- La commemoració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones se centra en l’impacte creixent de la violència masclista digital
- Les institucions alerten que les agressions en l’entorn digital afecten especialment les dones joves i exigeixen respostes integrals i valentes
La declaració subratlla que la violència digital és una forma de violència masclista reconeguda per la Llei 17/2020 i que afecta dones de qualsevol edat i context, però especialment les dones joves i adolescents. El manifest alerta que l’entorn digital, sovint poc regulat i amb dinàmiques en evolució constant, amplifica desigualtats estructurals i reprodueix patrons de control, intimidació i agressió que vulneren drets fonamentals.
Entre les formes més habituals de violència masclista digital, el text destaca el ciberassetjament, la geolocalització, la violació de la privacitat, l’accés no consentit a dispositius i comptes personals, la captació en noves formes d’explotació sexual a través de plataformes digitals, així com els insults i atacs masclistes contra dones amb projecció pública, com líders polítiques, periodistes, activistes o creadores de contingut.
Les dades que es recullen en la declaració evidencien la magnitud del problema: l’ONU estima que més del 73% de les dones del món han patit violència en línia, i que el 90% de les víctimes de difusió d’imatges íntimes sense consentiment són dones. A escala nacional, els estudis indiquen que el 74% de les víctimes són dones joves menors de 24 anys.
El text adverteix que la violència digital té conseqüències profundes i duradores: genera por, culpa, vergonya, aïllament i indefensió, i assenyala que moltes dones no troben validació o comprensió en el seu entorn, fet que agreuja el seu patiment i cronifica l’impacte emocional.
De manera contundent, la declaració afirma que negar o minimitzar la violència digital també és una forma de violència, i recorda que l’espai digital és un espai real on s’exerceixen vulneracions de drets que cal abordar amb urgència.
El manifest també denuncia l’auge de discursos antifeministes i negacionistes que utilitzen les xarxes socials per qüestionar l’existència de les violències masclistes i atacar els avenços feministes. Davant aquest context, el Govern reivindica la necessitat d’una resposta institucional valenta, transformadora i alineada amb la diligència deguda, especialment en l’àmbit tecnològic.
Tot i que enguany el focus se centra en la violència digital, el text també recorda que les violències masclistes adopten moltes altres formes —psicològica, econòmica, sexual, obstètrica, institucional o de segon ordre— i que la pressió estètica sobre el cos de les dones continua sent una manifestació masclista que condiciona drets i oportunitats.
La declaració aprovada ha estat consensuada amb ajuntaments, diputacions, consells comarcals i entitats municipalistes, i referma el compromís compartit d’impulsar polítiques públiques que reforcin la prevenció, la detecció i l’atenció en l’àmbit digital. Aquest treball conjunt s’emmarca en el desenvolupament del Pacte Català contra les Violències Masclistes, concebut com un compromís de país per erradicar totes les formes de violència masclista.
El text finalitza amb un missatge clar i rotund: “Per una vida lliure de violències masclistes. Ni una sola excusa, ni un pas enrere”.
