És un reflex de les actuacions portades a terme pels Departaments de Salut i Agricultura, Alimentació i Acció Rural

 L’Encefalopatia Espongiforme Bovina (EEB), també anomenada “malaltia de les vaques boges”, es troba ja en la fase descendent ja que cada cop estan apareixent menys casos positius.

L’arribada a aquesta fase demostra les bones tasques de control i vigilància que han anat a càrrec dels departaments de Salut i Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Les actuacions que han dut a terme aquests dos departaments han estat, principalment, la prohibició d’alimentar remugants amb productes originaris de mamífers, la destrucció dels materials anomenats de risc (teixits declarats no aptes pel consum animal ni humà), i l’aplicació de programes de vigilància activa i passiva enfront les encefalopaties espongiformes transmissibles (EET) dels animals.

Aquest programa de vigilància contempla dos principals actuacions, una de manera activa, dirigida a animals que no mostren simptomatologia compatible amb les EET, és a dir, proves a tots els bovins de menys de quatre mesos; i un programa de forma passiva, on s’efectuen proves a tots els animals sospitosos amb independència de la seva edat.

Com es desprèn al següent quadre, els esforços destinats a la lluita enfront aquestes malalties han augmentat a mesura que els programes han anat avançant.

D’aquesta manera, es demostra que la situació d’alarma viscuda amb l’aparició de la malaltia a Catalunya, declarada el 30 de març de 2001, ha estat superada gràcies al seguiment i control que s’ha portat a terme.

Aquestes actuacions, juntament amb d’altres com el sacrifici de les poblacions de risc definides en cas de detecció d’un cas, permet avançar en l’eradicació d’aquestes malalties.

Per últim, els focus declarats en els últims sis anys a Catalunya han suposat el sacrifici de 2.327 bovins i, des del DAR, s’han destinat més de 2,8 milions d’euros (2.873.421,39 euros) en concepte d’indemnització i despeses de destrucció.

 Cal recordar que consumir carn de vedella a Catalunya no comporta riscos per a la salut humana, perquè es coneix amb exactitud la vida de cada animal mitjançant: - Un codi individual amb el qual es marquen tots els bovins des del seu naixement. -

Un document individual que informa sobre el sexe, la raça, la data i el lloc de naixement i d'explotació d'engreix. A més, tots els animals morts o sacrificats de més de 24 mesos, destinats al consum o no, són analitzats per tal que, en cap cas, un animal afectat per la malaltia pugui entrar a la cadena alimentària.

29 de gener de 2007