El conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, ha defensat la col·laboració entre el sector públic i el sector privat com a fórmula adequada per finançar les infraestructures que Catalunya necessita. Castells, que ha participat aquest matí a l’assemblea de la Cambra de Contractistes Oficial de Catalunya, ha destacat el gran esforç realitzat pel govern per incrementar la inversió pública en dels darrers exercicis. En tres anys, la inversió ha passat a representar un 12% de la despesa pública (2003) a un 16% (2006). Això s’ha combinat amb una política de sanejament de les finances públiques i de reducció del dèficit.

Pel conseller, la col·laboració entre el sector públic i privat en matèria d’infraestructures pot produir-se per dos motius. En primer lloc, per les necessitats de finançament de l’administració, que es veu obligada a atendre importants reptes en matèria d’infraestructures sota les limitacions que imposa la Llei d’Estabilitat Pressupostària. En segon lloc, per raons d’oportunitat de negoci privat. “Avui, la situació és molt diferent que fa quaranta o cinquanta anys: moltes de les infraestructures que són necessàries pel nostre país constitueixen també una oportunitat de negoci. És bo que es puguin canalitzar capitals privats que poden obtenir rendibilitats de mercat a través de fórmules de partenariat”, ha dit el conseller. I ha conclòs que, en el futur, caldrà recórrer a fórmules d’aquest tipus.

Castells ha assenyalat que per utilitzar aquestes fórmules de partenariat cal que es donin quatre condicions. Primera, que l’obra finançada tingui un cost apropiat, és a dir, que l’ús d’aquest mètode no faci encarir el cost total de la infraestructura. En aquest sentit, ha posat l’exemple d’ICF Equipaments, un instrument que el govern ha creat per obtenir finançament per a les infraestructures en condicions de mercat i ajustant els marges al màxim. Segona, l’eficàcia administrativa. Tercera, la viabilitat financera, saber que el pagament a tercers de l’obra no comprometran les finances públiques en els exercicis futurs. I quarta, la transparència.