La percepció que els conflictes a les escoles estan augmentant no es correspon amb la realitat, segons les dades de l’Enquesta de Convivència Escolar i Seguretat elaborada pels Departaments d’Educació i d’Interior, Relacions Institucionals i Participació . Aquesta enquesta es constitueix com a segona part de la que ja van elaborar el curs 2000-2001 i ha estat presentada avui al Parlament pel catedràtic de sociologia de la Universitat de Deusto Javier Elzo, que és l’autor dels informes finals en tots dos casos. El Parlament de Catalunya va instar els dos departaments de la Generalitat a elaborar “un segon estudi-enquesta sobre joventut i seguretat per poder-ne fer una valoració comparativa amb els resultats de l’estudi 2000-2001”. Cal tenir en compte, però, que l’enquesta de fa quatre anys només es referia a l’Educació Secundària, mentre que ara també s’inclou la Primària.

En l’enquesta del curs 2005-2006, els alumnes que diuen que coneixen algun company maltractat a la seva classe són el 29,5%, 5 punts més que fa quatre anys. No obstant, quan es pregunta no pel que perceben, sinò pel que cada un viu, les respostes diuen que el percentatge de nens víctimes ha disminuït.

El curs 2000-2001, el 13,2% dels nois de Secundària deien que eren víctimes d’accions negatives (burles, insults, amenaces o agressions) un cop a la setmana com a mínim, mentre que ara el percentatge s’ha reduït fins el 10,3%. També s’ha reduït el nombre d’alumnes que, a més de ser víctimes, pateixen psicològicament aquesta situació, és a dir, les víctimes de l’anomenat bullying (passen del 3,1% al 3%).

Entre l’alumnat, hi ha una tendència en els darrers anys a què baixin les accions violentes més comuns i menys greus. En canvi, el reducte d’accions més violentes que porten a terme un grup molt reduït de l’alumnat (com poden ser agressions físiques o amenaces) es manté al voltant de l’1% dels escolars. Els autors de l’estudi consideren que aquest fet es deu a la mediatització d’aquests casos, que fan que els alumnes més agressius tinguin més tendència a aquestes accions. I en canvi, aquesta mateixa mediatització i la conscienciació que s’ha anat fent als instituts ha provocat que la resta moderin les actituds més incíviques i que augmenti la percepció de conflictivitat.  

A Secundària, els que consideren que hi ha menys disciplina de la que hauria d’haver a l’escola han augmentat del 25% de fa quatre anys al 36% actual. Els que creuen que hi ha la que hauria d’haver, en canvi, han passat dels 50,8% al 44%.

Més agressions quant més dificultats de comunicació

Les dades obtingudes assenyalen una associació entre el nombre d’accions negatives que s’han patit i les dificultats de comunicació lingüística, sobretot entre els més petits. Així, l’alumnat d’origen Llatinoamericà i l’alumnat provinent de l’Estat Espanyol enregistra nivells d’afectació gairebé idèntics, al voltant del 19%, mentre que els provinents d’Europa i de la resta de l’OCDE arriben al 24,4%. És a dir, entre els més petits les dificultats de comunicació generen conflicte. Quan a sobre de les dificultats idiomàtiques,  s’afegeixen altres distàncies d’ordre cultural o social, com en el cas de l’alumnat d’origen africà, les xifres poden resultar força més elevades, de manera que els nois i noies d’origen africà que pateixen accions negatives un cop a la setmana o més es situen al voltant del 34%.

Relacions amb companys i professors

Els escolars catalans valoren amb una puntuació de 8,4 sobre 10 la relació amb els seus companys i companyes, segons es desprèn de l’Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya (ECESC) elaborada pel Departament d’Educació i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.  La mitjana de la qualificació és molt similar a l’Educació Primària (8,3 punts) i a la Secundària (8,5 punts). Les valoracions més crítiques disminueixen amb l’edat. En general, les puntuacions són similars a les obtingudes a l’enquesta que es va fer al curs 2000-2001.

Les relacions amb el professorat també són satisfactòries. Els resultats globals assenyalen un alt grau de satisfacció per part dels alumnes, que puntuen aquest apartat amb una nota de 7,7. No obstant, aquí si que hi ha diferències significatives entre les valoracions mitjanes a Primària (8,5 punts) i a Secundària (7,2 punts). A Secundària, les valoracions més elevades disminueixen enèrgicament però, no obstant això, gairebé el 70% se situen per sobre dels 7 punts.

La victimització típica dintre i fora de l’escola

L’Enquesta de Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya (ECESC) diferencia els maltractaments entre l’alumnat i la “victimització típica”. És a dir, d’una banda s’estudien els maltractaments entre iguals (bullying) enregistrant el nombre de nois i noies que han patit accions negatives (microvictimització) de manera freqüent en situacions de feblesa relativa. I, complementàriament, s’estudien les víctimes de fets singulars cada un dels quals pot tenir importància. Recordem que amb l’edat, es tendeix a patir menys fets, però poden ser més greus. La referència ja no són llavors les vegades a la setmana sinò les vegades a l’any.

La victimització típica es manté estable

El nombre de nois i noies victimitzats, als que els han fet malbé un objecte o que han patit un furt sense que se n’adonessin, ha baixat lleugerament, del 34,1% al 32,4%. Les amenaces o atacs amb armes per a robar eren del 5% i són del 4,7%, una xifra tècnicament equivalent.

La situació pel que fa a les agressions físiques es similar. El percentatge de l’alumnat victimitzat en aquest àmbit ha disminuït en relació al curs 2000-2001, però els fets més greus, com ara les amenaces o atacs amb objectes per a fer mal, es mantenen als mateixos nivells, de més del 3% de l’alumnat de Secundària en els darrers dotze mesos. En el cas de les agressions sexuals pot parlar-se d’una lleugera disminució tot i que, novament, els casos més greus es mantenen estables.

Les amenaces o agressions a persones es mantenen estables

L’ECESC del curs 2000-2001 i la del curs 2005-2006 permeten comparar l’evolució en tres àmbits diferents: agressions verbals o físiques al professorat, als pares, o a la parella. I en tots aquest àmbits predomina l’estabilitat. Continua la tendència que es veu al llarg de l’estudi. El reducte de casos més greus no mostra diferències significatives. Les xifres obtingudes en les dues edicions de l’enquesta són tècnicament equivalents: agredir al professorat, 1,2% (amb lleugeres millores pel que fa a “crits” i “insults”); amenaçar o agredir a la teva parella, 1,5%; i finalment, amenaçar o agredir el teu pare o la teva mare, 2,9%. Això no obstant, l’edició de 2005-2006 va introduir una pregunta nova: amenaces o agressions a algú de fora de l’escola. Amb un 8,6% de respostes positives en aquest apartat quedem obligats constatar uns nivells d’agressivitat considerables en aquest punt.

Fumar marihuana és considerat, comparativament, el consum menys perillós

Un 12% de l’alumnat opina que fumar cànnabis no té cap perill, mentre la xifra corresponent a un paquet de cigarretes al dia és del 5,6% i la xifra corresponent a cinc copes d’alcohol una o dues vegades a la setmana arriba al 7,4%. En xifres rodones, l’alumnat que considera molt perillós el consum setmanal de cànnabis és del 58% als 12 anys i només del 21% als 18 anys.

Un de cada tres alumnes de secundària ha tastat cànnabis alguna vegada

Els que en consumeixen un cop a la setmana o més se situen al voltant del 10%. L’edat mitjana del primer consum és de 14,1 i tendeix a disminuir.

Amb l’excepció del cànnabis, tots els consums de drogues han disminuït

Amb l’excepció del cànnabis els consums han disminuït, en alguns casos significativament, com és el cas de l’LSD (1,9 punts) i de l’èxtasi (2,4 punts).

Tipologia de l’alumnat de secundària

Tenint en compte les respostes de l’alumnat de Secundària a un conjunt ampli de preguntes sobre els seus valors (32 variables), les infraccions que reconeixen i el consum de drogues, s’ha elaborat una tipologia que permet classificar-los de manera que s’assemblin tant com sigui possible als altres membres del seu grup, i es diferenciïn dels membres d’altres grups.

Resum: Tipologia retinguda de l’alumnat de secundària

TIPUS ETIQUETA %

TIPUS 1:

Conductes agressives superiors a la mitjana:

Són els més violents contra les persones pròximes, els més disruptius a l’escola i els responsables de més infraccions a l’espai públic Agressius 1,0%

TIPUS 2:

Conductes d’aprofitament irregular superiors a la mitjana:

Són els que agafen més sovint diners a casa o productes a les botigues sense pagar; tendeixen a infringir sense conflictivitat oberta o violenta Aprofitats 12,2%

TIPUS 3:

Conductes de presentisme asocial superior a la mitjana:

Són el grup que reconeix relativament més danys contra el mobiliari urbà i escolar, conducció sense permís, compravenda d’objectes robats i baralles amb altres joves, sobretot fora de l’escola. Presentistes asocials 27,3%

TIPUS 4:

Conductes predominantment integrades i normatives:

Son els que més valoren les normes establertes, els que enregistren menys infraccions a l’espai públic, menys violència, menys aprofitaments il•lícits i menys actes disruptius a l’escola. Integrats 59,5%

Per a més informació, podeu contactar amb el gabinet de comunicació del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ( 93.483.01.48) o amb el gabinet de comunicació del Departament d’Educació (93.400.69.69).