Un total de 24.945 persones faran de membres de mesa titulars el dimecres 1 de novembre, encara que a més s’han designat sota la categoria de suplents, 49.890 persones més. Aquests ciutadans formaran part d’una de les 8.315 meses electorals on podran compartir espai amb els interventors i apoderats. La mesa electoral és l’element essencial de tot el procés electoral i el lloc on s’emet el vot, si no es tria l’opció de vot per correu. Cada mesa està formada per un president i dos vocals, i ha de disposar, en tot moment, de la presència de dos dels seus membres, encara que poden assistir els interventors i apoderats nomenats per les candidatures. A més, hi seran presents 6.342 representants de l’Administració a tot Catalunya, que són els ciutadans encarregats de transmetre les dades de participació i els resultats de les messes assignades. S’afegeixen els 1.633 coordinadors dels col·legis electorals en els municipis de més de 10.000 habitants. No s’ha d’oblidar que altres col·lectius compliran les seves funcions l’1 de novembre, des dels efectius de les forces de seguretat fins als periodistes que cobriran la jornada electoral, entre d’altres.
Per aquestes eleccions, el nombre de meses augmenta en 313 arribant a les 8.315 a tot Catalunya. A totes les circumscripcions s’incrementa el nombre de meses respecte de les darreres eleccions autonòmiques, encara que la diferència més destacada es registra a Barcelona, en què passa de 5.745 fins a 5.922. És per això també que el nombre de membres de mesa, titulars i suplents, també és més alt. La quantitat de titulars actual suposa un augment de 1.749 persones respecte de les eleccions autonòmiques passades, i el nombre de suplents s’incrementa en 3.498. La mateixa tendència ascendent segueix el nombre de seccions, que creix en 104. Cal recordar que cada circumscripció està dividida en seccions electorals formades per un mínim de 500 i un màxim de 2.000 electors.
Malgrat l’augment generalitzat en els diferents aspectes del dispositiu electoral, hi ha una xifra que decreix. Es tracta dels col·legis electorals, que seran 2.689, nombre que suposa 51 menys que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 2003.
L’1 de novembre també els candidats tindran el seu paper en la jornada electoral. De fet, dels 2.400 candidats de les 70 candidatures proclamades, tot sumant les quatre demarcacions, es concentra a Barcelona, seguida de Tarragona, Girona i Lleida. Representen 135 candidats més que a les darreres eleccions autonòmiques de l’any 2003. A totes quatre el nombre de candidats és superior que el de candidates, encara que és a Tarragona on la proporció d’homes és més alta, amb un 59,8 per cent.
MEMBRES TITULARS 2006 2003 1999
CATALUNYA 24.945 23.196 22.650
BARCELONA 17.766 16.425 16.437
GIRONA 2.499 2.400 2.232
LLEIDA 1.665 1.623 1.488
TARRAGONA 3.015 2.748 2.493
MEMBRES SUPLENTS 2006 2003 1999
CATALUNYA 49.890 46.392 45.300
BARCELONA 35.532 32.850 32.874
GIRONA 4.998 4.800 4.464
LLEIDA 3.330 3.246 2.976
TARRAGONA 6.030 5.496 4.986
REPRESENTANTS ADMINISTRACIÓ 2006 (entre parèntesi coordinadors) 2003 1999
CATALUNYA 6.342 (1.633) 7.714 6.271
BARCELONA 3.988 (1.254) 5.512 4.227
GIRONA 816 (143) 754 717
LLEIDA 552 (77) 539 496
TARRAGONA 986 (159) 909 831
CANDIDATS TITULARS 2006 2003 1999
CATALUNYA 2.400 2.265 2.099
BARCELONA 1.530 1.530 1.445
GIRONA 306 255 238
LLEIDA 240 210 165
TARRAGONA 324 270 251
MESES ELECTORALS 2006 2003 1999
CATALUNYA 8.315 8.002 7.550
BARCELONA 5.922 5.745 5.479
GIRONA 833 800 744
LLEIDA 555 541 496
TARRAGONA 1.005 916 831
COL·LEGIS ELECTORALS 2006 2003 1999
CATALUNYA 2.689 2.740 2.646
BARCELONA 1.602 1.629 1.572
GIRONA 397 403 387
LLEIDA 331 355 345
TARRAGONA 359 353 342
SECCIONS 2006 2003 1999
CATALUNYA 5.341 5.237 5.112
BARCELONA 3.917 3.834 3.752
LLEIDA 512 495 474
GIRONA 391 388 388
TARRAGONA 521 520 498
DISTRICTES 2006 2003 1999
CATALUNYA 1.240 1.240 1.237
BARCELONA 494 494 492
GIRONA 256 256 256
LLEIDA 255 255 255
TARRAGONA 235 235 234