Tal com reconeix l’exposició de motius, la regulació estatal ha de respectar, pel que fa a l’ús de les llengües en aquest registre públic, el principi de doble oficialitat que contenen les legislacions autonòmiques.

La nova normativa estableix que els assentaments s’han de fer en castellà o en la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma en què radiqui el Registre Civil, segons la llengua en què estigui redactat el document o en què es faci la manifestació. Si el document és bilingüe, s’ha de fer en la llengua indicada per qui el presenta.

Aquesta previsió afecta les comunitats autònomes que tenen previst l’ús de l’altre idioma oficial en la redacció dels assentaments dels registres públics. A Catalunya l’article 17 de la Llei de política lingüística ja conté el mateix mandat que la Llei que ara es publica.

A més a més, els fulls dels llibres del Registre, els impresos, els segells i els sistemes informàtics han de ser distribuïts en les dues llengües oficials.

El Govern estatal té un termini de tres mesos a partir de l’entrada en vigor de la Llei per dictar les disposicions reglamentàries que permetin aplicar les mesures esmentades, com també l’emissió de certificats i altres tipus de documents en les llengües oficials pròpies de les comunitats. Tot i això, als registres que no estiguin informatitzats se’ls aplicarà aquesta normativa en la mesura que es vagin incorporant al procés d’informatització.

Aquesta modificació és un pas notable per canviar una situació que havia generat moltes queixes dels ciutadans i havia estat sovint objecte de crítica des de diversos municipis i des del mateix Departament de Justícia. Així mateix, s’ha de vincular a les negociacions que el Departament ha mantingut amb el Ministeri de Justícia per tal de canviar la redacció actual dels reglaments dels registres públics, entre els quals hi ha el Registre Civil, pel que fa a la incorporació de la llengua catalana en el seu funcionament.