La majoria dels portaveus dels grups parlamentaris reunits avui, 14 de novembre, en una Taula rodona sobre el Projecte d’Estatut i poder judicial, han destacat l’alt nivell d’acord inicial en el debat sobre el Títol III de l’Estatut, dedicat al poder judicial. Tot i així, la portaveu del grup parlamentari del Partit Popular, M. Ángeles Olano ha destacat els problemes d’inconstitucionalitat que planteja el Projecte d’Estatut pel que fa a aquest Títol.

En la Taula rodona, que ha presidit el conseller de Justícia, Josep M. Vallès, han participat també Núria de Gispert (grup parlamentari Convergència i Unió), Lídia Santos (grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi), Miquel Àngel Estradé (grup parlamentari Esquerra Republicana de Catalunya) i Dolors Comas d’Argemir (grup parlamentari Iniciativa per Catalunya Verds. Esquerra Unida i Alternativa).

Atès que el contingut d’aquest Títol ha suscitat controvèrsia política i doctrinal, l’objectiu d’aquesta Taula rodona, organitzada pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia, ha estat el de donar a conèixer els arguments dels grups parlamentaris que van participar en la ponència de l’Estatut.

Entre els temes objecte de la Taula rodona, ha destacat: la composició i organització del Consell de Justícia de Catalunya i, en especial, la designació parlamentària dels seus components; les competències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en matèria de cassació i la utilització de la llengua catalana en l’Administració de justícia.

En la inauguració de la Taula rodona, moderada pel director del Centre d’Estudis i Formació Especialitzada, Joan Xirau, el conseller de Justícia ha assegurat que “les propostes tenen el suport de la majoria parlamentària i del dictamen favorable del Consell Consultiu” i és per això que “aquest debat ha generat unes intervencions de fort contingut polític”. Per al conseller de Justícia,  “la politització que s’ha fet d’aquest debat ha estat inevitable i indispensable” ja que “es tracta d’un debat legítim”. Per aquest motiu, Josep M. Vallès entén que “és necessari explicar més les propostes del Projecte d’Estatut i poder fer avançar més l’Administració de justícia”.