[Text en català a continuació]
Era Enquèsta d’Usatges Lingüistics dera Populacion 2023 s’encastre en un contèxte demografic en transformacion, mès que mès vededer entre 2018 e 2023, ans qu'era Val d’Aran a vist un aument notable dera populacion procedenta de dehòra der Estat. En aguest periòde, es neishudi en Aran se mantien estables ath torn deth 35%, era populacion neishuda en Catalonha seguís apròp deth 20%, mentre qu'es neishudi ena rèsta der Estat baishen enquiath 19,3% e es neishudi en estrangèr aumenten enquiath 24,5%, çò qu’ei un pes creishent dera naua immigracion. Entre 2018 e 2023, es entrades migratòries somen 1.367 persones, damb 2022 e 2023 coma es ans de volum mès naut d’arribades. Es persones arribades de dehòra der Aran son mès que mès nombroses enes franges de 30 a 65 ans.
Aguestes dinamiques demografiques influïssen ena situacion dera lengua, maugrat que d’auti factors, coma era escòla, contribuïssen a modular-les. Atau, es percentatges de persones que saben er aranés se mantien relativaments nauti, mès que mès entre era populacion de mès edat e, mercés ath sistèma educatiu, tanben entre es joens. En chifres redones son uns 6.800 es que diden comprener-lo, 5.200 es que diden que lo saben parlar, 5.700 es que diden que lo saben liéger, e 3.900 es que diden saber-lo escríuer.
Per çò qu'ei der usatge, un shinhau mès deth 42% dera populacion de mès de 65 ans ditz auer-lo coma lengua abituau. Eth percentatge què tath 21 % en grop d’entre 45 e 64 ans e se place en un 15 % entre era populacion de 30 a 44 ans. Entre es menors de 30 ans, eth percentatge de parlants abituaus puge enquia un 23% dera populacion.
En tèrmes evolutius, maugrat que fluctuen en foncion dera composicion demografica, es percentatges de coneishença e usatge mòstren ua relativa estabilitat. Atau, er an 2013, er aranés compdaue damb un 23% de parlants iniciaus, un 24,8% eth 2018, e un 23,5% eth 2023. Coma lengua abituau, un 21,4%, un 26,6% e un 23,4% respectivaments. E coma lengua d’identificacion, un 23,2%, un 28,7% e un 29,5% respectivaments. En nombres absoluts, maugrat es fluctuacions, se confirme ua mantenença deth conjunt de parlants d’aranés, tant en lengua iniciau coma d’usatge abituau: ath torn de 2.200 persones, practicaments eth madeish nombre qu'en enquèstes anteriores.
Eth lòc de neishença ei determinant entà compréner es dinamiques sociolingüistiques d’Aran. Ei important remercar que quasi dus tèrci dera populacion neishuda en Aran a er aranés coma lengua iniciau (63,5%). Per contra, per çò qu'ei des neishudi en Catalonha mès dehòra d’Aran, er aranés ei lengua iniciau d’un 15%, e i a tanben un petit percentatge entre es neishudi ena rèsta der Estat e en estrangèr. En çò que tanh a lengua abituau, es percentatges son similars: un 60,4% entàs neishudi en Aran e ath torn d’un 12% entàs neishudi en Catalonha mès dehòra d’Aran. E en çò que tanh a lengua d’identificacion, tres quataus parts des neishudi en Aran lo declaren era sua lengua (76,3%), atau coma un 19,6% des neishudi en Catalonha. Er aranés, donques, se manten coma era lengua iniciau e abituau de dus tèrci dera populacion neishuda en Aran, e compde damb ua avaloracion nauta, laguens d’aguest grop, coma lengua d’identificacion.
Aguesta adesion ara lengua dera populacion neishuda en Aran compòrte qu'era transmission intergeneracionau non retrocedisque. De hèt, i a mès persones que parlen aranés damb es hilhs, ja sigue solet (20,8%) o acompanhat de d’autes lengües (7,9%) que damb es pairs (15% solet e 5,6% acompanhat de d’autes lengües).
Era combinacion der aranés damb d’autes lengües semble créisher entre es joens respècte des generacions precedentes per çò qu'ei dera lengua d’identificacion, que semble atrèir a joens de prumèra lengua non aranesa. Per contra, per çò qu'ei dera lengua abituau, er usatge der aranés solet o acompanhat ei inferior ath percentatge de joens aranesoparlants iniciaus.
Era analisi des usatges per encastres mòstre que, per arrasons diferentes en cada cas, er aranés manten percentatges baishi en gran comèrç, en sistèma sanitari e enes administracions non locaus.
Desfisi e linhes d’accion
Entà refortir era preséncia sociau der aranés deuant des cambiaments deth periòde 2018-2023, eth Govèrn dera Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d'Aran se prepausen de facilitar er aprendissatge der aranés ara populacion qu’arribe de dehòra d’Aran, mès que mès en familhes damb mainatges en edat escolara, e possar er usatge der aranés en toti es sectors professionaus, des servicis sociosanitaris enquiath gran comèrç, encastres a on era lengua encara a pòca preséncia.
Ei important tanben promòir era preséncia der aranés entre es joens, ja sigue laguens o ath torn deth contèxte educatiu, o en espaci digitau e des hilats sociaus. En aguest sens, era identificacion damb era lengua des naues generacions ei un punt de partida esperançador. Revertir era situacion sociau dera lengua ei un compromís collectiu d’ambdues administracions, pr’amor qu’er aranés ei un element centrau dera singularitat deth territòri, e entà preservar-lo cau refortir eth ligam entre lengua e país en un moment de cambiaments demografics prigonds. Açò implique tanben modificar abituds e practiques que dificulten qu’er aranés s’estene ath delà deth grop de persones neishudes ena val.
Entà mès informacion: Enquèsta d’usatges lingüistics dera populacion en Aran [PDF]
Sintèsi:
Coneishements d’aranés
- Eth 2023, eh 79,7% dera populacion de 15 ans o mès d’Aran declare que compren er aranés, eth 63,7% lo sap liéger, eth 53,6% lo sap parlar e eth 39,4% lo sap escríuer.
Lengua iniciau, lengua abituau e lengua d’identificacion
- Er an 2023, er aranés (de forma exclusiva o combinada damb d’autes lengües) ei era lengua que declaren coma iniciau eth 23,5% dera populacion de 15 ans o mès d’Aran.
- Er aranés ei era lengua abituau declarada peth 23,4% e era lengua d’identificacion peth 29,5%.
L’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023 a l’Aran constata que el coneixement de l’aranès es manté i que cal ampliar-ne els espais d’ús
L’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023 s’emmarca en un context demogràfic en transformació, especialment visible entre 2018 i 2023, anys en què la Vall d’Aran ha vist un augment notable de la població procedent de fora de l’Estat. En aquest període, els nascuts a l’Aran es mantenen estables al voltant del 35%, la població nascuda a Catalunya continua prop del 20%, mentre que els nascuts a la resta de l’Estat descendeixen fins al 19,3% i els nascuts a l’estranger augmenten fins al 24,5%, reflectint el pes creixent de la nova immigració. Entre 2018 i 2023, les entrades migratòries sumen 1.367 persones, amb 2022 i 2023 com els anys de màxim volum d’arribades. Les persones arribades de fora de l’Aran són especialment nombroses en les franges de 30 a 65 anys.
Aquestes dinàmiques demogràfiques influeixen en la situació de la llengua, tot i que altres factors, com ara l’escola, contribueixen a modular-les. Així, els percentatges de persones que saben l’aranès es mantenen relativament alts, especialment entre la població de més edat, però, gràcies al sistema educatiu, també entre els joves. En xifres rodones són uns 6.800 els qui diuen entendre’l, 5.200 els qui diuen que el saben parlar, 5.700 els qui diuen que el saben llegir, i 3.900 els qui diuen saber-lo escriure.
Pel que fa a l’ús, una mica més del 42% de la població de més de 65 anys diu tenir-lo com a llengua habitual. El percentatge cau al 21 % en el grup d’entre 45 i 64 anys i se situa en un 15 % entre la població de 30 i 44 anys. Entre els menors de 30 anys, el percentatge de parlants habituals puja fins a un 23%de la població.
Els termes evolutius, tot i que fluctuen en funció de la composició demogràfica, els percentatges de coneixement i ús mostren una relativa estabilitat. Així, l’any 2013, l’aranès comptava amb un 23% de parlants inicials, un 24,8% el 2018, i un 23,5% el 2023. Com a llengua habitual, un 21,4%, un 26,6% i un 23,4% respectivament. I com a llengua d’identificació, un 23,2%, un 28,7% i un 29,5% respectivament. En nombres absoluts, tot i les fluctuacions, es confirma un manteniment del conjunt de parlants d’aranès, tant en llengua inicial i com d’ús habitual: a l’entorn de 2200 persones, pràcticament el mateix nombre que en enquestes anteriors.
El lloc de naixement és determinant per entendre les dinàmiques sociolingüístiques de l’Aran. És important destacar que quasi dos terços de la població nascuda a l’Aran té l’aranès com a llengua inicial (63,5%). En canvi, pel que fa als nascuts a Catalunya però fora de l’Aran, l’aranès és llengua inicial d’un 15%, i hi ha també un petit percentatge entre els nascuts a la resta de l’Estat i a l’estranger. Quant a llengua habitual, els percentatges són similars: un 60,4% per als nascuts a l’Aran i a l’entorn d’un 12% per als nascuts a Catalunya però fora de l’Aran. I quant a llengua d’identificació, tres quartes parts dels nascuts a l’Aran el declaren la seva llengua (76,3%), igual com un 19,6% dels nascuts a Catalunya. L’aranès, per tant, es manté com la llengua inicial i habitual de dos terços de la població nascuda a l’Aran, i compta amb una valoració alta, dins d’aquest grup, com a llengua d’identificació.
Aquesta adhesió a la llengua de la població nascuda a l’Aran comporta que la transmissió intergeneracional no retrocedeixi. De fet, hi ha més persones que parlen només l’aranès amb els fills, ja sigui sol (20,8%) o acompanyat d’altres llengües (7,9%) que no pas amb els pares (15% sol i 5,6% acompanyat d’altres llengües).
De fet, la combinació de l’aranès amb altres llengües sembla créixer entre els joves respecte de les generacions precedents pel que fa a la llengua d’identificació, que sembla atreure joves de primera llengua no aranesa. En canvi, pel que fa a la llengua habitual, l’ús de l’aranès sol o acompanyat és inferior al percentatge de joves aranesoparlants inicials.
L’anàlisi dels usos per àmbits mostra que, per raons diferents en cada cas, l’aranès manté percentatges baixos en el gran comerç, el sistema sanitari i les administracions no locals.
Reptes i línies d’actuació
Per reforçar la presència social de l’aranès davant els canvis del període 2018-2023, el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d'Aran s’emplacen a facilitar l’aprenentatge de l’aranès a la població que arriba de fora de l’Aran, especialment en famílies amb infants en edat escolar, i impulsar l’ús de l’aranès en tots els sectors professionals, des dels serveis sociosanitaris fins al gran comerç, àmbits on la llengua encara té poca presència.
És important també promoure la presència de l’aranès entre el jovent, ja sigui dins o a l’entorn del context educatiu, o en l’espai digital i de les xarxes socials. En aquest sentit, la identificació amb la llengua de les noves generacions és un punt de partida esperançador. Revertir la situació social de la llengua és un compromís col·lectiu d’ambdues administracions, ja que l’aranès és un element central de la singularitat del territori, i per preservar-lo cal reforçar el vincle entre llengua i país en un moment de canvis demogràfics profunds. Això implica també modificar hàbits i pràctiques que dificulten que l’aranès s’estengui més enllà del grup de persones nascudes a la vall.
Més informació: Enquèsta d’usatges lingüistics dera populacion en Aran [PDF]
Síntesi:
Coneixements de l’aranès
- El 2023, el 79,7% de la població de 15 anys o més de l’Aran declara que entén l’aranès, el 63,7% el sap llegir, el 53,6% el sap parlar i el 39,4% el sap escriure.
Llengua inicial, llengua habitual i llengua d’identificació
- L’any 2023, l’aranès (de forma exclusiva o combinada amb altres llengües) és la llengua que declaren com a inicial el 23,5% de la població de 15 anys o més de l’Aran.
- L’aranès és la llengua habitual declarada pel 23,4% i la llengua d’identificació pel 29,5%.
