Tots ells coincideixen a afirmar que parteixen d’una base comuna: "compartim dues conviccions: els drets dels qui són a la presó són tan exigibles com els de la resta dels ciutadans, i la política penitenciària forma part de les polítiques socials que haurien d’interessar tothom."

Després d’aquesta afirmació, el grup d’experts exposa la difícil situació en què es troben les instal·lacions penitenciàries a Catalunya on malgrat que no ha augmentat la delinqüència-, la població reclusa s’ha incrementat en 900 persones en els darrers 16 mesos.

"En aquesta situació -prossegueixen-, edificar noves presons no és una aposta política per la privació de llibertat com a solució dels problemes, sinó la dotació d’infraestructures elementals per evitar greus riscos i fer més efectiva la funció ressocialitzadora de la pena. El Govern de Catalunya no pot defugir aquesta responsabilitat malgrat que no sigui el responsable de les reformes penals. Per això es troba ara davant la necessitat de construir noves presons i amb l’oposició ciutadana."

Aquest grup d’especialistes penitenciaris considera que "la societat demana més càstig, però no vol veure en el resultat ni tenir-lo a prop. El rebuig a la ubicació geogràfica de la presó és terreny adobat per a la demagògia, en el qual coincideixen la resistència a assumir els problemes com a propis amb l’exigència de solucions que ens involucrin."

Per finalitzar, els signants del Manifest afirmen que la presència de la presó no és un factor d’inseguretat, com es demostra en els casos dels municipis que han allotjat presons, i tal com han reconegut els ajuntaments de La Roca o Sant Esteve Sesrovires, que, fins i tot, admeten els beneficis que els ha reportat el fet de tenir presons al seus municipis.