El Parlament dóna llum verda a la tramitació de la Llei de creació del Memorial Democràtic

query_builder   14 març 2007 13:00

event_note Nota de premsa

El Parlament dóna llum verda a la tramitació de la Llei de creació del Memorial Democràtic

El Parlament de Catalunya ha donat avui llum verda a la tramitació del Projecte de Llei de creació del Memorial Democràtic, que preveu la creació de la primera institució dedicada a la recuperació de la memòria democràtica al nostre país. El projecte de Llei, que ha superat el tràmit del debat a la totalitat amb 116 vots en contra de les esmenes i 17 a favor, restarà ara a l'espera de l'obertura del termini de compareixences de les organitzacions i grups socials, que tindrà en compte les aportacions i consideracions del tràmit de compareixences anterior. Després, serà el torn de la negociació de les esmenes parcials.

El Memorial Democràtic serà la institució que desplegarà les polítiques públiques adreçades a la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica. Serà l’eina del Govern per fomentar el coneixement de la repressió de la dictadura, de l’exili i de la deportació, dels valors i accions de l’antifranquisme i, per tant, de totes les tradicions de la cultura democràtica.

L’objectiu és recuperar la memòria democràtica i difondre a les generacions presents i futures el coneixement dels fonaments del sistema de llibertats del que gaudeix la societat.

El Memorial es crea com a entitat de dret públic, de caràcter institucional, tindrà personalitat jurídica pròpia i restarà adscrit al Departament que determini el Govern. Cal recordar que, trenta anys després de l’acabament del règim franquista, al nostre país no existeix cap institució governamental d’aquestes característiques. En canvi, els Estats amb més tradició democràtica han dut a terme polítiques públiques per commemorar i difondre la seva història democràtica.

Funcions del Memorial

 Les seves principals funcions seran:

a) Erigir-se com a centre estable de commemoració, conservació, difusió, formació, assessorament i participació de la societat en el coneixement de la repressió franquista, l’exili, la deportació i les arrels antifranquistes del sistema de valors de la democràcia.

b) La recerca d’informació sobre els elements personals, materials i documentals que nodreixen els referents de la lluita per la recuperació de les llibertats públiques.

c) Fomentar la recerca sobre la memòria democràtica i la difusió social del patrimoni que en forma part.

d) La commemoració, formació i assessorament, així com la col•laboració amb les entitats dedicades a la preservació de la memòria democràtica i la reflexió sobre la societat present.

e) La formulació de propostes de polítiques públiques de recuperació, conservació i foment de tots els elements i factors que integren i configuren la memòria democràtica.

El Memorial també comptarà amb un fons d’informació format per bases de dades, un Banc de Dades Audiovisuals, un inventari d’elements i llocs significatius de les lluites democràtiques etc.

A més, l’ens públic neix amb l’objectiu afegit d’impulsar programes de conservació in situ: localització i senyalització de llocs emblemàtics de la guerra civil, la repressió franquista i la lluita antifranquista. Per fomentar la memòria històrica, el Memorial també promourà l’organització de cursos, seminaris i exposicions. De manera especial, el Memorial es defineix com un àgora i un observatori dels valors democràtics que s’enriqueix amb les entitats històriques i els grups de nova creació.

Procés de creació del Memorial

El Projecte de llei de creació del Memorial Democràtic neix d’un primer avantprojecte posteriorment informat per la Comissió Assessora per al Memorial, creada el juny de 2005. Aquest òrgan assessor, presidit per l’historiador Borja de Riquer, ha elaborat la proposta que inspira el projecte de Llei del Memorial Democràtic. La comissió assessora, la integren 15 historiadors i museògrafs de reconegut prestigi, com ara Borja de Riquer; Joan B. Culla; Paul Preston; Josep Fontana; Carme Molinero; Antoni Segura i Ricard Vinyes.

El projecte del Memorial ha tingut en compte també les aportacions de les principals entitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica al nostre país.

 Balanç de 2005-2006

Durant els anys 2005 i 2006, el Govern de la Generalitat, a través del Programa per a la Creació del Memorial Democràtic, ha promogut diversos actes de recuperació de la memòria històrica. Cal destacar-ne l’assistència per primer cop, el maig de 2005, d’una representació oficial de la Generalitat, encapçalada pel conseller Saura, als actes celebrats a Ravensbrück i Mauthausen amb motiu del 60è aniversari de l’alliberament dels camps nazis de concentració i extermini; l’homenatge al Palau de la Generalitat als deportats i deportades als camps nazis; l’acte de reconeixement de les víctimes del franquisme per raó de la seva orientació sexual; la commemoració, el 2006, al Teatre Nacional de Catalunya de la proclamació de la II República; les convocatòries anuals (2005, 2006 i 2007) de subvencions a projectes de recuperació de la memòria històrica; la signatura d’un conveni (2005-2006) amb la Universitat de Lleida per a l’elaboració d’un Pla pilot per localitzar i senyalitzar els llocs emblemàtics de la Guerra Civil, la repressió franquista i la lluita antifranquista a les comarques de Ponent; l’homenatge a Elisabeth Eidenbenz i la inauguració de l’exposició “La maternitat d’Elna, bressol de l’exili 1939-1944”; la producció o coproducció de quatre exposicions més, en itinerància juntament amb la de la Maternitat d’Elna (“Els jocs oblidats: l’Olimpíada Popular de 1936”, “República! Cartells i cartellistes” [amb el MHC i CEHI-Pavelló de la República], “Guerra Civil a Catalunya: testimonis i vivències” [amb l’ANC] i “Els mapes en la Guerra Civil[amb l’ICC]), o l’acte de reconeixement als brigadistes internacionals, l’octubre del 2006. Això sense comptar dotzenes de presentacions de llibres, les subvencions concedides a pel•lícules com “Salvador”, “Llach: la revolta permanent”, programes de televisió, com “Barcelona, ciutadans en temps de guerra” (BTV), o ràdio (“Veus de l’Exili”, Catalunya Ràdio), i nombrosos documentals.

La Direcció General de la Memòria Democràtica

L’actual govern de la Generalitat ha creat la Direcció General de Memòria Democràtica per seguir amb la tasca del Programa per al Memorial Democràtic i aplegar i estructurar les competències i unitats relacionades amb la restitució de la memòria democràtica, com ara el Punt d’atenció als expresos polítics i la Secció de fosses comunes i desapareguts. També assumeix la participació de la Generalitat en el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el projecte de Museu de l’Exili de la Jonquera. A hores d’ara, doncs, la Direcció General és la instància responsable de l’execució de les polítiques públiques de memòria històrica que du a terme la Generalitat.

Aquest any, la fins ara convocatòria única de subvencions per a projectes de restitució de la memòria democràtica s’ha desdoblat en dues convocatòries: la primera, oberta a ajuntaments, consells comarcals i entitats sense afany de lucre, està dotada amb 1,3M €, s’adreça a projectes d’homenatge, commemoratius, de difusió i recerca, i prioritza els projectes e commemoració de la Transició. El setembre vinent, s’obrirà una segona convocatòria per a projectes de recuperació i senyalització del patrimoni democràtic, que tindrà caràcter plurianual i anirà adreçada a ajuntaments i consells comarcals, atès que a més de localitzar-lo, rescatar-lo i posar-lo en valor el patrimoni presenta unes exigències de conservació que només poden garantir les administracions públiques.

En resum, entre les tasques més immediates de la Direcció General cal enumerar el seguiment de la tramitació de la Llei del Memorial Democràtic, la preparació del projecte de Llei de fosses comunes, l’organització a la tardor d’un col•loqui internacional sobre polítiques públiques de la memòria i, en general, l’impuls d’activitats que prefiguren el que serà el futur Memorial Democràtic.

undefined
undefined
undefined
undefined