El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, (DAR) ha encarregat a l'Institut Cerdà un Estudi dels hàbits de consum dels catalans fora de la llar atès que el consum d'aliments a Catalunya és una important magnitud econòmica propera als 12.000 milions d'euros. Un dels principals proveïdors d'aquest sector extradomèstic és la indústria agroalimentària, que a Catalunya compta amb unes vendes netes de 16.815 euros, sent el sector capdavanter del conjunt industrial, a més d'ocupar gairebé 78.500 persones distribuïdes en 2.993 establiments.La demanda d'aliments fora de la llar representa una quarta part del consum alimentari total, ja que les famílies, cada cop amb menys temps per cuinar, treballant/estudiant lluny de les seves residències, valorant de forma creixent la dedicació a l'oci, etc., es veuen obligades a menjar als restaurants, bars, o als llocs de treball o estudi fent servir la carmanyola.

Vista la importància i el creixent potencial econòmic de la demanda d’aliments fora de la llar, i seguint les instruccions del Decret 659/2006 de reestructuració del DAR, segons el qual a la DG d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries li corresponen, entre d’altres les funcions d’executar les polítiques i estratègies en matèria d’ordenació de l’alimentació, la qualitat i les indústries agroalimentàries, i la de fomentar i promocionar els productes agroalimentaris catalans i els seus hàbits de consum, aquesta DG ha considerat de gran interès encarregar un estudi per analitzar a fons les característiques que configuren els hàbits de la demanda d’aliments fora de la llar de la població de Catalunya, com a eina de planificació per a la presa de decisions.

Aquest estudi, que adjuntem en la seva totalitat, es fonamenta en l’univers d’individus residents a Catalunya i majors de 18 anys i s’ha dut a terme a partir de 1.000 entrevistes realtizades telefònicament per criteres de sexe, edat i distribució geogràfica. La mostra permet conèixer els hàbits de consum dels catalans i les catalanes quan mengen fora de la seva llar.

Menjar fora de casa el cap de setmana i durant la setmana laboral

Les dades que emergeixen d’aquest estudi elaborat per l’Institut Cerdà indiquen que gairebé el 80% dels catalans menja fora de les seves llars uns 3 cops per setmana, preferentment a l’hora de dinar, en el 56’4% dels casos, i generant una despesa diària d’uns 16 euros per àpat de mitjana. La feina, ja sigui per dinars de feina o per quedar-se a dinar a prop d’aquesta, constitueix el principal motiu pel qual es menja fora de la llar en el 48’7% dels casos, un percentatge molt equilibrat amb els motius relacionats amb l’oci que constitueixen el 46’6%. Aquesta tendència es desnivella totalment durant el cap de setmana que és quan un 85’3% dels enquestats afirmen que dinen o, principalment, sopen fora de casa seva per motius d’oci i lleure. En l’apartat d’altres hàbits de consum alimentari fora de la llar, hi trobem que hi ha un 31’1% dels catalans que si bé mengen fora de casa més d’un cop al mes, no van a cap establiment de restauració sinó que s’emporten el menjar fet de casa: entrepans, carmanyoles, etc. El motiu per aquesta opció la troben prioritàriament en la feina ja que el 79’4 % dels catalans enquestats que van indicar que, en la darrera setmana s’havien emportat el menjar fet a casa, el van consumir al lloc de treball. El principals motius per fer-ho són l’estalvi i el control de la qualitat dels ingredients. Per altra banda, un 64’9% dels enquestats que mengen a casa, porten menjar preparat a establiments tals com restaurants tradicionals, botigues especialitzades en menjars preparats, botigues gourmet o cafeteries. Els catalans que trien aquesta opció al.leguen, novament, motius de qualitat dels ingredients i hi destinen, de mitjana, uns 14 euros.

La millor opció: la cuina tradicional

L’estudi de l’Institut Cerdà, encarregat pel DAR, també conclou que a l’hora de menjar fora de casa, la majoria de catalans (70’7% dels enquestats) es decanten per les opcions que ofereixen els restaurants de cuina tradicional i del país. Aquesta tendència s’observa igualment els dies feiners en què el 67% dels catalans tria la gastronomia tradicional, i també en el cap de setmana quan se segueix aquesta mateixa tria en un 76’3% dels casos. Partint d’aquesta darrera tendència, els enquestats indiquen, en més d’un 80% dels casos, que consideren alt o molt alt el nivell de confiança que els ofereixen els ingredients ofertats en els establiments de caire tradicional. Així doncs, s’atorga a la cuina tradicional i als productes autòctons la puntuació més alta en una escala de 10, això és 7’1. A més, els catalans enquestats reafirmen la seva confiança creixent en la qualitat de l’alimentació als hotels (6’4) i també obtenen una bona nota en aquest àmbit les cafeteries i els bars (5’6). Molt lluny però queda la satisfacció dels enquestats davant el menjar ràpid que, malgrat és la opció habitual en més de un 10% dels àpats que es fan fora de casa, obté una puntuació baixa de 3’3 precisament per la desconfiança en la qualitat dels ingredients que s’utilitzen. Així doncs els catalans, tant durant la setmana en un 67,7% dels casos, com en el cap de setmana en el 64% consideren que l’alimentació fonamentada en els productes del país constitueixen un aval de garantia i qualitat.

 Productes de la terra i vins amb Denominació d’Origen

A l’hora de demanar el menjar i el beure en els àpats que els catalans fan fora de la llar, la tendència també és clara. En l’àmbit dels menjars que es consumeixen fora de la llar, els catalans també mostren una clara prefència tant pels productes de la terra, com ara vedella, calçots o bolets (60’2%), com pels productes de temporada (48’8%) igualment que els productes amb Denominació d’Orígen (arròs del Delta, oli d’oliva de Siurana...) que constitueixen una de les peticions 24% en la tria del menú. Pel que fa a la beguda, i més concretament al ví, el 33’2 % dels enquestats afirmen que demanen als establiments vins amb Denominació d’Origen, al costat d’un 14’6% dels catalans que exigeixen que sigui un vi català i molt lluny d’un 8’8% dels enquestats que demanen el vi en funció del preu.

*(s'adjunta ppt amb l'estudi complet)

09 d’agost de 2007