Roda de premsa de presentació dels resultats de la campanya d'excavacions a Villa romana dels Munts

Signatura de conveni entre el Departament de Cultura i l'Ajuntament d'Altafulla

query_builder   18 juliol 2005 13:31

event_note Nota de premsa

Roda de premsa de presentació dels resultats de la campanya d'excavacions a Villa romana dels Munts

Signatura de conveni entre el Departament de Cultura i l'Ajuntament d'Altafulla

Signatura del conveni entre l’Ajuntament d’Altafulla i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i presentació dels nous projectes a la Vil•la romana dels Munts. Avui, 18 de juliol de 2005, s’ha signat el conveni entre l’Ajuntament d’Altafulla i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que té com a finalitat establir els mecanismes adients que assegurin el màxim nivell d’entesa entre ambdues institucions, per tal de potenciar la preservació, l’estudi, el coneixement i la difusió de la Vil•la romana dels Munts, conjunt arqueològic adscrit i gestionat pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i emplaçat dins del terme municipal d’Altafulla. Aquesta col•laboració, que de fet ja fa anys que es produeix, queda amb aquesta signatura refrendada i explicitada en una sèrie de compromisos, que es portaràn a terme durant el període 2005-2006. La intervenció prevista a la Vil•la romana dels Munts està plantejada amb una visió integral i té com a finalitat facilitar la comprensió d’aquest important jaciment arqueològic en tota la seva extensió, en tota la seva evolució i a partir de la informació científica i de la interpretació que, en aquests moments es pot fer, el procés de la qual ve marcada pel projecte de recerca actualment en marxa. Els projectes, ja iniciats, es concreten en els següents aspectes: . Projecte de recerca: Després de 7 anys de paralització donat que les darreres campanyes arqueològiques s’havien realitzat l’any 1997, s’ha représ el projecte de recerca, iniciant-se una important campanya el passat mes d’octubre, que s’ha perllongat fins al mes de juny d’enguany. S’ha centrat en 6 àrees i la seva finalitat ha estat la d’aclarir diferents aspectes estructurals i cronològics de la vil•la. La campanya tenia com a objectius aclarir la existència, o no, d’un tercer braç del corrredor; la connexió entre l’àrea residencial i l’edifici de les termes, així com obtenir dades cronològiques que permetessin establir la presència de fases constructives de la vil•la. Els sectors on s’ha dut a terme les intervencions han estat: Extrem oriental del braç nord del corredor. Aprofitant que aquest tram del mosaic havia estat extret a finals dels anys 60 del segle passat, s’han excavat els nivells de preparació amb l’objectiu de recuperar elements de datació i indagar la presència de fases arquitectòniques precedents. Angle nordoriental de l’hortus. S’han pogut establir els trets generals de l’evolució del corredor - primer porticat i posteriorment tancat conformant un criptopòrtic – i la seva relació amb l’espai enjardinat que delimita. En un dels nivells de farciment de l’hortus es va recuperar un collaret d’or de disseny senzill però molt ben elaborat. Pòrtic transversal al braç oriental del corredor, formant la façana meridional del triclinium. S’ha definit un pòrtic, ja intuït en intervencions precedents, que delimitava pel nord un espai aparentment descobert que existia entre el triclinium i els banys. També s’ha pogut establir que en un segon moment aquest pòrtic es va tancar. Tram del braç oriental del corredor, entre el triclinium i el banys. Malgrat la profunda pèrdua de la seqüència estratigràfica d’època antiga, s’han pogut identificat les fonamentacions d’una columnata doble que definiria el corredor de connexió entre l’edifici principal i els banys. En relació a l’edifici rectangular, s’ha intervingut en dos punts: L’interior de l’edifici pròpiament dit. Es tracta d’una estructura rectangular amb murs d’obra alternant amb blocs de pedra, amb una orientació lleugerament esbiaixada respecte als eixos dominants de la vil•la i dues petites exedres afrontades de planta rectangular i arrodonida. La localització en el seu interior d’evidències de tres ares (dues de les quals recuperades i anepígrafes; l’altra deduïda a partir de l’empremta) i un fragment de grup escultòric de dimensions naturals suggereixen una funció cultual. Petit dipòsit situat al nord de l’edifici precedent. S’ha buidat el seu farciment interior, observant-se la presència de dos orificis de desguàs en un dels angles. A nivell interpretatiu - i malgrat l’estadi incipient de l’estudi - podem avançar una sèrie de resultats preliminars. Per una banda, s’han pogut definir els principals estadis evolutius del corredor que, formant una L, connectava el cos principal de l’edifici amb els grans banys situats al sud. S’han identificat estructures corresponents a un primer establiment romà d’època, possiblement, augustea. Es tracta d’una premsa (torcular) de la que s’han localitzat la lapis pedicinis (on s’inserien els muntants de fusta, stipites) i la base d’espremuda. Immediatament a l’est, les excavacions de P.M. Berges havien posat al descobert una altra premsa que havia estat considerada com un indici de l’orientació bàsicament agropecuaria de la vil•la tardana (segles IV-V dC). Atenent a les noves dades i a les característiques constructives que comparteixen, pensem que en realitat ambdós àmbits correspondrien al primer establiment, de caràcter marcadament rural segons les dades actuals. A partir dels resultats obtinguts i d’una primera observació de les restes de l’entorn es pot establir la correspondència a aquesta fase inicial de algunes d’elles. Possiblement en època flàvia, la primera de les premses és parcialment desmuntada per a la construcció d’un corredor porticat en forma de L que en lleuger pendent i adaptant-se a l’orografia salva el desnivell existent entre la plataforma superior - on s’alçaria el cos principal de la vil•la - i l’edifici de banys. Tant aquest darrer edifici com les estances obertes al nou corredor podrien correspondre també a aquest mateix moment. D’entre elles destaca el magnífic triclinium situat a l’extrem nord del braç oriental i el pòrtic –identificat en aquesta campanya d’excavacions– que forma la seva façana meridional. Banys i triclinium suggereixen una tendència a privilegiar la vessant residencial i urbana de la vil•la, en detriment dels aspectes més pròpiament productius, ben documentats en la fase precedent. Aquesta tendència s’accentua en la primera meitat del segle II dC amb la transformació del braç septentrional del corredor en un criptopòrtic i la construcció d’una galeria superior porticada relacionada, probablement, amb l’addicció d’una segona planta. La profunda remodelació comporta també el rebaix de la roca per obtenir una superfície horitzontal pel corredor del criptopòrtic i per les estances adjacents. A aquest moment corresponen la major part de les restes actualment visibles, si exceptuem la transformació d’una de les estances d’aquest projecte en cisterna, una obra realitzada per Caius Valerius Avitus i la seva dona Faustina a mitjans segle II dC i que podria estar relacionada amb una reforma dels banys meridionals. A aquest període correspon la major part de l’estatuària recuperada en els banys. Les darreres reformes documentades, possiblement ja dins del segle III dC, afectarien el pòrtic del braç oriental del corredor i el pòrtic de façana del triclinium. Ambdós pòrtics són tancats i el nivell de l’hortus s’enlaira. Poc després, sembla que en el darrer quart del segle III dC es produiria l’incendi i posterior enderroc del corredor i de les estances annexes. Aquest trasbals no és incompatible amb una limitada permanència a precari en altres parts de la vil•la, com per exemple els banys. Pel que fa a l’edifici rectangular, l’arquitectura i els elements recuperats permeten plantejar una funcionalitat religiosa vinculada, possiblement amb el culte de Mithra (Mithraeum). El culte a aquesta divinitat solar iraniana (Deus Invictus pels seus devots) s’estén per Hispania i les altres regions occidentals de l’Imperi a partir d’època antoniniana (segle II dC). Una llarga i intensa campanya, que a més de les importants dades que ha facilitat per a la comprensió de la vil•la, ha aportat materials tant interessants com un collaret d’or aparegut al sector de l’hortus i dues ares anepigràfiques i un fragment d’un conjunt escultòric (segurament la representació d’una Venus amb Eros) al possible Mithraeum. . Definició del Pla director i redacció del Projecte del nou Centre d’acollida i d’interpretació, en el que s’està treballant i que serà presentat a la tardor d’enguany. . Consolidació i restauració de l’edifici de les termes, projecte que està ja en fase de concreció i que s’executarà dins d’aquest any. . Redacció i edició de la monografia científica, que ha de recollir l’estat dels treballs d’investigació i el coneixement i la interpretació que es té sobre aquest important jaciment arqueològic, dirigit per l’equip de recerca del jaciment, que compta, a més, amb la intervenció d’importants investigadors, encarregats de l’estudi d’aspectes concrets de la vil•la, com són la pintura, l’escultura, els mosaics, els elements arquitectònics, la numismàtica, etc. Està prevista la seva publicació a principis de l’any vinent. La inversió prevista en aquesta primera fase és de més de 600.000 Euros.

Barcelona, 18 de juliol de 2005

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined