El ruta del Camí de Sant Jaume a Catalunya s’articularà sobre l’eix Sant Pere de Rodes-Montserrat-Alcarràs. Així ho ha anunciat avui a Vilajuïga el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, durant al seva visita a diversos municipis de l’Alt Empordà. L’inici oficial de la ruta serà Sant Pere de Rodes i seguirà un traçat que passarà pel monestir de Montserrat fins arribar a Alcarràs. A partir d’aquest tronc principal, en una segona fase d’execució, es té previst crear brancals secundaris que estenguin el camí per tota la geografia catalana.

Segons el conseller Huguet, “l’aposta pel Camí de Sant Jaume s’inscriu en la política del Departament, que fomenta el desenvolupament d’un turisme ètic, sostenible, responsable i accessible, i aposta per la desestacionalització, l’equilibri territorial i per estendre els beneficis del turisme al conjunt del país”.

El conseller Huguet ha explicat que l’objectiu final de la ruta del Camí de Sant Jaume és consolidar una xarxa de camins de pelegrinatge i d’itineraris culturals que pugui ser recorreguda a peu, en bicicleta i a cavall, i que estigui convenientment dotada d’infrastructures d’acollida.

Vilajuïga, localitat de l’Alt Empordà escollida per presentar avui el Camí de Sant Jaume, està integrada en l’itinerari de la ruta. Aquest municipi acollirà un dels 11 Centres d’Acollida Turística (CATs) que estaran es posaran en marxa en els propers 3 anys arreu de la geografia catalana. El CAT de Vilajuïga estarà dedicat als Camins de Pelegrinatge de l’Edat Mitjana.

El Camí de Sant Jaume a Catalunya (CSJ): raons de la iniciativa, objectius i definició de l’itinerari

a) Raons que justifiquen l’aposta del Camí de Sant Jaume a Catalunya:

Les raons que avalen l’aposta del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, són múltiples:

            1.- L’èxit aclaparador dels diferents camins de Sant Jaume, que s’ha convertit en un dels grans itineraris culturals més transitats del món, independentment de la seva significació estrictament religiosa. El camí s’ha convertit en els darrers anys, en un veritable fenomen social.

            2.- L’aval i el reconeixement del que gaudeix el camí de Sant Jaume a nivell europeu i mundial. El camí de Sant Jaume és un gran itinerari cultural europeu, avalat pel Consell d’Europa i és Patrimoni Mundial de la UNESCO.

            3.- L’èxit del camí de Sant Jaume entre catalans i l’acceptació que té a Catalunya.

       Segons les dades publicades a les webs oficials, entre el 8% i el 10% dels pelegrins que anualment aconsegueixen la compostelana són catalans. Els catalans, com a resultat de la nostra tradició excursionista, som un dels principals usuaris del camí.

o       A més, una vintena d’associacions d’amics del camí tenen la seva seu a Catalunya, i tenen cura de la conservació de diversos trams de camí, de l’edició de guies i de l’atenció als pelegrins que volen començar a caminar de Catalunya.

b) Objectius: La ruta del CSJ permetrà;

            1.- Inserir Catalunya en la gran xarxa de Camins de Sant Jaume de la que fins ara n’ha estat absent, si més no, de manera oficial.

            2.- Oferir als nombrosos pelegrins i caminants catalans l’oportunitat de començar a caminar des de Catalunya mateix: Actualment, la majoria comença a caminar a Somport, a Aragó, o bé a Roncesvalles, Navarra.

            3.- Obrir una gran ruta cultural d’extrem a extrem de la península ibèrica del cap de creus a Finisterre o de Finisterre al Cap de Creus. (Camí del Sol, Camí de les Estrelles)

c) L’itinerari: Sant Pere de Rodes-Montserrat-Alcarràs

Els possibles itineraris del Camí de Sant Jaume a Catalunya —denominació popular d’aquesta ruta a casa nostra— eren nombroses. De fet, en l’actualitat, a Catalunya hi ha diverses associacions que tenen cures de diferents branques del camí, ja sigui les que entren per mar —com Tortosa, Barcelona, Tarragona o Tossa de Mar— o les que arriben pels colls pirinencs —com el Pertús, el Coll d’Ares o passos de la Cerdanya i Andorra—.

Després d’estudiar les diferents possibilitats, la Direcció General de Turisme ha decidit endreçar els diversos itineraris al voltant d’un tronc principal del camí, al qual s’afegiran, progressivament, altres brancals secundaris.

Seguint aquesta directriu, s’ha definit com a tronc principal del camí l’eix que configuren Sant Pere de Rodes-Montserrat-Alcarràs, municipis que tracen un itinerari que creua la geografia catalana.

DE Sant Pere de Rodes a Fraga el CSJ tindrà una longitud de 389 kilòmetres, que a peu es poden recórrer en uns 12-13 dies, a ritme ràpid, i en un 17-18 dies a ritme lent. La cota màxima a superar ratlla els mil metres d’altitud en diversos punts (Guilleries-Collsacabre-Moianès i Montserrat).

La selecció d’aquest tronc principal s’ha fet en funció dels criteris següents:

-       Situar a Sant Pere de Rodes de punt de sortida del camí: Aquesta elecció es justifica per la situació de Sant Pere de Rodes a la península del Cap de Creus, lloc de gran significació simbòlica pels catalans (un veritable finis-terrae català) i un dels centres de pelegrinatge més importants de l’Edat Mitjana, sobretot durant els segles XI-XIV.

-       Convertir el monestir de Montserrat en un referent del tronc principal del Camí de Sant Jaume i dels altres brancals que puguin proposar-se: Aquesta elecció es justifica per la seva incontestable significació cultural, religiosa i patriòtica del monestir, que és en sí mateixa un gran centre de pelegrinatge.

-       Passar per llocs de gran significació cultural: És el cas de grans monestirs i ciutats i monumentals, com ara Vilabertran on Sant Benet de Bages o Girona, Figueres, Vic, Manresa o Cervera.

-       Aprofitar trams consolidats de camins i senders ja existents i aptes per ser recorreguts a peu o en bicicleta. El criteri és aprofitar infrastructures ja existents com les vies verdes, els senders, els camins rals o els mateixos trams del Camí de Sant Jaume conservats i senyalitzats per col·lectius com els Amics del Camins de Santiago de Girona o l’Associació dels Amics del Camí de Sant Jaume que té cura del tram  Montserrat-Alcarràs.

-       Buscar la complicitat i suport del territori: L’èxit del projecte depèn de si la gent se’l fa seu. A aquest efecte s’ha buscat i es busca la complicitat d’un gran nombre d’actors territorials: associacions d’amics del camí, ajuntaments, consells comarcals, consorcis (vies verdes, Alba Ter). L’objectiu final és que el pelegrí circuli per llocs segurs de gran interès cultura i paisatgístic dotats d’infrastructures d’acollida i amb una garantia de conservació i manteniment del camí.

d) Definició de l’itinerari

El tronc principal de la ruta s’inicia a Sant Pere de Rodes (Alt Empordà) i transcorre per diverses comarques gironines: de Sant Pere de Rodes enllaça amb Vilajuïga (Alt Empordà), des d’aquest municipi s’adreça a Vilabertran-Figueres (Alt Empordà), Girona (Gironès) fins la Cellera de Ter (La Selva).

Així mateix, el camí continuarà per les comarques d’Osona, Bages, Anoia, Segarra , Urgell, Pla d’Urgell, Segrià, fins al punt d’arribada a Alcarràs (al Segrià), on donarà per finalitzat el Camí de Sant Jaume, enllaçant amb Fraga, a l’Aragó.

La voluntat del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa és, en una segona fase, desenvolupar brancals a partir del tronc principal, com el que unirà Barcelona amb Montserrat per entroncar amb la branca principal, el de Tarragona-Lleida, el que unirà Puigcerdà amb el monestir de Montserrat o el Camí de Sant Jaume de l’Ebre o el que transcorrerà pel litoral.

Els camins de Sant Jaume segueixen la direcció de llevant a ponent, però la senyalització del tronc principal del Camí es farà de manera que el vianant podrà recórrer també el canvi a la inversa, amb Sant Pere de Rodes, com a punt d’arribada.

Segons el conseller Huguet, “l’objectiu final és crear a Catalunya una potent xarxa de senders i grans itineraris que converteixin el país en una gran destinació senderista a escala internacional”.