- Avança que la norma preveu la supressió de 19 taxes amb l’objectiu de reduir la burocràcia “i facilitar la vida a empreses i ciutadania”
- Defensa el “canvi de paradigma” del nou model de finançament, que “es basa en l’ingrés i no en la despesa” i és “més estable i menys vulnerable” a la conjuntura econòmica
Segons ha assegurat la consellera en una entrevista a Els Matins de TV3, el Govern fa “moltes setmanes” que treballa “intensament” en l’elaboració dels nous comptes, amb l’objectiu que “s’aprovin aquest primer trimestre de l’any”. “Esperem que ERC i els Comuns donin llum verda per poder-los negociar i presentar tan aviat com sigui possible”, ha dit.
Segons ha avançat la consellera, la també coneguda com a “Llei d’acompanyament dels pressupostos” preveu l’eliminació d’un total de 19 taxes. L’objectiu és simplificar i reduir la burocràcia i “ajudar i facilitar la vida sobretot a les empreses i la ciutadania”, ha afirmat la consellera. També s’hi inclouen diverses mesures per facilitar l’accés a l’habitatge i d’altres que afecten algunes entitats del sector públic, com ara l’eliminació del Consell Català de l’Esport.
"Un debat racional, amb dades i propostes”
Durant l’entrevista, la consellera ha defensat el “canvi de paradigma” del nou model de finançament, que “es basa en l’ingrés i no en la despesa”. Amb aquesta proposta, “el Govern espanyol tracta les comunitats com a adultes” i fa que siguin corresponsables dels seus propis recursos. “Això també és sobirania fiscal”, ha remarcat. Al seu parer, “és un model molt més estable que l’anterior i menys vulnerable” a la conjuntura econòmica, ja que les comunitats guanyen pes en la participació de tributs com l’IRPF, un impost molt estable, i l’IVA, que grava el consum.
Preguntada sobre la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que tindrà lloc aquest dimecres, Romero ha demanat que es faci “un debat racional, amb dades i propostes”. La consellera ha recordat que calia actualitzar el model, sobretot tenint en compte que algunes comunitats autònomes estan infrafinançades, com és el cas de Catalunya, però també del País Valencià, Múrcia o Balears. “Després de tants anys, tocava posar sobre la taula una nova proposta”, ha conclòs.
