La Fundació Pau Casals ha dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) el fons documental del músic que la seva vídua, Marta Casals, havia conservat a la casa que tenia la parella a Nova York, des de la seva mort l’any 1973.

Amb l’ingrés del fons que es trobava als Estats Units es compleix la voluntat de Pau Casals i de la seva vídua de preservar a Catalunya la unitat del seu llegat. Ara, l’Arxiu Nacional de Catalunya i la Fundació Pau Casals classificaran i inventariaran els nous documents per tal de posar-los a l’abast dels investigadors. El trasllat dels arxius a Catalunya ha estat finançat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i consta de set contenidors amb un pes total de 741 kg. L’Arxiu Nacional de Catalunya s’ha fet càrrec des de l’any 1998 de la gestió, l’inventari i la conservació del fons que hi ha dipositat la Fundació Pau Casals.

El nou fons inclou, principalment, la documentació produïda per Pau Casals durant el seu exili a Puerto Rico (1957-1973) i completa els arxius que la Fundació ja tenia a Catalunya corresponents al període del Vendrell i de Prada de Conflent (1876-1956).

Els arxius inclouen tota la documentació relacionada amb l’exili, com ara la correspondència amb Josep Irla, Josep Tarradellas, Rafael Moragas (director artístic del Liceu), Ventura Gassol, Josep Maria Batista Roca, entre d’altres. També s’hi troben documents relacionats amb l’SRA (Spanish Refugeé Aids), de la qual Pau Casals va ser president honorari i amb la qual va col•laborar fins l’any de la seva mort, i milers de cartes i llistes amb les ajudes econòmiques que Pau Casals va donar als refugiats catalans i espanyols que es trobaven com ell a l’exili.

Així mateix, el fons inclou la correspondència de Pau Casals amb personalitats destacades, com ara els músics Alexander Schneider, Yehudi Menuhin, Fritz Kreisler o Arnold Shönberg; els polítics John Fitzgerald Kennedy, Hubert Humphrey, Lyndon B. Johnson, Tedy Kollek (alcalde de Jerusalem) o Albert Schweitzer, entre d’altres. Cal remarcar també tota la documentació referent a la seva obra creativa, amb les partitures originals i un fons de partitures d’obres interpretades i dirigides pel mateix Pau Casals amb anotacions personals.

Barcelona, 2 de febrer de 2007