La Llei dels drets de les dones per a l'eradicació de la violència masclista permetrà lluitar contra totes les formes d'exercir aquesta violència, des d'un abordatge integral

query_builder   7 novembre 2005 14:45

event_note Nota de premsa

La Llei dels drets de les dones per a l'eradicació de la violència masclista permetrà lluitar contra totes les formes d'exercir aquesta violència, des d'un abordatge integral

El nou text legislatiu regula cada servei, les funcions a desenvolupar i quines han de ser les beneficiàries, en funció de l’especificitat de la violència masclista i els àmbits en què es pot manifestar. Només es tindran en compte els ingressos de les dones i no els de la unitat familiar per tal d’accedir a assistència jurídica gratuïta. També s’amplia el ventall de possibilitats d’acreditació de la violència masclista per accedir a la totalitat de drets que la nova llei contempla.

El Govern de la Generalitat de Catalunya presenta avui els aspectes més innovadors de l’esborrany d’avantprojecte de Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista que regularà totes les actuacions contra la violència masclista, i anuncia l’inici d’un ampli procés de participació posterior com a pas previ a la seva aprovació per part del Govern i la presentació al Parlament de Catalunya.

La creació a Catalunya de la Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista representa la concreció d’un dels compromisos del Pacte del Tinell.  Aquest nou text legislatiu parteix de la base que la violència masclista és una greu vulneració dels drets humans i les llibertats fonamentals, així com un impediment per assolir la plena ciutadania de les dones, la seva autonomia i llibertat.

L’objectiu d’aquesta iniciativa legislativa del Govern de la Generalitat és trencar les invisibilitzacions  i discriminacions que han patit les dones i reconèixer i garantir el seu dret bàsic a viure sense cap de les manifestacions de la violència masclista.

La primera llei que es realitza a Catalunya per regular les actuacions contra la violència masclista destaca perquè estableix per primera vegada un marc legislatiu que aborda de forma integral totes les formes d’exercir aquesta violència (violència física, violència psicològica, violència sexual, abusos sexuals a dones i menors i violència econòmica) i de tots els àmbits en què es pot produir (violència en l’àmbit de la parella, familiar, laboral –assetjament i assetjament sexual-, i àmbit sòciocomunitari –agressions sexuals, assetjament sexual, tràfic i explotació sexual de dones i nenes, mutilació genital femenina, violència derivada dels conflictes armats i violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones- ).

El nou text que proposa el Govern, a diferència de la Llei estatal i d’altres lleis de Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol, amplia el ventall de possibilitats d’acreditació de la violència masclista. A Catalunya no serà imprescindible, doncs, l’acreditació penal (denúncia, ordre de protecció o sentència judicial) de la violència per accedir a la totalitat de drets que la nova llei contempla.

La llei dóna molta importància als aspectes preventius contra la violència masclista i subratlla les mesures de prevenció (en l’educació i la sensibilització social) com a principi fonamental en l’eradicació de la violència masclista.

També regula la xarxa dels serveis necessaris per donar resposta a les situacions d’urgència i a l’assistència, protecció, recuperació i reparació de les dones que han patit violència. Es defineix cada servei, les funcions a desenvolupar i quines han de ser les beneficiàries, en funció de l’especificitat i àmbits en que es pot manifestar la violència masclista.

Respecte al reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta, en els supòsits de violència en l’àmbit de la parella i/o en l’àmbit familiar, es tindran en compte únicament els recursos i ingressos econòmics de les dones en situacions de violència, amb els límits establerts a la legislació aplicable, i no els de la unitat familiar.

L’avantprojecte de Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista preveu la creació de la figura de la defensora o defensor dels  Drets de les Dones en situacions de violència masclista, com a institució independent, així com la creació del Centre de Recerca, Estudis i Capacitació sobre la violència masclista, com a entitat de caràcter administratiu adscrita a l’Institut Català de les Dones.

Procés participatiu

El Govern de la Generalitat de Catalunya inicia demà, dia 8 de novembre, un procés participatiu per tal que les entitats municipalistes, les entitats i associacions de dones i els principals agents socials implicats en l’abordatge de la violència masclista realitzin aportacions a la proposta de Llei catalana dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista.

Participen en aquesta procés el Consell Nacional de Dones de Catalunya (òrgan consultiu de l’Institut Català de les Dones), l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, els sindicats, i els organismes que integren la Comissió Permanent Interdisciplinària contra la Violència de Gènere (Judicatura, Col·legi d’Educadores i Educadors socials de Catalunya, Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, Col·legi oficial de Psicòlegs de Catalunya, Consell de Col·legis de Metges, Col·legi Oficial de Diplomats en Treball social i Assistents socials de Catalunya, Col·legi Oficial  de Diplomats en Infermeria, Societat catalana de medicina familiar i comunitària, Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Corporació Catalana de la Ràdio i la Televisió i Col·legi de periodistes de Catalunya).

El text complert de la Llei es penjarà demà al web www.gencat.net i al web de l’Institut Català de les Dones www.gencat.net/icdona  per tal de facilitar la seva consulta. Aquest procés finalitzarà a mitjans de desembre i es preveu que la proposta definitiva pugui ser aprovada pel Govern el mes de gener de 2006.

 

Resum

ESBORRANY DE L’AVANTPROJECTE DE LLEI DELS DRETS DE LES DONES PER A L’ERADICACIÓ DE LA VIOLENCIA MASCLISTA

La violència masclista és una greu vulneració dels drets humans i les llibertats fonamentals. Així mateix, és un impediment per assolir la plena ciutadania de les dones, la seva autonomia i llibertat

Aquesta Llei vol trencar les invisibilitzacions  i discriminacions que han patit les dones i reconèixer i garantir el seu dret bàsic a viure sense cap de les manifestacions de la violència masclista.

En aquest text legal hi ha, en primer lloc, un reconeixement de les experiències de les pròpies dones que han passat per diverses situacions de violència, tot considerant-les agents actius en el procés de transformació individual i col·lectiva de la nostra societat pel que fa al coneixement i a la superació d’aquest conflicte. Parteix també del reconeixement del paper històric i pioner del moviment feminista per fer visible aquest fenomen social i lluitar contra ell.

També reconeix la importància de les actuacions dels ens locals que, des de la responsabilitat pública, han implementat un seguit d’estratègies per tal d’aconseguir un abordatge integral de la violència en l’àmbit familiar o domèstic. La Llei vol recollir totes aquestes experiències i esdevenir un instrument actiu per continuar desenvolupant els drets de les dones i recolzar la lluita social contra la violència masclista. No és un punt final, sinó un punt de partida, una part del procés que s’haurà de completar amb les pràctiques de tots els àmbits implicats en el tema.

Aquesta Llei utilitza l’expressió violència masclista perquè el masclisme és el concepte que de forma més general defineix el sistema social que empara i justifica les conductes de domini i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora ha imposat un model de masculinitat que, malgrat ser reduccionista, encara és valorat socialment com a superior. La violència masclista és l’expressió més greu i devastadora d’aquesta cultura que no només destrueix vides, sinó que impedeix el desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones.

La violència masclista es concreta en una diversitat d’abusos que pateixen les dones. A partir d’aquí es distingeixen diferents formes de violència (física, psicològica, sexual i econòmica) que tenen lloc en àmbits concrets (de la parella, familiar, laboral i sociocomunitari). La Llei catalana dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista tracta de les manifestacions concretes d’aquesta violència assenyalades, en el seu moment, pels moviments de dones i que han estat recollides en la normativa internacional, europea i estatal.

Estructura

Pel que fa a l’estructura de la llei, aquesta es divideix en cinc títols.

El Títol I defineix el concepte de violència masclista com la violència exercida contra les dones com a manifestació de la discriminació i la situació de desigualtat en el marc de les relacions de poder dels homes sobre les dones i que, per mitjans físics o psicològics, incloses les amenaces, intimidacions o coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.

L’àmbit d’aplicació de la Llei és el reconeixement dels drets de les dones i en són beneficiàries les adultes i menors, així com les seves filles i fills dependents, que visquin en territori català i es trobin en situacions de violència masclista.

Defineix les diferents formes d’exercir la violència masclista (violència física, violència psicològica, violència sexual i abusos sexuals a dones i menors, violència econòmica) i àmbits en què es pot produir ( violència en l’àmbit de la parella, familiar, laboral –assetjament i assetjament sexual-, i àmbit sociocomunitari –agressions sexuals, assetjament sexual, tràfic i explotació sexual de dones i nenes, mutilació genital femenina, violència derivada dels conflictes armats i violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones-)

Així mateix, aquest Títol explica els principis fonamental sota els quals s’ha elaborat tot l’articulat, entre els quals podem destacar el d’integralitat, transversalitat i responsabilitat i obligatorietat de tots els poders públics implicats d’aplicar una política adient que previngui i persegueixi la violència masclista

La integralitat suposa que les actuacions per actuar contra la violència masclista han de tenir en compte la seva naturalesa multicausal i multidimensional, motiu pel qual la resposta ha de ser global i obligar tots els sistemes (serveis socials, salut, forces i cossos de seguretat, justícia, educació, cultura, treball, habitatge, mitjans de comunicació,...) Per tant, les diverses manifestacions de la violència masclista han de ser abordades des d’una perspectiva que contempli la reparació de tots aquells àmbits –personals, socials i econòmics- que han estat danyats i que tenen traducció jurídica en aquesta Llei en la consagració dels drets de prevenció, detecció, atenció, assistència, recuperació i reparació

La transversalitat de les mesures comporta que cada organisme implicat ha de definir accions específiques des del seu àmbit d’intervenció, però d’acord amb els models d’intervenció globals.

A més, les polítiques per abordar les violència masclista han de tenir en compte la diversitat de les dones i les seves necessitats diferents, a més de garantir la proximitat i l’equilibri de les intervencions en el territori.

Finalment, cal ressaltar d’aquest Títol el mecanisme previst per acreditar l’existència de violència masclista. L’exercici dels drets recollits en aquesta Llei s’ha de garantir per a totes les dones en situacions de violència. Diversos estudis han demostrat que moltes dones que pateixen aquesta violència no poden exercir plenament els seus drets sense passar per l’acreditació penal de la violència. Per aquesta raó, el text amplia el ventall de possibilitats d’acreditació de la violència masclista.

El Títol II posa de relleu la importància de la prevenció en l’eradicació d’aquesta problemàtica, perquè així s’evita la seva aparició i, quan apareix, es contribueix a que les dones la detectin i identifiquin d’una forma precoç. Regula la recerca; estableix la coeducació com a principi fonamental en la lluita contra la violència masclista; defineix la formació i capacitació obligatòria de les persones professionals que hi intervenen; i, finalment, situa la necessitat de la sensibilització social i la responsabilitat dels mitjans de comunicació.

El Títol III defineix la xarxa de serveis públics necessaris per a l’assistència, protecció, recuperació i reparació de les dones que han patit violència masclista, amb la idea que l’Administració Pública ha de ser la responsable de fixar quins serveis s’han de crear per assistir i protegir les dones. El Títol defineix cada servei, les funcions a desenvolupar i quines han de ser les beneficiàries, en funció de l’especificitat i àmbits en que es pot manifestar la violència masclista. Així mateix assenyala la titularitat de la gestió i el finançament dels recursos en relació a les competències de cada administració pública de Catalunya.

També s’han inclòs els ajuts econòmics, perquè es considera que són imprescindibles per a les dones amb major desavantatge social i econòmic, si bé no s’han de concebre com un element aïllat, sinó com un instrument més per desenvolupar els drets de les dones.

 

Els serveis establerts en el Títol III es configuren com a públics i gratuïts, amb independència de la capacitat econòmica de la dona. Respecte al reconeixement del dret a l’assistència jurídica, en els supòsits de violència en l’àmbit de la parella i/o en l’àmbit familiar, és tindran en compte únicament els recursos i ingressos econòmics de les dones en situacions de violència masclista, amb els límits establerts a la legislació aplicable.

Estableix mesures específiques partint de les necessitats concretes de les dones i de la múltiple expressió de la violència masclista. Es fa esment de la violència estructural –com és la violència econòmica- , tot incorporant la constitució d’un fons de garantia de pensions, pel que fa a la violència en l’àmbit de la parella, com una de les formes de pal·liar els greus efectes de la violència econòmica, així com mesures per abordar l’assetjament sexual, amb la doble connotació de poder sexual i econòmic. Finalment, s’assenyalen mesures per als col·lectius de dones que, per les seves circumstàncies personals, socials i econòmiques, pateixen diverses manifestacions de violència.

El Títol IV relaciona el que la Llei denomina instruments d’abordatge integral de la violència masclista. Tal és el cas de l’Institut Català de les Dones, dels Programes integrals, de la Comissió permanent del circuit nacional per a l’eradicació de la violència masclista i dels acords interinstitucionals, protocols i circuits d’actuació. Així mateix, el text reconeix els ens locals i les associacions i entitats de dones com a eines eficaces i eficients per a l’eradicació de la violència masclista

Destaca en aquest Títol la creació de l’Adjunta o Adjunt per a la Defensa dels Drets de les Dones en situacions de violència masclista, dins l’estructura de la Sindicatura de Greuges, com a garantia de l’aplicació efectiva de la Llei i la creació, així mateix, del Centre de Recerca, Estudis i Capacitació sobre la violència masclista, com a entitat de caràcter administratiu adscrita a l’Institut Català de les Dones.

El Títol V, darrer de la llei, es dedica a la coordinació i col·laboració. En aquest títol es pretén delimitar –dins del respecte al principi d’autonomia local- aquelles competències que corresponen a l’Administració autonòmica d’aquelles que corresponen a l’Administració local.

undefined
undefined
undefined
undefined