El cremallera de Montserrat reprèn el servei després de les obres de sanejament de la paret dels Degotalls

query_builder   12 març 2007 14:00

event_note Nota de premsa

El cremallera de Montserrat reprèn el servei després de les obres de sanejament de la paret dels Degotalls

El cremallera de Montserrat ha reprès aquest dissabte el servei després de les feines d'estabilització i sanejament que s'han realitzat a la paret dels Degotalls arran de l'esllavissada del passat 2 de gener. Durant aquests mesos, s'han desmuntat i netejat les vies, s'han revisat les instal·lacions i s'han fet proves de circulació de trens. Igualment, el DPTOP ha invertit més de 550.000 euros en el sanejament dels blocs de pedra de la paret i en la instal·lació de barreres de protecció de la via del cremallera i de la carretera, que s'obrirà totalment al trànsit a principis del mes d'abril.



Després del despreniment, que va afectar la carretera BP-1121 d’accés al monestir, a la zona de l’aparcament, i la via del cremallera d’FGC, es van iniciar els estudis sobre el terreny. Els informes van evidenciar l’existència de blocs de pedres inestables a la paret dels Degotalls, la qual cosa feia necessari emprendre actuacions per tal de garantir l’accés al Monestir en condicions de seguretat, tant per carretera com per ferrocarril.

El cremallera reprèn el servei

Des d’aquest dissabte torna a circular el cremallera de Montserrat, després de les actuacions de sanejament de la paret dels Degotalls. Així, es reprèn la normalitat en la connexió per ferrocarril amb el monestir després de dos mesos d’aturada que han permès estabilitzar la paret de la muntanya, reparar els danys provocats per l’esllavissada i verificar el correcte funcionament de les instal·lacions.

Així, durant aquest temps s’ha procedit a desmuntar les vies i la catenària de forma prèvia a les voladures que s’han fet per retirar els blocs de pedra despresos de la paret. Un cop finalitzades les voladures a la paret, es va sanejar el talús de la carretera, es van col·locar les barreres dinàmiques de protecció per sobre el talús del cremallera i es va sanejar aquest mateix talús. Finalment, es van netejar les instal·lacions de drenatge del cremallera i es van recol·locar les vies i la catenària. Posteriorment, es van revisar totes les instal·lacions que podien haver estat afectades, com ara el cablejat elèctric i la fibra òptica, i es van realitzar proves de circulació de trens.

Des del dia següent a l’esllavissada, el 3 de gener, i fins el 22 de gener, FGC ha prestat servei alternatiu per carretera als visitants del monestir, tot i que les voladures fetes després per sanejar la paret dels Degotalls van aconsellar suspendre’l. Des del 23 de gener, aquest servei d’autocar va passar a ser exclusiu per als treballadors del monestir.

Pel que fa a la comunicació per carretera, actualment es dóna pas alternatiu regulat per semàfors i es preveu normalitzar l’accés de vehicles al monestir a principis d’abril.

Actuacions a la paret dels Degotalls

El DPTOP, el Patronat de la Muntanya de Montserrat, la comunitat del monestir, FGC, Bombers de la Generalitat i l’empresa pública Geocat, depenent de l’Institut Geològic de Catalunya, van acordar un calendari d’actuacions, dividit en tres fases:

Sanejament de la paret dels Degotalls

Defensa i protecció de les infraestructures de la zona

Estabilització dels blocs restants de la paret

Pel que fa al sanejament de la paret afectada per l’esllavissada, les inspeccions sobre el terreny van permetre identificar tots els blocs inestables i el·laborar un calendari de treballs de purga i protecció d’infraestructures que, fins ara, ha suposat per al DPTOP una inversió de superior als 550.000 euros. De moment, s’ha completat ja la primera fase i els treballs es troben ja en la segona etapa, amb la instal·lació de barreres de protecció.

Sanejament de la paret dels Degotalls

Les inspeccions geològiques realitzades van aconsellar retirar els blocs de la paret en situació inestable, que sumaven un volum de 275 m3 i un pes de 670 tones. La retirada dels blocs es va dur a terme per mitjans mecànics i amb voladures i va finalitzar a mitjans de febrer, amb un cost aproximat de 50.000 euros.

Durant la primera fase de les obres, l’accés al monestir de Montserrat es va fer en l’aeri, atès que el cremallera no podia prestar servei, i es va donar pas alternatiu per carretera sempre que va ser possible, amb el servei d’autocar d’FGC fins el 22 de gener. Així mateix, no es van realitzar voladures els caps de setmana, per tal de facilitar l’accés dels visitants al monestir.

Defensa i protecció de les infraestructures

Un cop retirats els blocs més inestables, van començar els treballs per a instal·lar barreres dinàmiques de protecció, una per protegir la via del cremallera i l’altra per sobre de la carretera. Aquest tipus de barreres dinàmiques té més capacitat per absorbir impactes, com el provocat per un despreniment. Actualment, s’estan instal·lant ja les barreres situades entre la carretera i el cremallera, que permetran protegir la via, amb una longitud total de 114 metres.

Posteriorment es col·locaran les barreres entre el camí dels Degotalls i la carretera, de 130 metres de longitud total. Es preveu finalitzar la col·locació d’aquestes barreres durant el mes de març, amb un cost superior als 500.000 euros.

Una vegada finalitzi aquesta actuació es podrà normalitzar del tot la circulació per carretera. Actualment es continua donant pas alternatiu i es protegeix la via amb una malla per evitar possibles caigudes de runa.

Estabilització dels blocs restants a la paret

Un cop sanejada la paret dels Degotalls dels blocs amb més risc de despreniment i instal·lades les barreres de protecció que garanteixen la seguretat en l’accés al monestir, el DPTOP encarregarà el projecte per a estabilitzar altres blocs de pedra més petits que no hagi estat necessari d’enretirar, bé sigui amb malles o amb elements d’ancoratge.

Igualment, s’estudiarà posar un deflector per sobre de la plataforma del cremallera amb l’objectiu de millorar la protecció del talús en cas de caiguda de blocs; allargar les barreres dinàmiques a peu del talús del cremallera per abastar una àrea d’influència de caigudes de pedres més àmplia i fer uns sosteniments puntuals de blocs. Aquesta fase de les feines no tindria, en principi, cap incidència en el trànsit rodat ni en el cremallera.

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined