Estratègia Ferroviària de Catalunya: sostenibilitat, eficiència i equilibri territorial per afrontar el repte dels 10 milions d'habitants

També de l’increment de quilometratge de la xarxa que, de tenir poc més de 1500 quilòmetres l’any 2001, ha passat a 2050 quilòmetres a 31 de desembre del 2024. I, sobretot, la inversió ferroviària en aquest període, superior a 30.000 milions d’euros, a parts pràcticament iguals entre l’Estat i la Generalitat, la qual cosa significa una mitjana de més de 1200 milions d’euros per any.

L’Estratègia Ferroviària de Catalunya identifica vuit objectius:

1. Aconseguir que el transport ferroviari tingui un paper de primer ordre en el marc de les polítiques de mobilitat sostenible, de manera que incrementi la demanda captada i això incideixi en la descarbonització del transport.
2. Considerar el ferrocarril un vector clau pel que fa a les polítiques de cohesió social i territorial que afavoreix l’equitat, la inclusió, la integració urbana i la competitivitat empresarial.
3. Assolir uns alts nivells de qualitat en la prestació dels serveis ferroviaris, especialment pel que fa a la fiabilitat, l’accessibilitat i l’atenció i la informació als usuaris.
4. Planificar un sistema competitiu i eficient de serveis ferroviaris coordinant les diferents xarxes existents i facilitant l’intercanvi modal amb el transport per carretera i amb els modes amables de mobilitat.
5. Augmentar la quota modal del transport de mercaderies per ferrocarril.
6. Promoure les empreses catalanes del sector ferroviari.
7. Potenciar la formació professional ferroviària, els estudis universitaris vinculats al ferrocarril i la recuperació del patrimoni ferroviari.
8. Mantenir i, en la mesura del possible, incrementar, la inversió ferroviària a Catalunya, fomentant l’equitat territorial i fent que aquesta inversió sigui estable.

Per assolir aquests objectius, l’Estratègia defineix unes línies d’actuació i un conjunt de mesures a desenvolupar per plans, programes, normatives i actuacions del Govern, amb tres horitzons temporals: 2030, 2040 i 2050. L’EFC preveu la potenciació de l’Administració de la Generalitat com a autoritat ferroviària mitjançant, entre d’altres, la mesura de promoure una nova formulació de la Llei ferroviària per donar resposta als canvis de la normativa europea i de la governança del sistema. També inclou la constitució de la nova empresa operadora de Rodalies o la implantació de l’Agència Catalana de Seguretat Ferroviària.

Per avançar en la planificació i programació de serveis i infraestructures que permetin millorar i integrar millor la xarxa i augmentar el nivell de servei, la fiabilitat i la seguretat del sistema, inclou com a instruments:

1. El Pla de serveis ferroviaris de Catalunya.
2. La revisió del Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC).
3. El Pla estratègic per al desenvolupament de terminals intermodals a Catalunya i les actualitzacions anuals de l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani.
4. La programació de les actuacions del Pla de Rodalies 2026-2030.
5. Altres inversions estratègiques per a la conformació del sistema, com ara la construcció de tallers, l’adquisició de material rodant i les mesures per afavorir la interoperativitat de la xarxa.

Intermodalitat amb altres mitjans de transport

L’Estratègia planteja actuacions per facilitar la intermodalitat amb altres modes de transport, com intercanviadors entre serveis ferroviaris i amb les línies de bus interurbà, metropolità i urbà, afavorir els transbordaments i garantir uns temps d’enllaç raonables, i també amb la resta de mitjans de transport sostenibles.

També proposa zones d’estacionaments d’enllaç i de guarda segura de bicicletes i altres vehicles de mobilitat personal.

Informació i atenció a l’usuari

L’Estratègia també dedica un apartat a l’atenció al client i la informació, tant en situacions de servei habitual com en cas d’incidències o afectacions, amb mesures per afavorir l’accessibilitat de la informació, millorar la senyalització, formació de personal d’atenció a l’usuari, o establir una plataforma integradora de planificació de desplaçaments.

Pel que fa a la seguretat, planteja incidir tant en l’àmbit de la circulació dels trens, com en la protecció dels clients en trens i estacions; també proposa millorar la competitivitat dels serveis ferroviaris perquè puguin ser escollits com la millor opció per efectuar un desplaçament de persones o un transport de mercaderies.

La maximització de la xarxa és una altra línia estratègica del document, amb mesures com l’increment de la capacitat dels túnels urbans de Barcelona, la implantació de sistemes de conducció avançats, o fomentar la I+D+i ferroviària.

En termes de política territorial, l’Estratègia preveu, d’una banda, l’articulació d’un model innovador d’integració urbana, ja que, per contribuir a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, el ferrocarril ha de garantir-los el dret a l’accessibilitat, amb estacions cèntriques i properes als barris més poblats i, a la vegada, ha de minimitzar els riscos i els impactes acústics i visuals de les línies ferroviàries. L’EFC també advoca pel paper de reequilibri territorial del ferrocarril, i proposa infraestructures com l’eix transversal ferroviari o la línia orbital ferroviària.

Finalment, per potenciar el sector ferroviari, inclou com a mesures la concertació amb clústers, la creació de cicles formatius i la contractació social i facilitar la incorporació de la dona.

Context

Els darrers 25 anys, Catalunya ha experimentat un fort creixement de la població, superior al 30%, que té un important impacte en molts aspectes, entre els quals l’increment de la mobilitat. Aquest creixement no ha estat uniforme; ha estat més gran a les vegueries del Camp de Tarragona, de les comarques gironines i les corones més allunyades de l’àrea metropolitana. També cal tenir en compte que a la Catalunya no metropolitana, on viu el 50% de la població de Catalunya, la quota del transport públic és baixa.

Actualment, Catalunya té 8,1 milions d’habitants. En el futur, fins al 2050, es preveu que la població continuï creixent fins a assolir els 9 o 10 milions d’habitants. Aquest previsible increment de població comporta un increment general de la mobilitat. En conseqüència, els serveis de transports i la xarxa d’infraestructures de transport de Catalunya hauran d’acollir un nombre de desplaçaments substancialment més alt.

El ferrocarril s’ha anat especialitzant com a mitjà de transport massiu. Garanteix un transport de gran capacitat a les àrees metropolitanes i, gràcies a l’alta velocitat, possibilita la competitivitat. En canvi, té una difícil adaptació als entorns amb més baixa densitat de població o a les topografies complexes. El nombre de viatges en mitjans ferroviaris ha anat creixent en els últims anys fins a arribar fins a un total d’uns 750 milions a tot Catalunya, dels quals 718 milions de viatges corresponen a l’ATM de l’àrea de Barcelona.

A Catalunya hi ha quatre xarxes ferroviàries que conformen un sistema, però no són interoperables:

1. La xarxa ferroviària d’interès general, actualment gestionada per Adif.
2. La xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), composta per tres subxarxes: línia del Vallès, línia Llobregat-Anoia, i línia Lleida - La Pobla de Segur.
3. El metro de Barcelona, gestionat per l’empresa TMB, amb vuit línies independents.
4. El tramvia, amb les seves dues xarxes: Trambaix i Trambesòs.