Llena demana un gran pacte polític per dotar al sector agrari de la Llei de Contractes de Conreu

Segons el conseller, "estem donant resposta a una reivindicació històrica del sector". L'objectiu de la llei és preservar el sòl, donar estabilitat a l'arrendatari i millorar les explotacions deixant clares les relacions contractuals.

query_builder   18 abril 2007 10:40

event_note Nota de premsa

Llena demana un gran pacte polític per dotar al sector agrari de la Llei de Contractes de Conreu

Segons el conseller, "estem donant resposta a una reivindicació històrica del sector". L'objectiu de la llei és preservar el sòl, donar estabilitat a l'arrendatari i millorar les explotacions deixant clares les relacions contractuals.

El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, ha presentat avui en el Ple del Parlament el projecte de llei de Contractes de Conreu, que ha d'esdevenir una eina necessària del dia a dia de l'activitat agrària del nostre país. Llena ha estès la mà al conjunt de les forces polítiques representades a la cambra "per tal d'arribar al final d'aquest trajecte parlamentari amb el màxim consens que requereix un projecte d'aquestes característiques".

Durant la seva exposició, el conseller d'Agricultura ha explicat que històricament la distribució de les rendes entre propietaris i conreadors ha estat un element permanent de tensió entre els sector agrari no només a Catalunya si no també en la majoria dels països europeus. Segons Llena, l'estructura de les explotacions i la figura del conreador s'ha anat modificant amb el temps i es pot dir que "el nombre dels titulars propietaris d'explotacions ha crescut, la parceria ha deixat pas al arrendament, la demanda de sol en arrendament ha augmentat." Aquesta evolució, per tant, és un fet i "cal acompanyar-la amb un suport legislatiu que s'adeqüi veritablement a les necessitats del sector".

El conseller ha detallat que el projecte de llei es va elaborar conjuntament entre el Departament d’Agricultura i el de Justícia per assolir la doble competència legislativa: d’una banda el desenvolupament del dret civil propi, i de l’altra, l’àmbit referent a l’agricultura i la ramaderia. La finalitat s’enclava en “garantir la preservació de l’actual sòl agrícola, el seu bon ús, i l’estabilitat i millora de les explotacions agràries existents a partir d’una regulació contractual moderna i equilibrada”. Aquesta regulació, doncs, ha de fomentar “l'ús eficient de la terra, la planificació dels riscos de l'activitat de conreu i el pactisme entre els diferents agents del camp, alhora que clarifiqui les relacions contractuals per tal de donar seguretat jurídica”.

Dins de l’àmbit de les oportunitats que genera la llei, destaca:

1. Incentivar i promoure els arrendaments amb contractes de conreu estables que permetin capitalitzar les inversions i concentrar i augmentar la dimensió de les explotacions agràries.

2. Donar estabilitat a l’arrendatari mitjançant contractes de conreu d’una durada mínima de 5 anys.

3. Facilitar l’accés a la propietat de l’arrendatari conreador directe i personal mitjançant els drets de tanteig i retracte en cas de venda per part del propietari.

4. Introduir el dret d’adquisició preferent de la Generalitat, amb caràcter subsidiari al dret dels arrendataris i dels confrontants, amb la finalitat de potenciar la incorporació dels joves a l’activitat agrària, permetre als petits propietaris augmentar la superfície de les seves finques i evitar l’especulació per part de persones o societats alienes a l’agricultura.

L’avantprojecte de llei consta de 45 articles, estructurats en:

Sis capítols, on fixa quines són les persones que poden celebrar aquests contractes i en regula la forma; regula també l’arrendament rústic; la parceria i masoveria, l’arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural o per pastures; crea les Juntes d’Arbitratge i Mediació per als contractes de conreu; i regula el dret d’adquisició per part de la Generalitat. En aquests apartats s’hi incorporen destacades novetats com ara la definició de forma escrita dels contractes; la regulació del concepte de ‘conreador directe i personal’; s’emmarca l’any agrícola del primer dia de novembre d’un any fins el primer dia de novembre de l’any posterior i es regeixen els usos concrets de cada comarca pel que fa a tipus de conreu; s’estableix la durada mínima dels contractes; es regula la preferència adquisitiva de l’arrendatari, drets de tanteig i retracte; i es genera aquest dret d’adquisició preferent per la Generalitat amb caràcter subsidiari als arrendataris i confrontants.

Dues disposicions addicionals a partir de les quals estableix l’obligació de comunicar al DAR la celebració dels contractes i a la vegada responsabilitza l’administració agrària catalana per a l’elaboració dels models contractuals.

Una disposició transitòria que regula l’aplicació de la llei als contractes de conreu existents abans de la entrada en vigor.

I finalment, dues disposicions finals a partir de les quals se substitueix per aquesta llei, els articles 337, 338 i 339 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya i es determina la entrada en vigor de la llei a partir del mes de la seva publicació al DOGC.

El conseller ha indicat que “estem davant d’una llei que millora substancialment l’actual situació contractual del sector agrari i que ens permet incidir en objectius bàsics: evitar que les finques esdevinguin improductives, recuperar les terres abandonades i rejovenir el sector, tot evitant que el model tradicional català de relació entre arrendataris i cultivadors impedeixi plantejar un sector que miri al futur de forma més competitiva”.

És per tots aquests motius que el conseller Joaquim Llena ha demanat als grups de la cambra un esforç perquè el treball encetat en la darrera legislatura no esdevingui “fum” i es recuperin gran part de les esmenes que es van consensuar en aquell moment. Cal oferir al sector “una regulació moderna, clara i a poder ser possible amb un recolzament de tota la cambra”. “La nostra voluntat és poder oferir al sector el que històricament reivindica i això només pot esdevenir d’un gran pacte polític. Per aquest motiu, els demano un esforç en favor del diàleg i el consens”, ha conclòs el conseller Llena.

A Catalunya, hi ha més de 57 mil explotacions agràries

D’acord amb l’estadística de l’estructura de les explotacions agràries catalanes, elaborada conjuntament pel Departament d’Agricultura i l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2005, hi havia un total de 57.503 explotacions agràries a Catalunya. D’aquestes, 51.121 estan en règim de propietat, el que equival al 63’9% de les explotacions agràries catalanes. Tot i això, la proporció de terres en arrendament ha augmentat des de l’any 1999, i ja representen el 27’7% de la superfície total. Un règim de tinença que ha anat a la baixa en els darrers 10 anys, ha estat el de parceria, que se situa en 2.780 explotacions. Aquests canvis en els règim de tinença semblen confirmar la tendència a la cessió en arrendament de les terres de propietat de titulars que deixen l’activitat agrària.

16 de gener de 2007

undefined
undefined
undefined
undefined