- El Govern transformarà sòl situat en sectors estratègics en solars preparats per construir-hi 214.000 nous habitatges
- Entre un 40 i un 50% dels nous habitatges, prop d’uns 100.000, seran assequibles i, d’aquests, també la meitat seran de lloguer
- Suposa una segona fase en la política pública d’habitatge del Govern, a banda del Pla 50.000
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha assegurat avui que “el Govern lidera una aposta estructural per incrementar el parc d’habitatge, tant lliure com protegit, de forma sostinguda” en el temps. Paneque ha explicat que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica identificarà nous àmbits urbanístics en municipis amb demanda forta i acreditada d’habitatge on el planejament vigent hi prevegi la construcció per agilitar la seva transformació en noves àrees residencials. Per ara, ja s’han preseleccionat 179 sectors, que es troben en diversos estadis del tràmit urbanístic, amb potencial per construir-hi uns 214.000 nous habitatges.
La titular de Territori ha explicitat que “l’INCASÒL planificarà, redactarà els plans urbanístics i els projectes d’urbanització, executarà les obres i avançarà els recursos econòmics necessaris”. Es preveu que entre el 40 i el 50% dels nous habitatges siguin assequibles i, d’aquests, que la meitat es destini a lloguer.
Així ho preveu el Pla de mesures urgents per a l’impuls del desenvolupament de sòl residencial que aprovarà el proper Consell Executiu i que vol donar resposta a l’increment de la demanda d’habitatges derivada de la creació de noves llars.
Necessitat de nous habitatges per a noves llars
“Entre els anys 2015 i 2024 la població de Catalunya ha experimentat un creixement significatiu, mentre que el nombre d’habitatges nous construïts ha estat molt inferior al que s’hauria necessitat” per l’establiment de noves llars, ha comentat la consellera Paneque. Les estimacions indiquen un dèficit acumulat de l’ordre de 130.000 a 175.000 nous habitatges.
A més, la creixent divergència entre els ingressos de les llars i els preus de l’habitatge, tant de compra com de lloguer, juntament amb la frenada del ritme de la construcció des de l’any 2013, ha intensificat la crisi d’assequibilitat i els nivells d’exclusió residencial.
El Govern ha desplegat un primer conjunt de mesures orientades a reforçar la política pública d’habitatge. Entre aquestes, figura el Pla 50.000, centrat en trobar solars que ja estan a punt per construir-hi -amb tota la tramitació urbanística i la urbanització completades- per edificar-hi habitatges amb protecció oficial, bàsicament de lloguer. Aquests solars s’estan identificant gràcies a la participació dels ajuntaments en la convocatòria de la Reserva Pública de Solars.
A més, s’han posat en marxa altres accions, com una línia de finançament específica a través de l’Institut Català de Finances; la promoció directa i l’adquisició d’habitatge protegit per part de l’INCASÒL; la creació del Fons Públic d’Emancipació per a joves, i mesures d’agilitació administrativa i d’un règim sancionador en matèria de contenció de rendes.
Tal com ha explicat la consellera Paneque, però, el Pla 50.000 “no és suficient atès el dèficit d’habitatge que tenim” i, per tant, “hem de transformar sòl en solars” llestos per construir, “en tot el territori, però sobretot en àrees de demanda forta i acreditada d’habitatge”.
Transformar sòls en solars llestos per construir-hi habitatge
Així, el Govern iniciarà una segona fase de la seva política pública d’habitatge. L’objectiu és identificar sòls on es podrà construir habitatges però que encara no tenen la condició de solars. És a dir, sòls on falta per tramitar alguna figura de planejament urbanístic o de gestió o que no tenen finalitzades les obres d’urbanització (carrers, serveis, enllumenat, etc.).
A Catalunya hi ha delimitats milers de sectors de desenvolupament ubicats en sòl urbà i urbanitzable, amb un potencial global de centenars de milers d’habitatges. Però la situació d’aquests sectors és molt diversa. Una gran part estan pendents de tràmits de planejament, de gestió o d’urbanització. Per tant, no s’hi pot començar a construir.
L’Estratègia de sectors de planejament prioritari identificarà aquest tipus de sòls situats en municipis d’àrees de demanda forta i acreditada. Un cop identificats, es seleccionaran aquells que es considerin sectors de planejament prioritari i s’impulsaran les mesures necessàries per transformar-los en solars llestos per construir. Per ara, ja s’han preseleccionat179 sectors de planejament prioritaris, amb un potencial aproximat de 214.000 habitatges.
Aquests sectors s’han dividit segons l’estadi de la tramitació i gestió urbanística en què es troben:
- Nivell 2. Àmbits amb planejament urbanístic aprovat i reparcel·lació inscrita, amb obres d’urbanització pendents d’executar o de recepcionar.
- Nivell 3. Àmbits amb planejament urbanístic aprovat, pendents de projectes d’urbanització i/o reparcel·lació (o sense reparcel·lació inscrita).
- Nivell 4. Àmbits pendents de planejament urbanístic (o de modificació del planejament).
La distribució per àmbits territorials i per estadis de tramitació d’aquests 179 sectors és la següent:
Àmbit Funcional Territorial | Nivell 2 | Nivell 3 | Nivell 4 | Total | |
Alt Pirineu i Aran | 1 | 3 | 3 | 7 | |
AMB | 5 | 20 | 16 | 41 | |
Arc Metropolità | 8 | 18 | 22 | 48 | |
Barcelona | 5 | 13 | 18 | ||
Camp de Tarragona | 1 | 6 | 15 | 22 | |
Comarques centrals | 1 | 9 | 10 | ||
Comarques gironines | 8 | 8 | |||
Penedès | 1 | 2 | 5 | 8 | |
Ponent | 3 | 4 | 5 | 12 | |
Terres de l'Ebre | 2 | 1 | 2 | 5 | |
TOTAL | 26 | 68 | 85 | 179 | |
Entre els municipis on es troben alguns d’aquests 179 sectors hi ha:
Àmbit metropolità:
- Sant Boi: Sector Fecsa Endesa
- Sant Cugat: Can Ametller
- Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi: Entorn Colònia Güell
Arc Metropolità:
- Granollers: Sector 129
- Vilafranca: Les Bassetes
- Vilanova i la Geltrú: Eixample Nord
Penedès:
- El Vendrell: Mas d’en Gual
Comarques Centrals:
- Vic: El Graell
Pirineu i Aran:
- Puigcerdà: Pla de la Rigolisa
Terres de l’Ebre
- Amposta: ARE Eixample les Tosses
Camp de Tarragona:
- Cambrils: Les Comes
- Tarragona: ARE Pou Boronat
- Vila-seca: ARE la Canaleta
Ponent:
- Lleida: SUR-19
- Guissona: Residencial nord-est
- Lleida: ARE
Comarques Gironines:
- Salt: Sector Sud
- Figueres: ARE Horta Capellera
“La distribució respon a la intensitat de la demanda d’habitatge i a la disponibilitat de sòl prevista pel planejament vigent”, ha comentat la consellera, “però el Pla té una mirada de país i incorpora realitats urbanes molt diverses”. Així, “hi ha sectors en grans ciutats i en municipis mitjans, però també hi ha en entorns menys densos, sempre amb l’objectiu de reforçar l’equilibri territorial i garantir que l’accés a l’habitatge assequible sigui una realitat al conjunt del territori”.
Les actuacions que s’impulsaran seran diferents segons el nivell de desenvolupament de cada àmbit. En tot cas, s’assegurarà una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea i que entre el 40% i el 50% del sostre residencial es destini a habitatge assequible (la meitat, de lloguer) tant de promoció pública com privada. També es preveuran equipaments i espais lliures.
