- El full de ruta s'articula en cinc eixos i quinze objectius estratègics, i es desplegarà amb plans d’acció per als períodes 2026-2028 i 2028-2030
- L’Àsia ocupa una posició central en l’escenari global, i és per això que l’executiu vol enfortir-hi relacions en àmbits com l'economia, la recerca i l’educació, les polítiques urbanes o la promoció cultural
A través d’aquesta estratègia, el Govern coordinarà la seva acció exterior a la regió, amb la mirada posada a llarg termini i amb la voluntat de construir relacions recíproques, sostenibles i que contribueixin a donar resposta als grans reptes globals.
En concret, l’Estratègia 2025-2030 es desplegarà a través de dos plans d’acció —un per al període 2026-2028, i un altre per al 2028-2030— per garantir-ne la implementació.
El document s’inspira en els valors i principis d’actuació que defineixen l’acció exterior de Catalunya:
- El compromís ferm amb la democràcia i amb els valors democràtics, com ara els drets humans, la llibertat, l’equitat, el pluralisme, la transparència i la igualtat de gènere.
- El compromís amb el multilateralisme, amb la participació activa en organismes i xarxes internacionals a tot arreu, en contraposició a les dinàmiques unilaterals o de confrontació.
- La igualtat per al desenvolupament mutu, amb la cooperació com una eina per abordar conjuntament reptes globals compartits, generar impactes positius en ambdues direccions i contribuir a la construcció d’un ordre internacional més just, inclusiu i sostenible.
- El compromís amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) com el marc de referència transversal de totes les polítiques de l’Estratègia Àsia.
Aquests principis impregnen transversalment tots els eixos i objectius estratègics que recull l’Estratègia Àsia.
Cinc eixos, quinze objectius estratègics
L'Estratègia està estructurada en quinze objectius estratègics repartits en cinc eixos:
- Aliances: les diverses relacions—institucionals, multilaterals, territorials i urbanes— es consideraran un element central de la vinculació de Catalunya amb l’Àsia. Aquestes esdevenen el principal instrument per construir relacions estables i projectar Catalunya com un soci fiable, actiu i innovador.
- Relacions econòmiques per a un creixement mutu i sostenible: es posarà èmfasi en la nova realitat geopolítica per treballar una acció exterior que diversifiqui i prioritzi les oportunitats econòmiques i comercials en nous mercats.
- Cooperació en recerca, educació i tecnologia: s'identificaran àmbits de col·laboració prioritaris en matèries com la digitalització, el desenvolupament de la intel·ligència artificial, els semiconductors, les ciutats intel·ligents, la connectivitat 5G i 6G, així com la descarbonització.
- Cooperació en l’àmbit de les polítiques urbanes, la sostenibilitat i la resiliència territorial: s’aprofundirà en el continent asiàtic com un espai d’innovació ambiental i tecnològica, amb iniciatives pioneres en energies renovables, eficiència energètica, mobilitat sostenible i adaptació climàtica.
- Promoció cultural i enfortiment de les societats: es reforçarà la cultura com una eina per establir vincles de confiança, afavorir tant el talent com el coneixement mutus i crear condicions propícies per a la cooperació en àmbits com la recerca o l’economia.
Aquests cinc eixos se centraran especialment en tres grans subregions: l’Àsia Oriental, l’Àsia Meridional i el Sud-est Asiàtic.
Per a cadascuna d’elles s’han definit països prioritaris. Així, a l’Àsia Oriental destaquen el Japó, la República de Corea i la República Popular de la Xina; a l’Àsia Meridional, l’Índia i el Pakistan; i al Sud-est Asiàtic, Singapur, les Filipines, Indonèsia i el Vietnam.
Alhora, l’Estratègia preveu la creació d’una comissió de seguiment, que es reunirà un cop l’any, i estarà integrada per diferents departaments de la Generalitat i representants institucionals, empresarials i acadèmics amb interessos a l’Àsia-Pacífic.
La presència històrica de Catalunya a l’Àsia
Catalunya i l’Àsia mantenen relacions històriques. Al Japó, per exemple, les relacions es remunten a la dècada dels 80, amb la primera representació de Catalunya a l’exterior a través de l’oficina d’ACCIÓ a Tòquio el 1988.
Des d’aleshores, les relacions s’han anat consolidant, fins a convertir-se en el primer país asiàtic amb el qual el Govern disposa d’un pla de país propi, i hi té una Delegació del Govern des del 2024. Així mateix, enguany l’Executiu també ha aprovat subscriure un acord de col·laboració amb la prefectura de Kyoto.
A més, enguany el Govern ha participat en l'Exposició Universal d’Osaka amb la setmana catalana, i també commemora l’Any Catalunya-Japó, una iniciativa de l’Executiu amb el Consolat General del Japó a Barcelona que cerca reforçar i visibilitzar els vincles entre ambdós territoris tant en l'àmbit institucional com de la societat civil.
Amb la República de Corea, Catalunya manté relacions estretes en diferents àmbits que van portar a obrir-hi una delegació del Govern l’any 2023, que se sumava a l’oficina d’ACCIÓ ja present a Seül. També compta amb una llarga tradició de relacions amb la província de Gyeonggi, que va culminar amb la signatura d’un acord de col·laboració l’any 2021.
Finalment, a la Xina, l’Executiu concentra oficines comercials d’ACCIÓ a Shanghai, a Pequín i a Hong Kong. De fet, a Pequín també hi ha establerta una oficina de l’Agència Catalana de Turisme.
Aquestes relacions presenten un gran potencial de creixement, com ho demostra, també, la pròxima obertura d’una delegació a la Xina, així com el fet que el president de la Generalitat, Salvador Illa, hagi visitat tots tres països en el seu primer any de Govern.
