Mort prematurament als 29 anys, la vida de Jean Vigo va estar marcada per l’adversitat: l’assassinat a la presó del seu pare, malalties greus o la incomprensió de la seva obra. Amb només 3 curtmetratges i un llargmetratge, Jean Vigo va construir, en plena transició del cinema mut al sonor, una visió del món sense precedents que combinava el surrealisme amb el realisme poètic. El cineasta és considerat com un dels realitzadors més influents, innovadors i importants de la història del cinema.
Luce Vigo va perdre al seu pare, Jean Vigo, quan només tenia 3 anys. No va ser testimoni directe de la seva vida ni de la seva feina, però amb el pas dels anys es va anar apropant a ell gràcies a amics i col·laboradors pròxims com Pierre Merle, Charles Goldblatt, Henri Strorck, Albert Riera i Boris Kaufman. Però sobretot gràcies als seus quatre films descoberts tardanament, als catorze any, en una sessió en homenatge al seu pare.
Luce Vigo reconeix no guardar grans records d’aquella experiència excepte “un gran buit poblat de gent desconeguda que m’abraçaven”. Després d’aquella projecció per a la qual no estava preparada, va tornar a veure els films “de primer amb una certa distanciació, de tan enorme que em semblava aquella herència que m’havia pertocat, i més endavant, amb massa emotivitat per poder-ne parlar”.
L’herència deixada per Jean Vigo va marcar la vida de la seva filla. Luce Vigo ha dedicat gran part de la seva trajectòria vital i personal al cinema. Durant prop de 10 anys va treballar a la sala Louis Feuillade, a la Maison de la Culture de Bobigny. Els títols inclosos en el cicle i les seves dates de projecció són els següents:
5 de setembre a les 19:30
Taris ou la natation, 1931. França. VOSC
Zéro de conduite, 1933. França. VOSC
6 de setembre a les 22:00
Taris ou la natation, 1931. França. VOSC
Zéro de conduite, 1933. França. VOSC
8 de setembre a les 22:00
À propos de Nice, 1929-1930. França. Muda
L’Atalante, 1934. França. VOSE
10 de setembre a les 19:30
À propos de Nice, 1929-1930. França. Muda
L’Atalante, 1934. França. VOSE
Barcelona, 5 de setembre de 2005