El DPTOP ha substituït el pagament previst a final d’obra pel pagament del treball mensual realitzat en les obres de la L9, fet que significa un estalvi de 43,5 MEUR. Aquest canvi en el mètode de finançament no afecta de cap manera ni a la qualitat ni a la seguretat de l’obra.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, GISA, IFERCAT, les entitats financeres implicades i les empreses contractistes de les obres de la L9 han signat un acord pel qual es substitueix el pagament previst a final d’obra, conegut com a mètode alemany, pel pagament per treball realitzat que es certifica  mensualment.

Aquest acord forma part de la nova política en el finançament i la contractació d’obra pública que està impulsant la Generalitat. El Govern vol d’aquesta manera anar reduint el volum d’obra finançat pel mètode alemany i optar per mètodes més econòmics pels quals el pagament de les obres s’executa a mesura que es van certificant cada més els treballs i que per tant, permeten realitzar uns pressupostos més ajustats a la temporalitat de la realització de l’obra. Aquest canvi en el sistema de finançament en l’obra pública no afecta de cap manera ni a la qualitat ni a la seguretat de l’obra.

Dels vint-i-sis contractes d’obres que integren l’actuació de la L9 del metro, dos d’ells ja es van contractar amb la modalitat de pagament de certificacions mensuals, en tretze més es va realitzar el canvi de mètode durant l’any 2004, quatre estan pendents de concloure la negociació i avui s’ha acordat el canvi dels set contractes restants.

L’estalvi final que aquest canvi de mètode ha significat per a IFERCAT ha estat de 43,5 MEUR. Això és per què les condicions de finançament que tenia IFERCAT amb els contractistes pel mètode alemany eren molt més gravoses que les condicions que aconsegueix aquest ens en el mercat financer.

Actualment IFERCAT han certificat de les obres en curs a la L9,  470,2 MEUR, la qual cosa suposa un 15% del total del PEF aprovat d’IFERCAT, que és d’un  import de  3.161 MEUR.

En l’esmentada signatura hi han participat, a més d’IFERCAT i GISA, les entitats financeres següents: SCH, BBVA, La Caixa, Caja Madrid; Banc Sabadell, Caixa de Catalunya; Banco Popular, Banesto, Dexia Sabadell Banco Local, Dexia Crèdit Local. I les empreses contractistes: FCC, Copcisa, OHL, Ferrovial-Agroman, Copisa, Dragados, S.A., Nexo, Comsa, Sorigué; Scrinser, i Comapa.

Ifercat

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya és un ens públic de la Generalitat creat l’any 2001 amb la finalitat d’administrar infraestructures de transport ferroviari que són competència de la Generalitat, en especial de la L9. Així, l’any 2003, el Govern va encarregar a aquesta empresa ser l’ens administrador de la L9 del ferrocarril metropolità de Barcelona. Precisament, el passat mes d’octubre el Govern català va aprovar el Pla Econòmico Financer (PEF) d’Ifercat, el qual està integrat pels ingressos i obligacions associats a la construcció i explotació de la L9 del Metro, així com pels recursos financers necessaris pel compliment dels contractes per l’execució de les obres d’aquesta infraestructura.