L’acte, presidit pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall, l’organitza el Departament de Relacions Institucionals i Participació a través del Programa per al Memorial Democràtic, encarregat de la recuperació de la memòria històrica. 

L’acte commemoratiu compta amb les intervencions del president de la Generalitat, el conseller primer, Josep Bargalló, el conseller Joan Saura i del doctor Moisès Broggi, nascut el 1908 i autor de “Memòries d’un cirurgià”, on reflexiona sobre els principals episodis històrics del segle XX. Durant la República, va ser cirurgià a l’Hospital Clínic i, durant la Guerra Civil, va ser metge de les Brigades Internacionals a primera línia de foc. Va presidir la Comissió Deontològica del Col•legi de Metges i ha rebut la Creu de Sant Jordi i la Medalla de la Ciutat.

L’acte, a més, és un homenatge artístic i al•legòric als valors de la cultura republicana com a fonament de la cultura democràtica del futur. El seu director artístic, Joan Ollé, evocarà els temps de la República a través de la música, amb diverses interpretacions lliures de la Marsellesa i l’himne de Riego, a càrrec de Pascal Comelade, Jordi Sabatés i Agustí Fernández, i amb la paraula, a través de textos literaris interpretats per actors com Ariadna Gil, Lluís Homar o Montserrat Carulla.

                         Per al Programa per al Memorial Democràtic, la commemoració del 75è aniversari de la proclamació de la II República té un doble sentit : és un acte de reivindicació dels valors republicans com a valors fonamentals de l’actual democràcia i suposa una oportunitat de compartir l’efemèride amb els seus protagonistes. En aquest sentit, cal recordar que, per a Catalunya, la República va comportar, a més, la recuperació de les institucions d’autogovern, més de dos-cents anys després de la instauració de la monarquia borbònica i la imposició del centralisme mitjançant el decret de Nova Planta.

 Molt bona part de la nostra realitat d’avui (ensenyament i salut públiques, dret al vot per a les dones, reconeixement dels sindicats, biblioteques públiques...) tenen com a origen la República i va quedar trucada quan Franco es va rebel•lar contra el poder legal.

L’acte institucional d’avui s’emmarca en el conjunt d’iniciatives que el programa per al Memorial Democràtic ha organitzat aquest any per commemorar el 75è aniversari de la proclamació de la República, entre les quals hi ha l’exposició “República! cartells i cartellistes [1931-1939]” que es pot visitar al Museu d’Història de Catalunya fins a l’11 de setembre.

A banda, el Programa per al Memorial Democràtic prepara altres actes per commemorar l’altra gran efemèride de 2006, el 70è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil. El Memorial produirà, conjuntament amb l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’exposició “La Guerra Civil a Catalunya. Testimonis i vivències” que pretén rememorar aquest període mitjançant documentació pública i privada conservada a l’Arxiu. L’exposició s’inaugurarà la pròxima tardor i itinerarà per diversos punts de Catalunya fins a tancar el recorregut al Palau Robert de Barcelona a la tardor del 2007.

Altres projectes previstos són una exposició-homenatge a Olimpíada Popular de 1936, alternativa a l’organitzada per l’Alemanya hitleriana i que, prevista per al 19 de juliol de 1936, va ser impedida per l’aixecament de l’exèrcit un dia abans. Es tracta, per tant, de la commemoració d’un esdeveniment que no va ser. El Programa per al Memorial Democràtic també prepara cursos relacionats amb el 75è aniversari de la II República i el 70è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil, dins el programa  “Els Juliols de la UB” d’aquest 2006; impulsarà la confecció d’un nou Atlas de la Guerra Civil a Catalunya;  i subvencionarà diversos actes de commemoració organitzats per entitats, ajuntaments i consells comarcals.

El Memorial

El projecte del Memorial Democràtic, primera institució pública de l’Estat dedicada a la recuperació de la memòria històrica, ja ha estat aprovat pel Govern català i ha iniciat el tràmit seu tràmit al Parlament. La seva creació respon al compromís del Govern de crear una política pública de recuperació de la memòria històrica, entenent que és un dret dels ciutadans i un deure de l’Administració. De moment, el Programa per al Memorial Democràtic ja ha emprès diverses iniciatives dirigides a la recuperació de la memòria històrica, com l’homenatge als deportats als camps nazis i la commemoració del seu alliberament o el llançament d’una línia d’ajudes a projectes de recuperació de la memòria històrica.

1. SINOPSI DE L’ACTE

L’acte institucional d’homenatge a la II República serà, en paraules del director teatral Joan Ollé, “un homenatge de les arts a la República”; unint la música, les arts plàstiques, el cinema, la fotografia, el teatre, la dansa, la cançó i la literatura.

L’espectacle es presenta com una successió de diferents escenes, cadascuna d’elles centrada en alguna manifestació artística lligada al context d’aquella època. La lectura dels textos d’autors com Joan Oliver o Mercè Rodoreda, les il•lustracions del cartellisme, un aparador de la vida quotidiana a través de les fotografies, la projecció d’imatges extretes de pel•lícules sobre aquell moment històric, l’Himne de Riego en una versió mai escoltada, són algunes d’elles. A més, sota els focus i donant tot el suport necessari als continguts, hi haurà reconegudes personalitats del món de l’escena (Ariadna Gil, Lluís Homar i Montserrat Carulla), de la música (Agustí Fernández, Jordi Sabatés i Pascal Comelade) i de la dansa (Viviane de Morais sota la direcció del coreògraf Damián Muñoz).

La memòria i el testimoni d’aquelles persones que varen viure els fets en la seva pròpia pell també formen part d’aquest homenatge i el Dr. Moisès de Broggi intervindrà en el seu nom. Moisès de Broggi (Barcelona 1908) és un dels cirurgians més prestigiosos del país.

Va ser cirurgià de l’Hospital Clínic de Barcelona durant la República. Durant la Guerra Civil espanyola, va estar en primera línia de foc com a cirurgià de les Brigades Internacionals. A partir del 1939, Broggi va viure els difícils anys de la postguerra sota la repressió política del franquisme. És membre fundador de la Societat Internacional de Metges contra la Guerra Nuclear,  president d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i va presidir la Comissió de Deontologia del Col•legi de Metges. Ha rebut la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Ciutat. A la seva autobiografia, Memòries d’un cirurgià (2001) i Anys de plenitud (2005), d’Edicions 62, Moisès Broggi recorda els episodis històrics clau del segle XX.

L’acte commemoratiu també està dedicat a personalitats i entitats representatives de la memòria històrica, de la vida social, del món acadèmic i cultural, però també a totes aquelles persones que van lluitar fa 75 anys o lluiten ara per la democràcia i la llibertat.         

Teatre Nacional de Catalunya: vestíbul i escenari

Gran part del Hall del Teatre Nacional estarà ocupat per una immensa bandera republicana feta de paper de confetti. A mida que els espectadors es desplacin per sobre, els colors s’aniran barrejant.

A l’escenari, a teló obert, un gran ciclorama, un piano de cua i, en primer terme al centre, un micròfon d’època i un faristol.

Un teló de confetti amb els colors de la bandera republicana tanca l’acte.

2. AMBIENTACIÓ DE L’ESPAI

Un gran ciclorama farà de fons de l’escenari i servirà de teló per a la projecció de tot tipus de continguts referents a l’acte. Imatges d’època que mostraran com era la vida quotidiana d’aquells anys i fragments d’arxiu que recordin els moments més importants de la Segona República. També s’hi projectaran imatges de cartells de l’època, amb els missatges i dibuixos tant identificables d’aquell moment històric. Tot plegat per crear una atmosfera capaç de transportar els espectadors a la dècada dels 30 i rememorar uns fets que van marcar la història de Catalunya i Espanya.

El piano i la seva música també contribuiran a crear l’ambient de l’època. A través de les cançons que tocaran tres coneguts intèrprets es recuperarà la memòria musical dels himnes d’aquell temps com la Marsellesa i l’himne de la República, l’Himne de Riego, en diferents versions.

3. DIRECCIÓ DE L’ACTE: JOAN OLLÉ

L’elaboració dels continguts, així com la direcció artística d’aquest esdeveniment, són a càrrec del director i autor teatral Joan Ollé.

Joan Ollé i Freixas (Barcelona, 1955)

Professor del l’Institut del Teatre i Director del SITC (Sitges Teatre Internacional – Creació Contemporània) 1992-2001.

Es va iniciar com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974) i Nocturn per acordió (1975), espectacles a partir de textos de Joan Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll-Dagom. Els anys 1977 i 1978 va dirigir dos èxits seguits que van consolidar la seva carrera –No hablaré en clase, de Josep Parramon i el mateix Joan Ollé i Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Mª Benet i Jornet i Terenci Moix.

Entre els muntatges que va dirigir als anys vuitanta cal esmentar Els Pledejaires, de Jean Racine (1983); Baal de Bertolt Brecht al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya; Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre, de J. Sanchís Sinistierra amb el Teatro Fronterizo i Teatropolitán (1986); Antígona, de Salvador Espriu al Festival de Teatro Clásico de Mérida (1987) i Un any sense estiu, de Catherine Anne, a la Gàbia Teatre (1988).

Als noranta va dirigir, entre d’altres, Rossiniana, de Gioacchino Rossini, Franco Di Francescantonio i Joan Ollé, una producció del Teatre Grec i del Gran Teatre del Liceu (1990); L’hora dels adéus, de Narcís Comadira, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1995); De poble en poble, de Peter Handke, Festival Grec-96 (Premi Ciutat de Barcelona 1996); Accident, de Lluïsa Cunillé, Mercat de les Flors (Premi de les Lletres Catalanes 1997) i Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca, Festival Grec-98 de Barcelona, Festival de Otoño de Madrid (1998).

Darrerament, ha dirigit Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac al Teatre Lliure-Sala Fabià Puigserver i Fedra de Jean Racine, una producció de Festival Temporada Alta-2002, Festival Grec 2002 de Barcelona i Les Estivales de Perpinyà, tots dos l’any 2002. Durant el 2003 ha estrenat L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke, al Mercat de les Flors, una producció del Festival Grec 2003 de Barcelona i Cròniques (Catalonia Splendens), espectacle inspirat en la Crònica de Ramon Muntaner (València, 1335) al XVII Festival Castell de Peralada., un muntatge que en l’apartat musical va dirigir Jordi Savall.

A principis de 2004 va estrenar Sis personatges en busca d’autor de Luigi Pirandello, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, muntatge que va tenir una excel•lent acceptació de públic i crítica.

Durant el 2004:

Oncle Vània, d’Anton Txèkhov. Teatre Lliure. Sala Fabià Puigserver (Barcelona)

12 diuen Gil de Biedma. Teatre Lliure. Espai Lliure

La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda. Adaptació: Carles Guillén / Joan Ollé. XVIII Festival Castell de Peralada, Teatre Borràs (Barcelona)

Fedra, de Jean Racine. Traducció: Rosa Chacel. Teatro Pavón (Compañía Nacional de Teatro Clásico)

Els seus darrers treballs durant el 2005 han estat:

L’illa del tresor, de Joan Barril i Joan Ollé. Festival Temporada Alta (Girona)

La verdad de las mentiras. Un espectacle per a Mario Vargas Llosa i Aitana Sánchez-Gijón. Teatre Romea (Barcelona)

Himmelweg, de Juan Mayorga. Le Mousson d’été (Pont à Mousson)