Agricultura demana a la Comissió Europea que elimini l’article del Reglament de la Mediterrània, que transforma les zones de Natura 2000 en reserves pesqueres
Pel conseller Llena, les zones marítimes de Natura 2000 es van crear per protegir certes aus d’interès ecològic, i no pas per prohibir la pesca artesanal
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha demanat a la Comissió Europea que els espais marítims de Natura 2000 no siguin considerats reserves pesqueres, com estableix el punt 4 de l’article 4 del Reglament de la Unió Europea relatiu a les mesures de gestió pera la explotació sostenible dels recursos pesquers en el Mar Mediterrani. Així ho ha dit avui el conseller Joaquim Llena, en el marc de la fira European Food Exposition, que té lloc a Brussel.les.
El Departament va traslladar aquesta petició oficialment a la Comissió Europea dimarts a la tarda en el marc d’una reunió entre el director general de Pesca i Acció Marítima, Martí Sans, acompanyat del president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Vicent Balagué, i el Director General de Pesca de la Comissió Europea, Franco Biagi.
El conseller Llena ha explicat que en el transcurs de la reunió celebrada ahir Biagi es va mostrar molt receptiu a les demandes de Catalunya i va traslladar a Martí Sans i Vicent Balagué que seran les Comunitats Autònomes les que determinaran quines són les autèntiques reserves pesqueres de cada zona dins la Xarxa Natura 2000. Per tant, “estic molt satisfet de la trobada d’ahir perquè s’han obert les portes a una possible solució i perquè serà Catalunya la que determinarà les seves reserves pesqueres”, ha afirmat Llena.
D’altra banda, el president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Vicent Balagué també s’ha mostrat molt satisfet de la trobada “perquè es podrà seguir pescant a les zones on s’està fent actualment”. Balagué també ha explicat que si s’hagués de regular alguna zona pesquera, des del sector s’entendrà aquesta mesura.
El conseller Joaquim Llena ha lamentat que la Unió Europea hagi volgut regular, sense coneixement de causa, fins la modalitat més petita de pesca tradicional i artesanal en el Reglament de la Mediterrània. Pel conseller, durant la negociació d’aquest Reglament, aprovat el 21 de desembre de 2006, “si bé el sector de la pesca industrial ha tingut la possibilitat de defensar els seus interessos durant les negociacions, no ha estat així per a gran part de les modalitats econòmicament menys importants, que han vist com amb la nova regulació se’ls vol expulsar dels caladors històrics. Ens referim concretament a la incorrecta utilització dels espais marítims de la Xarxa Natura 2000, com si de reserves pesqueres es tractessin”.
Tot i les crítiques a aquest punt concret del Reglament, el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha recordat que l’Administració pesquera catalana sempre ha defensat que la regulació de l’activitat pesquera del Mediterrani a nivell global és fonamental per a garantir la viabilitat futura d’aquesta activitat. Prova d’això, ha dit Llena, és la política normativa que s’han establert en aquests últims anys a Catalunya, més restrictiva i exhaustiva que a la resta de països riberencs.
Per tot això, segons Llena, “considerem que la Unió Europea no pretén perjudicar els interessos de la pesca artesanal i entenem que s’han d’evitar possibles intrusions que puguin posar en perill l’estabilitat i la viabilitat de les modalitats artesanals de pesca, que veuen com dia a dia els seus caladors es van reduint a causa de la pressió d’altres sectors, pesquers i no pesquers”.
Proposta de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya
El marc general de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya està contemplat en el document Directius generals per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000, elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge juntament amb els diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya que estiguin afectats. En aquestes directrius, es determina que el marc general d’aplicació per a la gestió i aprofitament dels recursos naturals en els espais de la Xarxa Natura 2000 és el que determinen els articles 2 i 6 de la Directiva 92/43 d’hàbitats i que aquest marc general, haurà de concretar-se progressivament mitjançant plans especials o altres instruments de planificació específics per a cada zona. És a dir, que cada espai haurà de ser tractat d’acord amb les seves característiques concretes.
La proposta catalana a la Xarxa Natura 2000 contempla la creació d’11 espais marins:
ESPAIS NATURA 2000
Aiguamolls de l’Alt Empordà (part marina) Delta de l'Ebre (parte marina) Costes del Maresme Costes del Garraf Cap de Creus (part marina) Massís de las cadiretes (part marina) Muntanyes de Begur El Montgrí-Illes Medes-platja de Pals (part marina) Litoral meridional tarragoní (part marina) Costes del Tarragonès (part marina) Grapissar de la Masia Blanca
ESPÈCIES A PROTEGIR
Aus: Gaviota corsa (Larus audouinii) Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) Baldriga mediterrània (Puffinusyelkouan) Baldriga balear (Puffinus mauritanicus) Rèptils: Tortuga Careta (Caretta caretta) Mamífers: Delfín mular (Tursiops truncatus)
HABITAT PRIORITARI A PROTEGIR
Las praderas de Posidonia oceanica.
En la pràctica, les espècies a protegir no són perjudicades per cap de les modalitats artesanals de pesca, ni tan sols dels rèptils com les tortugues marines, ja que dins de la franja de les primeres milles de la costa on s’ubiquen les zones de la Xarxa Natura 2000 no es practica cap modalitat de xarxa o hams de superfície.
El mateix es pot dir del cas dels fanerògames marins com la posidònia. Cap de les modalitats artesanals catalanes és agressiva amb aquest tipus de fons.
D’altra banda, alguns dels espais proposats, com el cas del Cap de Creus, les Illes Medes i la Masia Blanca són actualment parcs naturals o reserves pesqueres, però el gran volum d’hectàrees marines a incorporar a la xarxa corresponen a espais de nova creació on fins ara, des del DAR, no es contempla cap tipus de restricció pesquera per a les modalitats artesanals.
La Xarxa Natura 2000 i el Reglament de la Mediterrània
El conseller Llena ha explicat que la vinculació entre el Reglament de la Mediterrània i la Xarxa Natura 2000 s’estableix a l’article 4 del citat reglament. En el redactat d’aquest apartat “es confonen perillosament” per al sector pesquer i també per a la capacitat de gestió de les administracions pesqueres locals, la protecció mediambiental que s’ha observat dins de les zones definides com a Xarxa Natura 2000, amb la seva protecció pesquera. Amb una interpretació estricte de l’article s’imposa als paratges de la Xarxa Natura 2000 una “repressió pesquera integral” sense cap tipus de sentit ni coherència.
D’altra banda, aquest redactat transforma les zones de la Xarxa Natura 2000 en reserves pesqueres. Segons Llena, “des del punt de vista de la nostra Administració cap de les grans zones d’aquesta xarxa mediambiental, tal i com s’han definit a la nostra comunitat, reuneix les condicions mínimes que poden justificar la possibilitat de devenir en un futur vertaderes reserves pesqueres que siguin gestionades com a tals”.
En aquest sentit, “considerem que s’hauria de desvincular totalment la protecció mediambiental que propugna el concepte de Xarxa Natura 2000, dirigida a unes espècies i habitats, que mai han estat objectiu de la pesca marítima, del concepte de protecció pesquera o reserva pesquera”. No hem d’oblidar que les zones marítimes de la Xarxa Natura 2000 han estat creades fonamentalment amb l’objectiu de protegir els hàbits on viuen certes aus d’interès ecològic. Així les tres principals zones de la Xarxa estan situades davant dels tres ecosistemes litorals on aquestes aus es troben amb major abundància: el delta de l’Ebre, els aiguamolls el delta del Llobregat i els aiguamolls de l’Alt Empordà. L’abundància i la varietat de la fauna i la flora d’aquests ecosistemes terrestres contrasten amb les característiques de les zones marítimes amb les que limiten i que han estat incloses a la Xarxa Natura 2000 per una simple qüestió de proximitat. Es tracta de fons sedimentaris de fang i sorra fina en els quals les administracions s’han vist obligades a fondejar molts esculls artificials per incrementar la seva limitada producció pesquera amb la intenció d’afavorir la pesca artesanal.
En aquest sentit, segons el conseller Joaquim Llena “si ens basem amb la interpretació de l’article 4, s’hauria d’eliminar aquesta activitat. Per posar un exemple, els dosúnics bancs naturals de tallarina de Catalunya es troben inclosos dins de les zones de la Xarxa Natura 2000 del delta de l’Ebre i dels aiguamolls de l’Alt Empordà. Si s’elimina la possibilitat d’utilitzar dragues mecanitzades per a la seva extracció, s’elimina també la possibilitat d’explotació d’aquests bancs”.
Peu de foto: D’esquerra a dreta: La ministra d’Agricultura, Alimentació i Pesca, Elena Espinosa, el director general de Pesca i Acció Marítima, Martí Sans, i el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, durant la visita a la fira SeaFood.
25 d’abril de 2007
