’Europa. El procés ha estat tan ràpid que de vegades ens costa veure’l amb la perspectiva necessària. Però avui el nostre PIB per càpita en termes de paritat de poder de compra se situa al 108’1% de la mitjana de l’Europa dels quinze. L’any 1986, quan vam ingressar a la Unió Europea, estàvem al 84% i ara, poc més de 20 anys desprès, estem gairebé al 110%. Hem passat d’estar 16 punts per sota, a estar 8 punts per sobre.

Tot aquest procés de fort creixement, d’integració i convergència amb Europa, ha tingut lloc a la vegada que ens obríem a l’exterior. Avui, la internacionalització és a la vegada un repte i una realitat. La nostra és ja una economia fortament internacionalitzada. El grau d’obertura de la nostra economia és de l’ordre del 70%. Les nostres empreses destinen una part molt important de la seva producció a les exportacions, i estan presents arreu del món.

A Catalunya, internacionalització i creixement han anat de la mà. L’obertura de portes i finestres, l’entrada d’aire fresc ha anat bé a la nostra economia. Hem demostrat que quan hem de navegar a mar obert som capaços de fer-ho com els primers. Tot això és perfectament sabut, podrien dir-me les senyores i els senyors diputats. Però el govern vol repetir-ho i recordar-ho. Per dues raons. Primera, perquè ens demostra que podem confiar en les nostres forces. A condició, naturalment, de no oblidar que els reptes estan aquí i que només si hi fem front en el moment i la forma adequada ens en sortirem.

I la segona raó, per recordar a aquells que volen donar una imatge tancada, provinciana, entotsolada, de Catalunya, quina és la realitat del nostre país. El primer motor econòmic d’Espanya, sens dubte el territori més obert i integrat a l’exterior de tota Espanya i, com sempre, la porta de connexió entre l’economia espanyola i l’economia europea. Només cal veure el pes de Catalunya en comerç exterior, fluxos de capital o turisme (sempre entorn del 30% del total espanyol) o els rànkings de ciutats i regions europees més atractius per fer-hi negocis.

Catalunya és, ha estat i serà, un país obert a l’exterior, atractiu per a l’activitat econòmica, disposat a promoure-la i facilitar-la. Un país que, precisament perquè té les arrels ben plantades, sap que és fort quan es projecta cap enfora sense pors i sense complexos de cap mena. Aquesta és la realitat de Catalunya en el moment d’iniciar aquesta legislatura.

Partim, sens dubte, d’una situació que invita a l’optimisme. Però les condicions econòmiques favorables han d’anar acompanyades d’una acció política decidida, orientada a aprofitar a fons aquesta bona situació. I per això calen algunes condicions polítiques indispensables.

En primer lloc, estabilitat i confiança. El President ha convertit aquest objectiu en una de les seves divises: fer d’aquesta legislatura una etapa caracteritzada per l’estabilitat política i la confiança en l’acció de govern.

En segon lloc, cal que anem plegats. Els reptes econòmics que tenim al avant ens concerneixen a tots. Per això, són indispensables el diàleg i la concertació, com els que han fet possible l’impuls de l’Acord estratègic per la competitivitat, signat conjuntament pels sindicats, els empresaris i el govern.

I finalment, ens cal ambició de país. No ens podem conformar amb el que tenim, perquè només arriscant estarem entre els primers. No fer res és retrocedir. I l’ambició de país exigeix, sens dubte, el lideratge del govern. Però també la implicació decidida dels sectors més dinàmics de la nostra societat, exercint el lideratge social que els pertoca. Avui tenim al davant el repte apassionant de fer de Catalunya una país de primera línia a Europa, innovador, emprenedor, obert al mon, orgullós del seu Estat del benestar. És a fer possible aquest país que van adreçats, en la proporció que els correspon, aquests pressupostos.

3. Anàlisi i descripció de les xifres del pressupost

3.1. Les principals magnituds

Aquests són els pressupostos apropiats a la situació econòmica Suposen un volum molt important de recursos, però a la vegada un creixement moderat.

Si haguéssim de caracteritzar aquests pressupostos en dues paraules, aquestes haurien de ser rigor i ambició. Rigor i ambició que es concreten en els seus quatre eixos inspiradors: la  prioritat de les polítiques socials; la consolidació dels nivells d’inversió; no augmentar la pressió fiscal; i el rigor i la transparència en la gestió.

Els pressupostos del conjunt del sector públic de la Generalitat per a l’any 2007, inclouen un total de 127 entitats i sumen un import total consolidat de 32.219 milions d’euros. Aquesta xifra representa el 15,5% del producte interior brut de Catalunya i uns recursos de 4.516 euros per càpita.

Aquests pressupostos representen un increment del 8,5% en relació amb els pressupostos consolidats de 2006. Ara bé, si descomptem l’efecte de la variació atípica dels passius financers, el creixement en termes homogenis, respecte el pressupost de 2006 és del 7,2%, proper a la previsió de creixement del PIB nominal (que és del 6,7%).

Per això, crec que podem afirmar, de forma plenament justificada, que sent cert que aquests són uns pressupostos molt importants, no són uns pressupostos expansius, sinó que suposen un creixement moderat en relació al del conjunt de l’economia.   

Aquests pressupostos es caracteritzen pel rigor i l’eficiència en la gestió, fet que es posa de manifest en la disminució del dèficit i en l’augment important de l’estalvi corrent. D’acord amb el SEC-95 (base 1995), a partir del qual s’ha elaborat el Pla de Sanejament, les despeses no financeres assoliran la xifra de 25.454 milions d’euros, un 10,1% més que l’any anterior. Per la seva part, els ingressos no financers ascendeixen a 25.282 milions d’euros, amb un creixement d’un 11,4%.

Com a resultat, el dèficit no financer de l’Administració Pública de la Generalitat és de 255 milions d’euros, el que representa una reducció del 48% en relació al dèficit liquidat l’any 2006 (que va ser de 492 M€) i del 64% respecte el dèficit previst al pressupost del 2006 en termes homogenis (709 M€).

Aquestes són les grans xifres i els trets fonamentals d’aquests pressupostos per a l’any 2007. Ara, senyores diputades i senyors diputats, passaré a comentar més en detall les línies bàsiques de despesa i d’ingressos que contenen.

3.2. El pressupost de despeses

Les despeses del conjunt del sector públic ascendeixen a 32.219 M€, un 8,5% més que el pressupost 2006, amb els matisos sobre l´homogeneïtat que s’han apuntat. D’aquest total de despeses, el 77,3% es destinarà a despeses corrents, el 13,9% a despeses de capital i el 8,8% a despeses financeres.

Un dels capítols més significatius dins la despesa corrent és el de personal, que assoleix un import de 6.509 M€ (considerant l’administració de la Generalitat, el CatSalut, les entitats gestores de la seguretat social i les entitats administratives). Aquest import reflecteix la prioritat que el Govern dóna a la millora de la qualitat dels serveis i a garantir-ne l’accés al conjunt de la població.

En els pressupostos per al 2007 s’ha volgut fer un esforç, un salt qualitatiu, pel que fa a les dotacions de personal, per atendre les noves demandes de la societat catalana, i donar respostes a les seves necessitats.

Així, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 preveuen un increment de les despeses de personal del 14,2%, corresponents als 174.920 llocs de treball.

Els increments de dotacions de personal més significatius es faran als centres docents no universitaris, que augmenten els efectius en 4.254 (un 43% de l’increment total d’efectius del pressupost). El segon augment més significatiu en valors absoluts està destinat a les comissaries de policia, amb 1.910 nous efectius. Per tant, més de la meitat de tot l’increment de dotacions de personal correspon a docents i mossos.

A l’àrea de salut destaca la dotació de 612 nous llocs de treball a l’Institut Català de la Salut i en l’àmbit de serveis socials directes, les 483 noves places a l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. Finalment, també cal fer esment de 388 noves places a les institucions penitenciaries, 180 a l’Administració de justícia, 158 noves places de bombers i 87 places d’agents rurals.

El capítol de despeses de béns corrents i de serveis augmenta un 10,2%. Aquest creixement s’explica, en bona part, per dos factors. Per una banda, pels recursos destinats a concerts sanitaris, que representen 2.734 M€, amb un increment del 20,5% respecte 2006. Per altra banda, per la consignació dels recursos necessaris per al pagament de les inversions efectuades amb finançaments específics: lloguers i cànons, especialment per les inversions efectuades en escoles, centres d’atenció primària o comissaries que, inclouen també, en part, les despeses associades al manteniment.

Les transferències corrents del conjunt del sector públic augmenten el 6,9%, mentre que les transferències de capital s’incrementen el 9,9%.

En aquest punt voldria fer referència a les transferències als ens locals. Cal destacar l’increment d’un 19% de les transferències que el conjunt d’entitats del sector públic de la Generalitat fa als ens locals. Les transferències corrents augmenten un 15,1% mentre que les de capital ho fan en un 29%. D’aquesta manera, el Fons de Cooperació Local augmentarà un 17,1% i els recursos assignats al PUOSC en un 16%. L’objectiu del govern és que el Fons de Cooperació Local tripliqui el seu valor en cinc anys. L’aportació del govern al Pla Únic d’Obres i Serveis s’ha doblat en relació a la que hi havia el 2003.

3.3. El pressupost d’ingressos

Un cop examinats els trets essencials del pressupost de despeses, pertoca ara referir-me a l’estat d’ingressos. En termes consolidats del conjunt del sector públic, els ingressos no financers de la Generalitat assoleixen una xifra de 27.768 milions d’euros, el que suposa un creixement del 12,1% respecte el pressupost de 2006.

Els recursos de què disposa la Generalitat estan vinculats, com tots vostès saben, al model de finançament vigent des de l’any 2002.

Amb relació als pressupostos del 2006, els ingressos del sistema de finançament augmentaran un 12,5%, que en valors absoluts equival a 2.344 milions d’euros.  En aquest punt, cal, però, establir una clara distinció entre els recursos del sistema de finançament integrats pels tributs cedits totalment (recaptats per la Generalitat i sobre els quals tenim una àmplia capacitat normativa), que experimenten un molt fort augment, i les participacions en impostos estatals (IRPF, IVA i especials) i fons de suficiència, amb un increment molt més moderat.

Els primers, és a dir, els tributs cedits per l’Estat en un 100%, augmenten en un 22% en relació al pressupost de l’any anterior, i en un 13 % en relació amb la liquidació. La previsió suposa, certament, un augment important. Però prudent si tenim en compte que l’increment anual acumulatiu de la liquidació dels tributs cedits dels darrers tres anys ha estat del 23,8%.

Dins d’aquests, destaquen, d’una banda, els impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que tenen una previsió d’increment sobre la liquidació del 15% (els darrers tres anys l’increment anual acumulatiu ha estat del 22,3%). I d’altra banda, l’impost de successions i donacions, que es preveu que augmenti un 12% respecte la liquidació (els darrers tres anys l’increment anual acumulatiu de les liquidacions ha estat del 20,5%).

En canvi, la recaptació dels tributs participats o cedits parcialment es preveu que augmenti un 9,5% en relació al pressupost 2006, d’acord amb les dades facilitades pel Ministeri d’Economia i Hisenda. 

Pel que fa a les transferències, les més importants en termes quantitatius són les que provenen del fons de suficiència, que representen un 12,7% dels ingressos del model de finançament.

Cal destacar també, la previsió de recursos en concepte de transferències pel finançament de la policia autonòmica, que és de 523 milions d’euros, amb un augment d’un 14,1%, que s’explica pel progressiu desplegament de la Policia Autonòmica.

4. Les grans línies inspiradores dels pressupostos

Un cop examinades les principals magnituds dels estats d’ingressos i despeses, desitjaria subratllar les línies fonamentals que inspiren aquests pressupostos, i a les que ja he fet referència amb anterioritat: en primer lloc, el salt qualitatiu en matèria de polítiques socials; en segon lloc, la consolidació de l’esforç inversor; en tercer lloc, la plasmació de la voluntat de no incrementar la pressió fiscal; i en quart lloc, la continuïtat en la línia de rigor i sanejament dels comptes públics.

4.1. Més polítiques socials i millora dels serveis a les persones

Si haguéssim d’utilitzar un sol tret per caracteritzar aquests pressupostos, el Govern creu que aquest tret hauria de ser el següent: aquests pressupostos són els del gran salt qualitatiu en les polítiques socials. Polítiques socials que es plasmen, per suposat, en serveis d’atenció a les persones: en salut, en educació, en serveis socials, en atenció a la gent gran; en seguretat, també.

Per això, a l’hora de donar un missatge que resumeixi tota aquesta orientació cap a les persones i les polítiques socials, hem subratllat que aquests pressupostos es sintetitzen en tres paraules: mestres, metges i mossos.

Els pressupostos de l’any 2005 van ser els del gran salt en inversió. Vam fer un salt, un canvi d’escala, i després l’hem mantingut. Després m’hi referiré amb més detall. Doncs, bé, de la mateixa manera que l’any 2005 va ser el del gran salt en matèria d’inversió, l’any 2007 ho serà en matèria de polítiques socials.

Ara fem un gran esforç, que per suposat haurem de consolidar i mantenir en els anys a venir. No cada any podrem fer un salt cap amunt com el que farem aquest any. Però gràcies a que el fem aquest any, les nostres polítiques socials se situaran a una alçada a la que mai fins ara havien arribat. Aquest era el compromís que vam assumir en el programa de govern de l’entesa. I aquest és el moment de complir-lo.

Amb això el govern vol significar el seu compromís amb uns serveis públics universals de qualitat. El nostre compromís amb un Estat del benestar integrador, capaç d’oferir a tots els seus ciutadans una real igualtat d’oportunitats. Amb uns serveis públics universals, sí, que arribin a tothom, que garanteixin la igualtat de drets. Però serveis públics de qualitat, als quals tots els ciutadans, els de baix nivell de renda, però també els de rendes mitges i rendes altes, vulguin acollir-se, perquè saben que els serveis que ofereix el sector públic no tenen res que envejar dels que poden contractar en el mercat.

És per això que oferir uns serveis públics de qualitat és essencial. Per respecte als ciutadans que han pagat impostos i tenen dret a rebre aquests serveis; i també per respecte als ciutadans que no tenen un suficient nivell de renda per adquirir aquests serveis al mercat i tenen tot el dret a no ser considerats ciutadans de segona. De manera que ja veuen les senyores diputades i els senyors diputats si n’és d’important fer l’esforç que ens proposem fer en aquest pressupost, i si n’és d’important el que ens hi juguem de cara al futur del país.

Naturalment, aquest compromís per avançar de veritat en uns serveis públics universals de qualitat no es contradiu, sinó tot el contrari, amb un esforç decidit per responsabilitzar cada vegada més els gestors i els usuaris dels serveis. Ni amb una preocupació creixent per l’eficiència en la seva gestió, el que comporta la introducció de mecanismes que estableixin incentius reals per als responsables de la gestió, i que racionalitzin i facin més responsable la demanda per part dels seus beneficiaris. Precisament perquè assumim un compromís decidit amb uns serveis públics universals de qualitat, tenim l’autoritat necessària per recordar als ciutadans que aquests serveis tenen un cost, i que no hi ha Estat del benestar real sense responsabilitat individual.

Vull subratllar fins a quin punt aquest compromís amb les polítiques socials és complementari, i no contradictori, amb l’altra gran prioritat de l’acció de govern: la competitivitat, la modernització de l’economia i la potenciació de les infrastructures. Prioritat que ho és també, senyores i senyors diputats, d’aquests pressupostos.

Cohesió social, per una banda, i competitivitat i creixement, per una altra, han d’anar de la mà. No hi haurà creixement, ni tindrem un país modern i competitiu, sense cohesió social. Perquè no es construeix el benestar ni la prosperitat, ni per suposat el progrés econòmic, sobre la base d’un país fragmentat, amb borses de degradació i de pobresa i en el que s’alimenta permanentment la fractura social. I també perquè només si tenim prosperitat i creixement econòmic estarem en condicions de redistribuir la renda i oferir uns serveis públics de qualitat a tots els ciutadans. Que garanteixin una igualtat bàsica, sí, però una igualtat en la prosperitat i no en la misèria.

Les polítiques socials són necessàries per raons de justícia i igualtat, certament. Però són, a la vegada, una gran inversió productiva. La millor. Les polítiques actives d’ocupació, les polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral. I per sobre de totes, l’educació. Que a la vegada que proporciona igualtat d’oportunitats permet formar ciutadans lliures, capaços de pensar i decidir per ells mateixos, suposa una inversió en el principal dels actius que tenim: el coneixement de les persones.

Les polítiques socials són, doncs, la primera de les prioritats d’aquests pressupostos. Les dades són eloqüents: la despesa social representa el 54% del conjunt de la despesa total consolidada de la Generalitat i més del 60% si excloem les transferències als ens locals i el deute; s’incrementa el 8,9% respecte de 2006, clarament per sobre de la despesa total (7,2%); i dos de cada tres euros d’increment de la despesa pública es destinaran l’any 2007 a polítiques socials.

Sense voluntat de realitzar-ne una descripció exhaustiva, voldria subratllar algunes de les principals actuacions que es podran dur a terme amb aquest pressupost:

D’entre les principals actuacions previstes per al 2007 a l’àrea de salut, cal destacar la inversió en 90 nous centres d’atenció primària, 7 nous hospitals i 5 nous centres d’atenció mental.

En matèria d’educació, els recursos consignats en el pressupost, permetran dur a terme el desplegament del Pacte Nacional per a l’Educació, que preveu la incorporació de 4.254 nous professors i personal de centres docents. Abordar la construcció de 309 centres escolars, dels quals 101 s’iniciaran durant aquest exercici. També es preveu un important esforç pressupostari per millorar la competència en llengües estrangeres, amb la formació de 1.700 docents per impartir una àrea del currículum en anglès.

L’increment més destacat del pressupost és la despesa en política d’habitatge que creix un 56,5% (616 M€), el que permetrà iniciar 10.000 habitatges de protecció oficial (5.000 de venda i 5.000 de lloguer), rehabilitar-ne 24.000 més i concedir 12.000 ajuts per al pagament de lloguers. També es preveu destinar 56 M€ per al Programa de Barris i 28 M€ per a nuclis antics.

Una de les línies essencials dins de les polítiques socials és la despesa destinada a cohesió social i ciutadania. El pressupost de 2007 destina 1.361 M€ a polítiques de protecció social, 140 M€ més que en el pressupost 2006. Aquest important creixement dels recursos permetrà el desplegament de la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic, gràcies a la qual rebran ajuts econòmics totes les persones amb ingressos inferiors al 75% de l’indicador de renda de suficiència. Un total de 116.566 persones es veuran beneficiades per l’aplicació d’aquesta llei, amb un increment mitjà d’un 22,7% de les prestacions que reben.    

Altres línies essencials de l’acció del govern en aquest camp són els 40.500 ajuts econòmics i les 18.700 places amb finançament públic en residències per a gent gran, així com els 280.000 beneficiaris d’ajuts per a famílies amb infants a càrrec, 30.000 més que l’any anterior.

També dins les polítiques de cohesió social i ciutadania cal fer referència explícita a les polítiques de promoció social, en especial les destinades a la joventut i les dones, a més dels serveis a la comunitat, que continuen tenint una presència destacada en aquests pressupostos.

L’acció de govern, plasmada en aquests pressupostos amb 373 M€, referma el seu compromís amb la cultura i l’esport, amb accions de suport a la creació, producció i difusió cultural, de protecció del patrimoni cultural i de promoció de l’esport.

En relació a les polítiques de justícia, el Departament de Justícia disposa d’un pressupost de 771 M€. Aquest any 2007 entraran en funcionament nous equipaments, com els jutjats de l’Hospitalet a la Ciutat de la Justícia, el centre penitenciari Brians 2 i un nou centre de justícia juvenil.

L’àmbit de la seguretat i la protecció civil, disposa d’un pressupost de 957 M€ amb un increment molt significatiu de gairebé el 20%. Destaca la incorporació de 1.384 nous efectius al cos de mossos d’esquadra. Per al 2007 està previst el desplegament dels mossos a 4 comarques (una part del Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès), a més de la construcció de 12 noves comissaries.

Senyores i senyors diputats, les dades que els acabo de subministrar mostren ben clarament fins a quin punt el compromís d’aquest govern amb les polítiques socials es tradueix en actuacions i mesures concretes. Però l’acció del govern té, com abans he assenyalat, dos grans pilars: polítiques socials i construcció de l’Estat del benestar, per una banda; però també polítiques adreçades a potenciar la competitivitat de la nostra economia, les infrastructures i la sostenibilitat. És per això que resulta convenient destacar algunes de les principals actuacions previstes en aquest sentit.

Cal subratllar, en primer lloc, que l’any 2007 es destinaran 1.806 M€  per dur a terme les accions previstes en l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. D’aquests, 1.116 M€ es destinaran a accions de millora de les condicions bàsiques de competitivitat, 41 M€ a accions d’internacionalització i 649 M€ a millorar la qualitat de l’ocupació i la cohesió social.

Un dels eixos bàsics per a la millora de la competitivitat de la nostra economia, i sens dubte una de les prioritats de l’acció del govern, és la política d’universitats i recerca, dos àmbits que van inqüestionablement units. Per això, és important subratllar el fort increment de la despesa en R+D+I, que augmenta un 43,7% respecte el pressupost de 2006 i assoleix una dotació global de 280 M€.

Les universitats, per la seva banda, són, i és convenient destacar-ho, un dels objectius prioritaris de l’acció del govern de l’entesa, com ho van ser del govern catalanista i d’esquerres. I és important subratllar que al llarg d’aquests anys s’ha establert amb elles un clima de treball intens, que ha conduït a resultats que les pròpies universitats van valorar en el seu moment de forma molt positiva. Aquests esforços han tingut la seva traducció en les línies bàsiques en les que es manifesta l’activitat universitària:

- La signatura, l’octubre de 2006, del Pla de millora del finançament ordinari de les universitats, que comporta un creixement del 12%, mentre que la garantia establerta en la llei vigent era només de l’entorn del 7%.

- Els progressos realitzats en l’elaboració del nou Pla d’Inversions Universitàries. Progressos que van permetre, al final de la legislatura anterior, deixar sobre la taula un projecte de Pla d’Inversions que estableix un marc de creixement dels recursos que se situa entre el 30%-40% per sobre de l’anterior, i que suposa una bona base per arribar a un acord amb les universitats.

- El fort suport financer atorgat a les polítiques de recerca, que han tingut un increment sostingut. Els actuals programes de recerca representen el doble del previst en el pressupost de l’any 2003. I les dotacions per aquest concepte previstes en el pressupost del DIUE suposen un increment del 22%.

Les universitats poden tenir la confiança que constitueixen un objectiu prioritari de l’acció de govern. I és d’acord amb aquest fet que el govern ha fet, fa i farà un especial esforç financer per dotar-les dels recursos necessaris en les tres línies bàsiques en les que es concreta la seva tasca: l’activitat ordinària (especialment vinculada a la docència), les inversions i la recerca.

Les infrastructures i la mobilitat absorbeixen un total de 2.324 M€. D’entre les principals actuacions, cal destacar les destinades a la Línia 9 del metro, amb una inversió de 404 M€, el perllongament de la Línia 3 (Canyelles-Trinitat Nova), les estacions i instal•lacions a la Línia 5 Horta-Vall d’Hebron, la implantació del metro regional a la línia Llobregat – Anoia (64 M€), així com 455 M€ en diverses actuacions en carreteres.

L’impuls al creixement econòmic s’ha de fer compatible amb l’objectiu de sostenibilitat ambiental. Per això és important destacar que un dels àmbits del pressupost amb un increment més destacat és el que correspon a la política de medi ambient i cicle de l’aigua, que creix un 33,3% respecte el pressupost de 2006 (805 M€ en total). Entre les actuacions principals, destaquen les 16 plantes depuradores que entraran en funcionament i la construcció de la dessaladora metropolitana de Barcelona.

Realitzar un salt endavant en polítiques socials i potenciar d’una forma molt especial les polítiques destinades a millorar la competitivitat de la nostra economia i les infrastructures, són les prioritats que estableixen amb tota claredat aquests pressupostos per a l’any 2007. Un bon exemple d’aquestes prioritats el constitueix el repàs de les partides que experimentaran un creixement més elevat. Em permeto recordar-les a les senyores diputades i els senyors diputats:

Habitatge: 56,5%

Recerca, desenvolupament i innovació: 43,7%

Cicle de l’aigua: 33,3%

Seguretat: 19,7%

Transferències als ens locals (exclosa l’aportació de l’Estat): 19,1%

Precisament en relació a aquest darrer punt, voldria destacar l’esforç que fan aquests pressupostos per potenciar les transferències al món local, a partir de la convicció que Generalitat i municipis han d’anar plegats en l’objectiu d’aconseguir un país més fort, més competitiu i més cohesionat socialment. Aquests i els anteriors pressupostos, són un reflex de fins a quin punt és important aquesta col•laboració.

4.2. Consolidació de l’esforç inversor

Els pressupostos per al 2007 consoliden l’esforç inversor realitzat per la Generalitat, i aquesta és la segona gran línia dels pressupostos que desitjaria subratllar. Aquests pressupostos consoliden, en efecte, el gran salt inversor iniciat el 2005 i que des d’aleshores mantenim.

Aquell any es va produir un gran salt en matèria inversora. La inversió es va situar per damunt dels 5.000 milions d’euros, amb un increment respecte de l’exercici anterior de gairebé el 70%. La inversió per habitant pràcticament es va doblar i el pes respecte del PIB va augmentar en més d’un punt. Hem de ser conscients del canvi d’escala, del salt qualitatiu, que es va produir en aquell moment.

Alguns dubtaven que poguéssim mantenir aquest esforç inversor de manera continuada. Doncs, bé, ho estem fent. Els pressupostos de l’any 2006 van mantenir la inversió (en el seu conjunt) per sobre dels 5.000 M€, i en els de l’any 2007 de nou es manté per sobre dels 5.000 milions, fins assolir els 5.099,7 milions d’euros, dels quals 438,2 M€ corresponen a IFERCAT i 614,2 M€ a finançaments específics.  

Valdria la pena recordar que la inversió del quadrienni 2004-2007 ha doblat la del quadrienni 2000-2003: concretament, significa un increment del 105,0% si incloem IFERCAT i del 76,1% sense incloure IFERCAT. I la inversió per habitant haurà passat, amb l’aprovació d’aquests pressupostos, de 365 euros l’any 2003 a 630 euros l’any 2007.

De manera que si alguna cosa signifiquen aquests pressupostos és la consolidació de l’esforç inversor realitzat al llarg dels darrers anys. Ara bé, és evident que la inversió, i sobretot la inversió en grans obres d’infraestructures, té per definició un component cíclic. Quan un any es realitza un fort esforç inversor en un projecte, l’any següent disminueix la inversió en aquell mateix projecte.

Això és el que succeeix aquest any 2007 amb la Línia 9 del metro, on la inversió del sector públic en termes absoluts disminueix en uns 300 milions d’euros. Però això no vol dir reduir l’esforç. Enguany, IFERCAT ha revisat la reprogramació temporal dels seus projectes d’inversió a la Línia 9 amb l’objectiu d’adaptar-los al ritme d’execució real. És per això que si es descompta l’efecte de la reprogramació de la Línia 9 del metro i la inversió a través de sistemes específics de finançament, el conjunt de les despeses de capital  previstes en els pressupostos del 2007 augmenten de 3.983,6 M€ a 4.047,3 M€.

La Generalitat és avui el gran agent inversor de Catalunya, amb una inversió anual, com he subratllat, de l’ordre dels 5.100 M€ i un conjunt de projectes d’obra en execució per un import total de més de 12.000 M€.

D’aquests 5.100 milions d’euros d’inversió total de la Generalitat, 1.480 milions d’euros es dedicaran al transport, destacant sobretot les inversions en infraestructures ferroviàries i en carreteres. En segon lloc, destaquen les inversions en les polítiques d’educació amb la construcció de diversos centres d’educació infantil i primària, instituts de secundària; i les inversions en el programa d’educació universitària amb un pressupost de 71 milions d’euros.

Finalment, també destaquen les inversions en política d’habitatge i altres actuacions urbanes, amb 565,4 milions d’euros; i les relacionades amb la política de cicle de l’aigua (354 milions), Seguretat i Justícia (354 milions) i Salut (254 milions), entre d’altres.

4.3. Creixement dels ingressos, sense incrementar la pressió fiscal

La tercera de les línies inspiradores dels pressupostos que desitjaria subratllar és que el creixement dels ingressos s’ha produït sense augmentar la pressió fiscal efectiva. Al revés, les actuacions que preveuen aquests pressupostos en matèria tributària són per reduir, no per augmentar, determinats impostos. Crec que és important subratllar-ho, perquè com cada any, en el moment de presentar els pressupostos, hi ha qui s’afanya a manipular i distorsionar les dades per tal d’acusar el govern d’augmentar la pressió fiscal. Altres anys havien fet servir el pretext de la creació de determinades taxes. Que tenien un import insignificant en termes quantitatius, certament, però que a alguns, sense massa escrúpols a l’hora de fer servir qualsevol excusa, els servien per al seu propòsit. Aquest any no tenen ni aquesta excusa, perquè en aquesta matèria, els pressupostos i la llei de mesures fiscals i financeres presenten un saldo equilibrat: es crea una taxa (d’import més que modest, per suposat), però se n’elimina una altra.    

Però la pressió fiscal no augmenta. El govern no ha adoptat cap mesura normativa tendent a incrementar la pressió fiscal. Alguns han pretès que augmenta la pressió fiscal, perquè augmenta la recaptació. Augmenta la recaptació? Està clar que augmenta. Augmenta perquè augmenta la base imposable. Però no augmenta la pressió fiscal efectiva sobre aquests impostos. És a dir el quocient entre la recaptació i la base imposable que és objecte de tributació. Les dades parlen per sí soles: l’increment de la recaptació de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (i operacions societàries) ha estat d’un 19,6% anual en el període 2004-2006. En canvi, l’augment de la base imposable ha estat lleugerament superior, en concret del 21,8% anual.

De manera que està clar que ha augmentat la recaptació. Un 19,6% anual per ser precisos. Però la base imposable encara ha augmentat més, un 21,8%. Increment que és degut a dos factors: el del nombre de transaccions (un 8,9% anual) i el del preu dels habitatges (un 11,9%). És sobre aquestes bases que hem realitzat les previsions que figuren en els pressupostos de 2006. És més, hem aplicat, de fet, un principi de prudència, i hem previst un increment de la recaptació sobre l’any 2006 del 15%, quan en realitat la tendència dels dos darrers anys ens hauria aconsellat situar la previsió en un creixement de l’ordre del 20%.

Jo reclamo una mica de rigor i serietat al comentar aquestes dades. Les valoracions i les interpretacions poden ser les que cadascú desitgi. En canvi, les dades són les dades i no s’haurien de distorsionar. Ho dic perquè alguns demostren o bé la seva ignorància, o bé la seva voluntat de manipular les dades confonent aquest augment, que és degut a l’augment del valor de les transaccions immobiliàries, amb un augment de la pressió fiscal degut a la voluntat deliberada del govern d’incrementar els tipus impositius que paguen els contribuents. I això simplement és faltar a la veritat, manipular la realitat i crear confusió entre els ciutadans, que és probablement el que alguns pretenen. 

De manera que aquests pressupostos no contenen mesures normatives de cap tipus que signifiquin un increment de la pressió fiscal. Al revés, les úniques actuacions previstes en aquests pressupostos i en la llei de mesures fiscals i financeres que signifiquen una modificació d’elements tributaris són per reduir, no per augmentar, la pressió fiscal.

En concret, es proposen modificacions a la baixa, que el Govern considera necessàries, en el tipus de gravamen dels documents notarials en dues figures fiscals de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

Per una banda, per la constitució i la modificació de préstecs hipotecaris atorgats a favor de contribuents de 32 anys o menys per a l’adquisició del seu habitatge habitual, operacions en les que el tipus impositius es redueix de l’1% actual al 0,5%. Per altra banda, per la constitució i la modificació de drets reals a favor d’una societat de garantia recíproca amb domicili social a Catalunya s’aplicarà un tipus de l’0,1% (enfront del 0,3% actual).  

Són dues mesures que mereixen ser destacades, especialment la primera, que permetrà alleugerir les barreres amb les que es troben molts joves en el moment d’accedir al seu primer habitatge, en aquest cas d’adquisició.

No voldria deixar passar l’ocasió que proporciona aquest debat de pressupostos sense fer referència a l’impost de successions i donacions. I m’hi referiré, tal i com ha fet el president i he fet jo mateix en altres ocasions, deixant molt clara la posició del govern respecte a aquest tema.

Evidentment, ni la llei de pressupostos, ni la llei de mesures fiscals i financeres, no són el lloc apropiat per a realitzar una reforma de l’abast i la profunditat que requereix aquest impost. Aquí no estem parlant d’introduir mers retocs, ni de reformar aspectes menors o puntuals, sinó d’una reforma a fons, que ha de ser tramitada i debatuda amb tot el relleu que es mereix. De manera que imagino que ningú no pretendria que es passés aquesta reforma de manera vergonyant, i com d’amagat, aprofitant la llei de pressupostos.

El govern ratifica el seu compromís de reformar, i a fons, aquest impost. I de fer-ho, a més, sense dilacions per tal que el nou impost pugui entrar en vigor el més aviat possible. Reformar l’impost per fer-lo més just, sobretot en dues direccions. Per una banda, per evitar que persones amb rendes i patrimonis que avui són relativament modestos hagin de suportar, com succeeix actualment, una càrrega fiscal desproporcionadament elevada.

És per això, sobretot, que ens proposem deixar fora de la tributació les herències d’habitatges fins a imports relativament elevats (d’entorn de 500.000€ o 600.000€) i fer tributar gradualment per les quantitats que excedeixin d’aquests imports. I per altra banda, deixar totalment fora de la tributació el patrimoni afecte a l’activitat productiva, que avui ja no tributa quan hi ha un grau estret de consanguinitat, però pot fer-ho en algun altre supòsit. Es tracta de situacions poc habituals, però que es donen en algun cas, i que inclourem en la reforma.

Reforma, i a fons, sí; eliminació, no. Aquesta és la posició del govern, i així figura en el programa de l’entesa. Postura, d’altra banda, que és coherent amb la de la pràctica majoria dels països del nostre entorn.

El govern se sent molt còmode amb aquesta posició. És una posició equilibrada, que fuig de les postures extremes, com són les dels que sostenen el manteniment a ultrança de l’impost, tal com és ara; i la dels que propugnen la seva eliminació. Ni supressió, ni manteniment a ultrança, sinó reforma en profunditat. Altres, que fan ostentació de moderació i seny; semblen haver-se deixat portar per una carrera desbocada cap a l’eliminació de l’impost. Per nosaltres, el punt de referència són els països europeus; per aquests altres, són les comunitats del PP.

També és cert, i així ho he volgut subratllar en diverses ocasions davant d’aquesta cambra, que ningú no pot ser indiferent a aquesta competència. Un cop en marxa, ningú no pot quedar-ne al marge. I nosaltres no ens podem permetre anar per darrera d’altres CCAA.

Ara bé, tots plegats hauríem de plantejar-nos si creiem o no convenient que existeixi l’impost de successions. I en tal cas, caldria veure que cal fer, entre tots, per prevenir contra les conseqüències indesitjades d’una competència fiscal a la baixa que podria acabar conduint a la seva desaparició.

4.4. Rigor pressupostari i compliment del Pla de Sanejament

Finalment, el quart eix inspirador d’aquests pressupostos és el rigor i l’esforç en la gestió, per tal de reduir el dèficit i sanejar les nostres finances públiques. Els governs catalanistes i d’esquerres, i ara el govern de l’entesa, han volgut fer d’aquest objectiu una de les seves divises fonamentals.

Fa molts pocs dies, concretament el divendres de la setmana passada, vam tenir ocasió de presentar els resultats de la liquidació del pressupost de l’exercici 2006. Són uns resultats que demostren fins a quin punt estem  complint amb fets, amb resultats tangibles, amb aquest esforç de rigor i sanejament dels nostres comptes públics. Recordaré les dades principals d’aquesta liquidació:

1) El dèficit (en termes de SEC-95) de l’exercici 2006 va ser de 492 M€, un 29,7%% menys que el de l’exercici 2005 i complint amb escreix els objectius del Pla de Sanejament.

2) El resultat no financer és, de fet, la dada més rellevant. Correspon al dèficit real, és a dir al que obtenim un cop afegim al dèficit en termes SEC-95 la variació de la despesa desplaçada. Doncs, bé, el resultat real se situa en – 252 M€, ja que durant l’exercici la despesa desplaçada es va reduir en 240 M€.

3) El resultat real un cop exclosa l’aportació a IFERCAT se situa en – 54 M€. Aquesta és la magnitud apropiada per realitzar comparacions. Així, doncs, en termes homogenis, podem afirmar que el dèficit real de la Generalitat ha passat de – 1.264 M€ l’any 2003 a – 54 M€ l’any 2006.

4) Reducció de la despesa desplaçada en 240 M€. El volum total de despesa aplaçada ha passat de 2.903 M€ l’any 2003 a 2.013 M€ de l’any 2006, un 30% menys.

5) Contenció de l’endeutament. El recurs al deute per al finançament del pressupost ha anat baixant cada any. L’any 2006 va ser inferior en un 46,0% a l’any 2005.

6) Reordenació i millor gestió de l’endeutament.   Això ha permès reduir el pes de les formes atípiques d’endeutament (confirming, pagament a tercers) del 20,1% en que se situaven el 2003 a l’11,8% del 2006. A la seva vegada, el diferencial entre el cost de l’endeutament i el tipus d’interès de referència (l’euríbor) s’ha reduït des dels 2,17 punts que pagàvem de diferencial l’any 2003 als 0,77 punts de l’any 2006.

Els pressupostos per a l’any 2007 signifiquen un compromís renovat i encara més ferm, si és possible, en aquesta línia de rigor, esforç en la gestió i sanejament. I així es manifesta en la reducció del dèficit, la contenció de l’endeutament i l’augment apreciable de l’estalvi corrent.

El dèficit no financer de l’Administració Pública de la Generalitat per als pressupostos 2007, en termes SEC-95 (base 95), un cop efectuats els ajustos necessaris per passar del resultat pressupostari al resultat en termes de comptabilitat nacional, serà  de 255 milions d’euros, complint d’aquesta manera amb el Pla de Sanejament. Aquest dèficit suposa una reducció molt important, de l’ordre del 64,1% (50,2% sense incloure IFERCAT), respecte del dèficit previst per a l’exercici 2006 (que se situava en 708,7 M€, encara que el dèficit liquidat va ser, com acabo d’assenyalar, de 492 M€).

I per suposat, per tal de conèixer el resultat real d’aquest exercici 2007, caldrà deduir d’aquest dèficit l’eventual reducció de la despesa desplaçada que es pugui produir, i sobre la que ara mateix resulta impossible formular previsions fiables. Sí que podem afirmar, tanmateix, que de mantenir-se la tendència dels anys anteriors l’any 2007 el podrem tancar en una situació pràcticament d’equilibri pressupostari.

L’esforç de rigor i sanejament es manifesta també en el finançament de les inversions i en l’endeutament. El finançament de les inversions s’efectua cada cop més a partir d’estalvi propi (que l’any 2007 representarà un 83,3%, enfront del 72,8% de 2006) i cada cop menys amb recurs a l’endeutament (que el 2007 serà el 6,6%, clarament per sota del 17,4% previst inicialment en els pressupostos de 2006).

Finalment, cal assenyalar que l’endeutament net de l’exercici experimentarà una disminució del 20,2%, gràcies al menor recurs al finançament aliè per fer front a les inversions i la disminució de l’ús de les formes atípiques d’endeutament.

El saldo d’endeutament estimat a 31 de desembre del 2006 quedarà en 15.520 milions d’euros (en termes SEC-95), el que equival a un percentatge del 7,4% del PIB de Catalunya, el mateix que l’any 2006. Dins aquest camp, vull destacar de nou la dràstica reducció, en un 46,2%, de l’ús del mètode alemany (més car i menys transparent) per al finançament d’infraestructures.

Aquest esforç pel rigor i el sanejament dels comptes públics ha d’anar acompanyat per l’objectiu de progressar cada vegada més en el compromís de millorar la gestió dels recursos públics sota els principis de transparència, eficàcia i eficiència, el que requereix continuar avançant, tal com ja ho venim fent, en uns pressupostos que permetin l’avaluació i el control dels resultats.

Així, seguint amb la línia iniciada el 2006, s’ha continuat ampliant l’àmbit institucional dels pressupostos amb l’objectiu de donar una visió de conjunt de tota l’actuació pública de la Generalitat de Catalunya. Si en l’exercici 2006 es varen incorporar 19 entitats més, en els pressupostos per al 2007 se n’afegeixen 15, de forma que l’àmbit institucional arriba a 127 pressupostos.

Estem posant les bases d’un procés llarg, que comença a oferir resultats Les senyores i els senyors diputats podran observar, per exemple, una millora substancial en la qualitat de la informació adreçada al Parlament a través d’aquests pressupostos, que expliciten per primera vegada els objectius que es volen obtenir amb els recursos públics, facilitant els indicadors necessaris per poder fer-ne el seguiment.

En qualsevol cas, estem en el bon camí com es posa de manifest en els comentaris positius que hem rebut del mateix Fons Monetari Internacional o en una jornada recent celebrada a Barcelona, pels tribunals de comptes autonòmics, en què es posava Catalunya com a exemple de bona pràctica cap al pressupost per resultats.

5. Resum i perspectives

Aquestes són, senyores i senyors diputats, les línies bàsiques que inspiren l’elaboració d’aquests pressupostos. En el moment de presentar-los davant d’aquest Parlament, en nom del govern, ho faig amb a convicció d’haver complert responsablement amb l’obligació que tenim encomanada.

Situem la despesa social com la prioritat política dels pressupostos de la Generalitat, conjuntament amb el creixement i la millora de l’economia; ens comprometem a administrar amb rigor els recursos de que disposem d’acord amb l’actual model de finançament; reduirem el dèficit; consolidarem l’elevat nivell d’inversions que hem assolit; i tot això ho farem sense augmentar la pressió fiscal.

Tot això amb els ingressos d’un model de finançament que té notables mancances i que, si s’hagués acordat en les mateixes condicions que els anteriors, a hores d’ara ja hauria d’haver estat sotmès a revisió.

Compte, aquests són uns pressupostos molt elevats, de més de 32.000 milions d’euros, i la nostra primera obligació és ser molt exigents i rigorosos en l’administració d’aquests recursos. En primer lloc, perquè tots ells procedeixen dels impostos pagats pels ciutadans, que tenen dret a reclamar-nos rigor i eficàcia en la seva gestió. Però també, perquè només si fem bé allò que depèn de  nosaltres ens carregarem de raó i tindrem l’autoritat necessària per negociar en les condicions més favorables el nou sistema de finançament que es desprèn de l’Estatut.

Hem fet el que teníem que fer. I ho hem fet bé. Això ens dóna força per fer el següent pas: el desenvolupament del model de finançament que està previst en l’Estatut.

Aquest serà el tema clau dels propers mesos. Disposem de poc més d’un any per acordar una proposta que concreti els principis previstos en els articles de l’Estatut i millori de forma rellevant el nivell de recursos de què disposa la Generalitat de Catalunya per atendre els serveis que requereixen els ciutadans d’aquest país.

L’Estatut no concreta el nou model de finançament. Però estableix uns criteris, uns punts bàsics, i assenyala uns terminis per al seu desenvolupament. L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre disposar d’un nou i un millor model de finançament, que suposarà, sens dubte un salt qualitatiu respecte l’actual.

Aquest nou model estarà caracteritzat per tres aspectes fonamentals. Més recursos. Més capacitat de decisió sobre els nostres impostos, tant en el terreny normatiu com en el de l’administració tributària. I uns mecanismes de solidaritat més transparents i reglats, que a la vegada que subratllin l’esforç que fan els ciutadans de Catalunya amb les Comunitats Autònomes amb menor nivell de renda, no penalitzin, com  succeeix ara, a les comunitats que, com Catalunya, paguem més impostos.

Aquests són els punts bàsics que haurà de contenir el nou model de finançament. L’Estatut n’assenta les bases. Gràcies a l’Estatut estem en unes condicions més favorables que les que mai havíem tingut per negociar aquest nou sistema de finançament. Però caldrà negociar-lo, i no serà una negociació fàcil, com a ningú no se li escapa.   

Per això és molt important, en primer lloc, oferir i reclamar lleialtat al pacte. L’Estatut és fruït d’un pacte. Tots hem hagut de cedir per assolir l’acord. Nosaltres serem lleials al que hem pactat, però també exigirem als altres que ho siguin. I en aquest sentit no podem deixar de manifestar la nostra seguretat de la voluntat de l’administració central de donar compliment als criteris i als terminis que estan continguts en l’Estatut.

Aquesta lleialtat al pacte també cal mostrar-la, però, per part de totes les forces polítiques de Catalunya. De les que van recolzar l’Estatut i de les que no ho van fer. Ara l’Estatut no és un pacte entre unes i altres forces polítiques. És un pacte referendat pel conjunt del país, a partir del moment en que es va votar en referèndum i va esdevenir llei. I és aquest fet el que li dona una força especial.

És el moment de la fermesa i de la unitat, per abordar una negociació que no serà fàcil, però a la que hem d’anar-hi amb tota la determinació per defensar els interessos que ens han estat encomanats. Unitat a Catalunya i negociació i voluntat d’entesa amb el govern de l’Estat. Aquesta és la posició del govern i aquesta és l’única divisa possible quan el que està en joc és l’autogovern. Aquest país és fort quan es presenta unit, i comença a perdre totes les batalles quan les divisions i els interessos partidaris pesen més que els interessos de país.

El govern ofereix la ma estesa per fer possible aquesta unitat. Ho ha fet reiteradament el President Montilla. Unitat, a través dels pactes proposats en els grans temes de país., amb el. I per suposat, unitat en el desenvolupament de l’autogovern. 

És també el moment de la fermesa i de la responsabilitat. Per abordar amb garanties d’èxit la negociació del nou model de finançament. Però més enllà, per abordar el futur del nostre autogovern i de la nostra autonomia, en un moment, com tothom n’és conscient, d’una especial transcendència.

En tot cas, el canvi del model de finançament és, no en tinguin cap dubte les senyores diputades i els senyors diputats, un objectiu prioritari del govern de Catalunya. Un model de finançament que ha d’estar, com ho estan els pressupostos que he tingut l’honor de presentar, al servei de es polítiques i les necessitats dels nostres ciutadans. Al servei dels ciutadans de Catalunya, del seu progrés, del seu benestar i de la seva llibertat.

Moltes gràcies, senyor president, moltes gràcies senyores diputades i senyors diputats.