“Honorable presidenta, il•lustres membres de la Mesa, senyores i senyors diputats. En primer lloc, voldria agrair als diputats i diputades d’aquesta comissió, i en especial a la presidenta i membres de la mesa, la diligència amb la qual se m’ha permès comparèixer avui davant del Parlament de Catalunya per aclarir les informacions aparegudes els darrers dies referides a la meva persona. Val a dir que la meva compareixença també ha estat sol•licitada pels grups de Convergència i Unió i del Partit Popular a la comissió de Política Territorial. Això no obstant, arran de la confusió generada per determinades informacions, he volgut comparèixer a petició pròpia a la comissió d’Afers institucionals. Perquè no es tracta d’una qüestió relativa al Departament que encapçalo, ni tampoc de valorar els procediments administratius d’un Ajuntament del que he estat alcalde i regidor. Estem parlant d’una qüestió amb molta càrrega política. Si m’ho permeten, és una qüestió que ultrapassa els límits de la política per arribar a l’esfera de l’honestedat personal i familiar. Convindran amb mi, que si es tractés de discutir de possibles il•legalitats el marc seria el judicial. Avui, senyores i senyors diputats, vull posar-me a la seva disposició perquè, com a demòcrata convençut que sóc, crec que és aquí on he de donar les explicacions que vostès requereixin. I m’agradaria posar un especial èmfasi en defensar la meva honorabilitat i la de la meva família, que en els darrers dies s’ha posat en entredit. Avui tenim una magnífica oportunitat de vetllar pel prestigi de la política, i molt en especial de la política municipal. Pel bon nom dels milers de regidors i regidores que a Catalunya exerceixen la política des del compromís cívic. I no perdin de vista que al darrere de qualsevol acte administratiu d’un Ajuntament, més enllà dels càrrecs electes, hi ha tècnics i funcionaris que garanteixen la legalitat de qualsevol procediment administratiu. Les insinuacions i la manca de debat seré i rigorós projecten a la ciutadania una imatge dels servidors públics que no s’ajusta, en absolut, a la realitat. Dels rumors i de les mitges veritats, no en podem fer condemnes. Qualsevol decisió que afecta els municipis, i sobretot els petits municipis, en matèria d’urbanisme està controlada, regulada i supervisada per la Direcció General d’Urbanisme. En primer lloc, això és històricament així per l’existència del decret legislatiu 1/90, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. En segon lloc, té un gran pes l’àmplia cobertura territorial que té el Planejament general municipal. I en tercer lloc, a Catalunya, no es donà crèdit als enunciats que a l’empara de la Llei 6/98, i el decret 4/2000 sobre mesures liberalitzadores de l’Estat, defensaven que tot sòl no protegit podria ser edificable. Com vostès saben, cap alcalde pot requalificar o qualificar sòl, segons la seva voluntat. Els passo ara a detallar la cronologia dels fets. El dilluns 19 de març s’inicia en un mitjà de comunicació la publicació d’un seguit de notícies al voltant del municipi de l’Alt Àneu i sobre la meva persona. Des d’aquest dia, hi ha hagut un degoteig de notícies que cal aclarir, i en concret em basaré en tres qüestions: 1. La compatibilitat del càrrec de regidor amb el de conseller. 2. La meva actuació com a alcalde. 3. I les qüestions familiars i patrimonials. 1. COMPATIBILITAT CONSELLER/ REGIDOR El 27 d’abril de l’any 2006 vaig ser nomenat secretari general del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pel conseller Jordi William Carnes. Aleshores, vaig renunciar a l’alcaldia de l’Alt Àneu, passant a ser regidor sense cartera ni atribucions. Posteriorment, davant de la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya i atès que vaig encapçalar la llista del PSC a la circumscripció electoral de les Comarques de Lleida, vaig renunciar al càrrec de Secretari General del DARP, tal i com estableix la Llei. Quan el president de la Generalitat em proposa ser conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural trasllado al meu grup municipal la voluntat de renunciar a l’acta de regidor. Davant d’aquest fet, el meu grup em demana que, si la llei ho permet, mantingui l’acta de regidor, ja que només resten cinc mesos i escaig per finalitzar la legislatura. Les consultes fetes als serveis jurídics de l’Ajuntament, de la Federació de Municipis de Catalunya, del Departament de Governació i del DAR, avalen la compatibilitat d’ambdós càrrecs, compatibilitat que han reiterat durant aquest darrers dies el Departament de Governació i el Gabinet Jurídic de la Presidència. Tots els informes coincideixen que l’exercici del càrrec de conseller és compatible amb el de membre electiu de les corporacions locals, d’acord amb la Llei 13/2005 del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs de la Generalitat. L’article 2 de la citada Llei 13/2005, de 27 de desembre, diu, cito textualment: “Tenen consideració d’alts càrrecs al servei de la Generalitat (...) el president o presidenta i els altres membres del govern”. L’article 10 apartats 2 i 3 de la mateixa Llei diu, cito textualment: “Els alts càrrecs al servei de la Generalitat poden compatibilitzar l’exercici de llur càrrec amb la condició de membre electiu de les corporacions locals, llevat que tinguin en la corporació local una dedicació exclusiva o una dedicació fixa a temps parcial, d’acord amb la normativa vigent. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat, en tot els casos, solament poden percebre la retribució corresponent a una de les activitats a què fa referència aquest article, sense perjudici de les dietes, les indemnitzacions o les assistències que correspongui a l’altra activitat”. En aquest període, no he percebut cap retribució com a regidor ni he tingut dedicació exclusiva. A l’Ajuntament de l’Alt Àneu ni l’Alcalde ni els regidors tenen dedicació exclusiva ni reben cap retribució. La Llei 13/2005 del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs de la Generalitat és claríssima sobre la compatibilitat entre el càrrec de conseller i el de regidor. El punt que genera confusió és que la Llei 13/2005 no diu textualment que deroga la Llei anterior del 3/1982, i sí que ho explicita en la disposició derogatòria per a la Llei 21/1987. En canvi, totes les intervencions en la cambra parlamentaria eren clares i coincidents en interpretar que el que pretenia la llei 13/2005 era establir una legislació única i específica aplicable als alts càrrecs de la Generalitat, inclosos els consellers. Així s’unificava en una sola norma els punts més importants que formen el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat de Catalunya. Permetin-me llegir textualment algunes d’aquestes intervencions: El diari de sessions del 15 de desembre de 2005, reflecteix les següents paraules del conseller de Governació, Joan Carretero: “I aquesta ha estat la nostra voluntat amb la redacció del Projecte de Llei que avui els presento: garantir l’actuació objectiva i imparcial de les administracions públiques. És per això que cal un règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs. L’any 87 es va aprovar la Llei sobre el règim d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, que establia el règim d’incompatibilitats per als funcionaris, llei que s’ha estat aplicant subsidiàriament als alts càrrecs... D’altra banda, la llei 3/82 del 23 de març del Parlament, del president i del consell executiu, preveu un règim d’incompatibilitats més rigorós pel president i membres del Govern. Amb posterioritat, diverses normes complementàries reglamentàries han anat complementant aquesta llei, com per exemple el Decret 261/92 del 24 de novembre. Tanmateix, la dispersió normativa en aquesta matèria i la inexistència d’un règim d’incompatibilitats específic per als alts càrrecs, com ja s’ha comentat abans, fan necessari l’establiment d’un règim propi d’incompatibilitats d’aquelles persones que ocupen els llocs de màxima responsabilitat política... Així doncs, l’àmbit d’aplicació de la llei que regula el títol primer, s’estén a tots els alts càrrecs de la Generalitat entre els quals s’inclouen a més dels membres del govern i els secretaris i directors generals, tots els càrrecs eventuals amb rang igual o superior al de director general i els presidents, els directors i els gerents d’organismes autònoms, entitats de dret públic i empreses de la Generalitat.” Per la seva part, el portaveu del PP, Jordi Montanya, va dir textualment: “Els antecedents d’aquesta llei ja els ha posat de manifest l’honorable conseller es troben en la llei 21/1987 de 26 de novembre (...) i a més a més, la llei 3/1982 del 23 de març que preveu unes incompatibilitats més rigoroses per als membres del Govern. Dispersió normativa que aquesta llei preveu esmenar aplicant una legislació específica per als alts càrrecs de la Generalitat i unificant en una única norma els punts més importants.” Voldria remarcar que en el debat de la Llei 13/2005, tant pel que fa a les intervencions com pel que fa a les esmenes, fins i tot les que restaren vives, cap dels grups parlamentaris, inclosos els que avui semblen tan sorpresos, es va mostrar en desacord en relació als articles de la Llei que ens ocupen. Per tant, no es tracta d’un buit legal o d’una contradicció entre lleis, sinó que era voluntat clara del Govern, i així ho va aprovar el Parlament, que es donés la compatibilitat entre consellers i membres electius de les entitats locals. Voldria recordar a les senyores i senyors diputats que la Llei 13/2005, de 27 de desembre, del règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat, va comptar amb el vot favorable de tots els grups de la Cambra. 125 vots a favor i cap en contra. Va ser en base a aquest marc legal, i que estàvem a cinc mesos de les eleccions municipals, que vaig decidir compatibilitzar el càrrec de conseller amb el de regidor del meu municipi. Tot i així, i arran de la polèmica generada per les informacions publicades en els mitjans de comunicació, el president Montilla em va recomanar que em replantegés la meva continuïtat com a regidor i vaig considerar el seu suggeriment. Aquella mateixa tarda, vaig enviar un escrit de renúncia a l’Ajuntament notificant la meva decisió. D’aquesta manera, evitàvem qualsevol suspicàcia i deixàvem clara la voluntat de transparència del Govern. 2. LA MEVA ACTUACIÓ COM A ALCALDE Crec que no he d’entrar en un debat que es va fer ara fa més de 10 anys sobre la idoneïtat o no de l’ampliació de Baqueira i les seves possibles conseqüències a l’Alt Àneu i el Pallars Sobirà. En aquell moment, va ser un debat viu, intens i controvertit, que es va acabar resolent amb un ampli consens del territori, malgrat veus discrepants de fora de la comarca. L’any 2000, els 15 Ajuntaments del Pallars Sobirà, governats per diferents formacions polítiques, i el Consell Comarcal varem donar suport a aquesta ampliació. Tots varem recolzar el projecte, juntament amb tots els agents econòmics. 3. LES QÜESTIONS FAMILIARS I PATRIMONIALS Entro ara a detallar l’evolució de les normes subsidiàries de l’Alt Àneu i com afecten la parcel•la propietat de la meva família, ubicada a València d’Àneu, convertida en notícia aquests dies. L’Alt Àneu és un municipi sorgit a principis dels anys 70 arran de la fusió de 4 antics municipis. El formen 9 nuclis de població: València Àneu, Son, Sorpe, Isil, Isavarre, Boren, Arreu, Alós d’Isil i els Avets. És un municipi amb 21.700 hectàrees, és a dir, 217 quilòmetres quadrats, i només 452 habitants. L’ocupació de tots els nuclis de població, d’acord amb les previsions de creixement actuals, és de 55 hectàrees de les 21.700 existents. Això equival només al 0,25% de la superfície de l’Alt Àneu. Només un d’aquests 9 nuclis, València d’Àneu, disposava de normes subsidiàries, aprovades l’any 1979. L’any 1988 s’inicià un procés de revisió d’aquestes normes, que la Comissió provincial d’Urbanisme va aprovar el 24 de juliol de 1991. Aquestes normes subsidiàries establien uns criteris generals d’edificació, sense detallar en els plànols quina actuació es podia fer en cada parcel•la. Permetien edificar planta baixa més dos plantes pis i un altell amb una fondària edificable de 20 metres. Amb aquestes normes, era possible l’ocupació de tota la parcel•la i no es contemplaven cessions en el casc urbà i eren permesos tot tipus d’usos, des del residencial fins a l’hoteler. L’any 1992, el govern municipal de CIU va començar un procés de revisió del planejament urbanístic de tot l’Alt Àneu, ja que només hi havia normes subsidiàries a València d’Àneu i en d’altres nuclis ni tan sols hi havia delimitació de sòl urbà. El Govern municipal no va tancar el procés i quan jo assumeixo l’alcaldia l’any 95, l’afronto amb voluntat decidida ja que l’ampliació de Baqueira cap el Pallars havia començat un any abans amb la inauguració del primer telecadira de l’estació d’esquí. Per tant, era urgent i imprescindible disposar d’un instrument de planificació. Després de més de dos anys d’un procés de participació ciutadana conduït per l’equip redactor Jornet, Llop i Pastor, i amb una col•laboració molt estreta amb la Direcció General d’Urbanisme, amb el senyor Solans al capdavant, la Comissió d’Urbanisme de Lleida va aprovar definitivament aquestes normes de planejament d’Alt Àneu l’1 d’abril de 1998. En concret, les noves normes subsidiàries continuen permeten els dos tipus d’usos i fan algunes precisions. Detallen en els plànols quina és l’ocupació en cada parcel•la, quines són les cessions, quins són els espais públics i privats i en defineixen l’edificabilitat. Per tant, en el cas concret del nucli de València d’Àneu, som davant d’unes normes més restrictives que les anteriors i que redueixen edificabilitat. La parcel•la propietat de la meva família a València d’Àneu forma part del patrimoni familiar des de fa més de 100 anys. Tenim un conjunt d’edificis al bell mig de València d’Àneu, alguns d’ells dedicats a establiment hoteler durant molts anys. En una primera època regentat pels meus besavis, avis, oncles i després pels meus pares, des del 64 fins el 98. En jubilar-se els meus pares, la meva dona i jo ens varem fer càrrec de l’hotel fins a finals del 2002. Aquell any, però, varem decidir que, donada la necessitat urgent d’una inversió elevada, calia estudiar opcions alternatives i varem tancar l’hotel. En el seu moment, varem valorar l’opció de fer un hotel nou però amb les previsions d’ocupació, els costos eren massa elevats. Després de moltes consultes, el març de l’any passat varem arribar a un preacord amb una empresa constructora i promotora, i varem acordar tirar endavant un projecte amb habitatge plurifamiliar, on hi ha previst un espai comercial. El procés comença sol•licitant un certificat d’aprofitament urbanístic a l’Ajuntament. A continuació, s’inicien un seguit de consultes als serveis tècnics municipals i a la Direcció General d’Urbanisme. S’aconsella distribuir millor l’edificabilitat de la parcel•la mitjançant un estudi de detall que es presenta el 23 d’octubre de l’any passat. Les normes subsidiàries i el certificat d’aprofitament urbanístic estableixen que es podrà modificar la posició i ocupació de l’edificació mitjançant l’estudi de detall, seguint les determinacions de la regulació general. El 29 de desembre del 2006 es redacta l’informe tècnic municipal. El 9 de gener d’aquest any s’aprova inicialment. 6 dies més tard, es fa una notificació als interessats i als afectats. El 17 de gener es publica l’anunci al diari de major tirada de la província, i el 23 de gener es publica al Butlletí Oficial de la Província. S’obre el termini per presentar al•legacions i només se’n presenta una, del grup municipal de CIU. A hores d’ara, queda pendent l’informe de l’al•legació, la seva resolució, l’acord d’aprovació en el ple i la notificació a la Comissió Provincial d’Urbanisme. De fet, un estudi de detall no parla del nombre d’habitatges ni dels usos. Permet modificar i definir la posició i l’ocupació de l’edificació. Aquest estudi està previst per la normativa vigent en parcel•les qualificades com clau 2, per ordenar l’edificació i en cap cas poden variar ni l’edificabilitat ni l’ús. El sostre assignat a aquesta parcel•la és el corresponent a l’ocupació del sòl edificable grafiat en el plànol d’ordenació de les Normes Subsidiàries, que és de 1.100 metres quadrats. L’edificabilitat es determina multiplicant l’ocupació per les plantes permeses que són planta baixa, dos plantes pis i un altell, que fan en total 4.400 metres quadrats de sostre sempre sobre rasant. La proposta és de 4.000 metres quadrats de sostre, és a dir, 400 metres quadrats per sota del previst en el planejament, quasi un 10% menys. L’alçada regulada permesa és de 12 metres i la proposta és d’una forquilla entre els 4,91 i els 10,31 metres. Pel que fa a la cessió d’espai públic, el previst és deixar 283,97 metres quadrats però finalment se situa en 327 metres quadrats. En conclusió: No he comprat cap terreny No hi ha cap requalificació No hi ha cap canvi d’usos No hi ha cap augment d’edificabilitat Tot és escrupolosament legal I respecte a les normes subsidiàries anteriors del 79 i el 91, hi ha pèrdua d’edificabilitat. I amb les actuals, la propietat de la parcel•la, voluntàriament, renuncia a part de l’edificabilitat, a part de l’alçada i cedeix més espai públic. Altres consideracions. Respecte a un projecte de reparcel•lació d’un terreny en el nucli dels Avets, com vostès sabran un projecte de reparcel•lació és un document de gestió urbanística ( no d’ordenació) que té la finalitat de: 1. Descriure les finques originals. 2. Conèixer l’ordenació establerta pel planejament, general o derivat (Pla d’ordenació urbanística municipal, Pla parcial, Pla de millora urbana). 3. Determinar la posició, forma, superfície de les finques resultants, així com la posició, forma i superfície dels sòls destinats a zones verdes i equipaments públics. 4. Adjudicar, en funció de les superfícies de les finques aportades les finques resultants i permet inscriure aquests drets a favor dels privats, i els sistemes de zones verdes i equipaments a favor de l’Ajuntament. 5. Determinar la posició del 10% d’aprofitament privat que ha de ser cedit a l’Administració actuant i permet la seva inscripció a favor d’aquest organisme. Per tant, es tracta només d’una reordenació de parcel•les i en cap cas és una modificació de normes ni un canvi en els paràmetres d’edificabilitat. El projecte de reparcel•lació és una obligació de tràmit i es pot aprovar per decret d’alcaldia. Tot i que un cunyat de la meva mare és propietari del 20% dels terrenys, el projecte fou presentat per Jaume Valls i Llaràs en representació de Gestora Hotelera del Pallars, SL. Fou sotmès a votació en el ple, i no em vaig absentar perquè no existia interès directe. No sembla lògic que algú em demani explicacions perquè algú ha utilitzat el meu nom en la presentació d’una possible iniciativa d’un camp de golf a la Vall de Cardós, del que no existia ni projecte ni avantprojecte. Per últim, quedi clar que no hi ha noves normes subsidiàries a l’Alt Àneu. En contra del que s’ha dit, l’any 2005 només es va publicar un text refós, d’acord amb la nova Llei d’Urbanisme. Senyora presidenta, senyores i senyors Diputats, acabo. En cap cas he pres, ni com Alcalde ni com a regidor, cap decisió que em beneficiés o beneficiés a la meva família. La gestió del meu patrimoni familiar s’ha produït sempre en el més estricte respecte a la legalitat. Lamento que un conjunt d’informacions parcials hagin pogut donar una imatge esbiaixada tant de la meva trajectòria com a alcalde i regidor, com de l’esforç que la gent de l’Alt Àneu i del Pallars fem per assegurar un desenvolupament del territori amb ple respecte al medi natural. Res em doldria més que aquesta polèmica servís als interessos d’aquells que sempre han volgut un desenvolupament urbanístic que no tingués cura del territori, com d’aquells que no voldrien cap tipus de creixement per territoris com el Pallars i les Valls d’Àneu. Moltes gràcies”.