oEl consell serà un òrgan consultiu i de participació de la ciutadania en el sistema de seguretat de Catalunya

oHi tindran representació les entitats ciutadanes amb més presència social i les que siguin més representatives de la diversitat social

oEl consell es reunirà com a mínim dos cops l'any, crearà grups de treball i comissions d'estudi i emetrà un informe anual

oHi seran vocals permanents sindicats, patronals, la CONFAVC, el Cololegi de Periodistes, el Consell de l'Advocacia, el CNJC, el Consell Nacional de Dones i el de Gent Gran, entre d'altres.

oInterior considera fonamental la participació ciutadana per fer més eficaces les polítiques públiques de seguretat

El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha presentat avui, acompanyat pel secretari de Seguretat Pública, Joan Delort, el reglament que posa en marxa el Consell de Seguretat de Catalunya, previst a la Llei 4/2003 d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya.

Saura ha explicat que es tracta d’un “òrgan participatiu per a incorporar la ciutadania en l’elaboració de les polítiques públiques de seguretat”.

“El que es pretén es un model de seguretat de caràcter transversal que inclou la participació ciutadana com a un instrument fonamental per optimitzar el coneixement de les necessitats, percepcions i demandes de la població i millorar l’eficàcia amb que s’hi respon des dels poders públics”, ha assenyalat el conseller.

Segons Joan Saura, “és un pas important” que es materialitzarà d’aquí a dos o tres setmanes, quan ho aprovi el govern català i que es constituirà entre els mesos de juny i juliol. El conseller també ha destacar que el consell no només serà consultiu i de participació, sinó que se li atribueixen funcions “per dur a terme iniciatives, amb capacitat de presentar propostes”.

La seguretat, doncs, es concep com un servei públic que integra múltiples àmbits d’actuació i que s’ha d’organitzar en funció dels requeriments dels seus destinataris, els ciutadans.

Per tant, la participació ciutadana en el sistema de seguretat no es una concessió testimonial sinó una necessitat, i implica l’establiment de diversos canals de comunicació, col•laboració i coordinació entre la ciutadania i els serveis i òrgans responsables de la seguretat pública.

És en aquest sentit que es crea el Consell de Seguretat de Catalunya, com un espai deliberatiu, d’interlocució i de democràcia participativa per incorporar a la ciutadania en l’elaboració de polítiques públiques de seguretat.

Amb aquest objectiu, el reglament elaborat pel departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació concreta la composició, organització i funcionament del Consell de Seguretat de Catalunya, que esdevé un òrgan consultiu i de participació superior a Catalunya en matèria de seguretat, sens perjudici de les funcions i de les competències dels altres òrgans consultius de seguretat, que són: la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius i el Consell de Coordinació de la Seguretat Privada, que també tindran representants al consell.

També es crearan Consells de Seguretat a cada regió policial, d’àmbits més reduïts o a cada vegueria, per tal que puguin abordar els temes més específics de la seguretat en cada lloc concret.

Funcions

Entre les funcions del nou Consell de Seguretat de Catalunya figuren:

1.- Analitzar, estudiar i avaluar la situació de la seguretat a Catalunya, a partir de l’Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya i els estudis sobre la matèria que elabora periòdicament el departament d’Interior, així com les polítiques públiques de seguretat de la Generalitat i de les altres administracions públiques i institucions amb incidència en l’àmbit territorial de Catalunya.

2.- Emetre un informe anual sobre l’evolució de la seguretat i altres informes que consideri convenients.

3.- Promoure i proposar mesures generals i iniciatives de millora de la situació de la seguretat a Catalunya i dels serveis públics de les diverses administracions relacionats amb la seguretat pública a Catalunya.

4.- Conèixer i impulsar iniciatives adreçades a la millora dels serveis públics de les diverses administracions relacionats amb la seguretat pública a Catalunya, així com analitzar, avaluar i debatre sobre el funcionament d’aquests serveis i les actuacions de la Generalitat en política de seguretat.

5.- Acordar la constitució de comissions d’estudi i de grups de treball,  fixar-ne l’àmbit i els criteris d’actuació.

6.- Conèixer i fer recomanacions al Pla General de Seguretat de Catalunya, així com analitzar i debatre els plans i programes de la Generalitat en matèria de seguretat, seran altres de les seves funcions.

7.- Conèixer la distribució de la despesa pública en matèria de seguretat del departament competent en matèria de seguretat.

8.- Proposar la realització de processos de participació i jornades de debat.

Composició

El Consell de Seguretat de Catalunya tindrà un plenari i s’estructurarà en comissions d’estudi i grups de treball, permanents o temporals, per tractar temes específics de forma especialitzada.

El Consell de Seguretat de Catalunya, presidit pel conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, es compon de representants del Govern, de l’administració de l’Estat, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de la Fiscalia i de les entitats ciutadanes.

Així mateix, el Consell ha de comptar amb la participació de representants específics de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius, del Consell Assessor d'Espectacles i Activitats Recreatives, del Consell de Coordinació de la Seguretat Privada i de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància.

Vocalies permanents

Tot i que el Consell de Seguretat de Catalunya estarà obert a la participació de totes les entitats ciutadanes més representatives, el reglament que el regula preveu que tinguin vocalies de caràcter permanent:

-Els sindicats que tinguin la consideració legal de més representatius a Catalunya.

-Les entitats empresarials més representatives.

-Les entitats municipalistes.

-El Consell de l’Advocacia de Catalunya.

-El Col•legi de Periodistes de Catalunya.

-El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

-El Consell Nacional de Dones de Catalunya.

-El Consell de la Gent Gran de Catalunya.

-El Consell Assessor de la Immigració o l’òrgan que el substitueixi.

-L’òrgan de participació de la Generalitat de Gais, Lesbianes i Transsexuals, en el moment en què es constitueixi.

-La Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya.

Per a més informació, podeu contactar amb el gabinet de comunicació del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació: 93 483 01 48