Aquestes intervencions s’inscriuen en el protocol de col·laboració entre els departaments de Cultura, i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que té per objectiu frenar el progressiu deteriorament dels nuclis antics i els entorns monumentals de diferents poblacions de Catalunya. Les obres compten amb un pressupost de 2,18 milions d’euros.

Agramunt – Restauració de l’església romànica

Pressupost de licitació – 169.999 €

Termini d’execució – 6 mesos

L’actuació se centra en la restauració de l’interior de l’església d’Agramunt. Actualment, el paviment està format per lloses, làpides i morter de ciment amb importants desnivells que en dificulten l’ús. El cancell és de fusta, tant a la porta principal com a la porta nord. La capella dels Socors té problemes d’humitat a la part baixa dels murs, la pintura està desdibuixada i el paviment s’ha malmès. Pel que fa a la il·luminació, la xarxa elèctrica existent és molt antiga i no compleix la normativa vigent.

El projecte de restauració preveu aixecar tot el paviment i tornar-lo a col·locar ben anivellat, aprofitant les peces que ho permetin i substituint-les per d’altres de noves en els casos necessaris. A la capella dels Socors es rebaixarà i s’abrillantarà el paviment, es durà a terme un control d’humitats amb una nova ventilació, es pintarà la capella i es farà un nou tancament de vidre. Els cancells de fusta es canviaran per uns de vidre i alumini, tant a la porta principal com a la porta nord. Finalment, es farà la preinstal·lació elèctrica de tota l’església.

L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Josep Mora i els promotors són l’Ajuntament d’Agramunt, el Departament de Cultura i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Ajuntament d’Agramunt i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.

L’església de Santa Maria d’Agramunt, construïda a mitjan segle XII, forma part de l’anomenada Escola de Lleida. Orientada est-oest, amb una portada al costat i la principal a l’oest, consta de tres naus, la central és més ampla i alta. Durant els segles XVI i XVII es van afegir les capelles del Roser i del Socors, juntament amb la sagristia. Al segle XVIII, es van treure dos pilars de la nau central, propers a l’absis, per millorar la visibilitat de l’altar, i van ser restituïts en una restauració posterior. L’última troballa ha estat un refugi de la Guerra Civil de l’any 1938, que passa per sota de la nau central.

Tornabous – Consolidació de la torre medieval del nucli de la Guàrdia d’Urgell

Pressupost de licitació – 90.016 €

Termini d’execució – 4 mesos

Les obres consisteixen en la consolidació de la torre, tant des del punt de vista estructural com de resistència als agents atmosfèrics. La construcció medieval, situada a la plaça de la Torre, el punt més alt del nucli de la Guàrdia d’Urgell, presenta unes patologies relacionades amb l’envelliment i la mala conservació. La façana sud-oest i la sud-est tenen grans esquerdes i els murs pateixen filtracions d’aigua.

L’actuació de l’Incasòl comprèn la consolidació de la torre i el seu àmbit més immediat, com la plataforma sobre la qual està situada, el mur de contenció i la base d’aquest mur. En aquest sentit, se substituiran les pèrdues de material al basament de l’edifici i es refaran els nivells de contacte amb el terreny. S’estabilitzaran les esquerdes de les façanes, se sanejarà la pedra i se substituiran les que estiguin malmeses. També s’instal·laran portes i reixes de protecció i es construirà un petit mur de contenció per evitar el desplaçament de la paret i l’arrossegament de terres cap a la façana de la torre.

L’obra es basa en un projecte dels arquitectes Melitó Camprubí i Núria Laplaza i els promotors són l’Ajuntament de Tornabous, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i l’Institut Català del Sòl, dins del programa Reviure les velles ciutats. L’Incasòl finançarà el 73% de l’actuació i l’Ajuntament, el 27% restant.

La torre medieval del nucli de la Guàrdia d’Urgell és un bé cultural d’interès nacional (BCIN) per la protecció genèrica que afecta els castells i llocs militars. Aquesta construcció correspondria a l’evolució de les torres circulars cap a formes constructives més pròpies del feudalisme consolidat i de les èpoques d’expansió de les ordres religioses i militars. La polidesa del treball de pedra evoca cicles constructius de Poblet, monestir de gran influència a la zona.

L’edifici consta de dos cossos. La cambra inferior de la torre té una alçada de 6 metres i està coberta amb una volta semicircular que conté un forat quadrat que comunica amb la cambra superior. Aquesta té uns 4 metres d’alçada i també està coberta amb una volta semicircular que conté un forat quadrat que comunica amb la coberta de la torre. En algun moment, a la planta baixa es va fer una porta que respondria a una reutilització d’aquest espai un cop l’edifici perd la seva funció defensiva i protectora.

Calders – Urbanització de la plaça Major

Pressupost de licitació – 500.342 €

Termini d’execució – 8 mesos

El projecte defineix els treballs d’urbanització de la plaça Major de Calders, pel que fa a l’ordenació, adequació i pavimentació. La plaça té una topografia força regular, amb un lleuger pendent. Actualment, la urbanització de la plaça és parcial. No hi ha voreres completes, el paviment està molt degradat i pràcticament tot l’espai es destina al pas de vehicles i l’ordenació urbanística és inexistent.

La nova urbanització proposa dos tractaments diferenciats als paviments: un tractament continu de llosa de pedra natural formant una peanya per als dos edificis més representatius de la plaça, l’església i l’ajuntament, de manera que es crea un espai de relació protegit del trànsit rodat. La resta d’espais es pavimentaran formant una modulació en franges transversals, que determinen la situació dels elements urbans, mobiliari, arbrat i enllumenat, apta per a la circulació de vehicles. També se substituiran els serveis existents de clavegueram, aigua, enllumenat públic i baixa tensió.

L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Josep M. Esquius i els promotors són l’Ajuntament de Calders, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl, dins el programa de l’1% Cultural. L’Ajuntament de Calders finançarà el 70% de l’actuació i l’Incasòl, el 30% restant.

El poble de Calders s’estén al llarg de l’antic camí ral de Manresa a Vic, la qual cosa explica la seva peculiar forma allargassada. L’any 1686 ja hi ha documentades més de 40 cases edificades a banda i banda d’aquest camí, i l’any 1782 ja arriben a les 96. La situació del municipi, al costat d’importants i antigues vies de comunicació, ha fet de Calders un poble sotragat per les guerres i revoltes del segle XIX i li ha donat un caràcter acollidor i grans oscil·lacions demogràfiques.

Llagostera – Urbanització de l’accés a la plaça del Castell i l’entorn de la muralla

Pressupost de licitació – 721.761 €

Termini d’execució – 12 mesos

Les obres se centren en la nova urbanització de l’accés a la plaça del Castell i l’entorn de la muralla, que comprèn l’àrea situada entre els carrers Fred, Processó i Lacustària, a més de la nova obertura d’un pas entre el carrer Lacustària i el carrer Fred. Actualment, el paviment d’aquests vials està molt degradat i les voreres són molt estretes.

 La primera fase de l’obra consistirà a retirar les línies d’alta tensió aèries i construir la nova estació transformadora soterrada. Un cop es faci aquesta part, es podran instal·lar les noves xarxes de serveis. Pel que fa a la reurbanització dels carrers, se substituirà tot el paviment i s’obrirà un nou accés al nucli des de la carretera C-65. El gran desnivell existent obliga a fer un recorregut esglaonat.

L'obra es basa en un projecte de l’arquitecte Miquel Capdevila i els promotors són l’Ajuntament de Llagostera, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl, dins el programa de l’1% Cultural. L’Ajuntament de Llagostera finançarà el 75% de l’actuació i l’Incasòl, el 25% restant.

La vila de Llagostera està situada al cim d’un puig i va ser construïda al voltant del castell. L’any 855 trobem la primera referència documental del municipi, que evidencia l’existència d’una comunitat de veïns aplegada al voltant de la parròquia de Sant Feliu de Llagostera. El primer indici emmurallat, el trobem cap al 1288. posteriorment, s’hauria construït un segon recinte emmurallat i el castell. A partir del segle XV el castell va perdre bona part de la seva funció defensiva, i això va portar a un deteriorament de les torres i les muralles.

Cap al 1550 va començar el creixement urbà fora de les muralles. Les primeres cases es van construir al carrer Olivareta, adossades a la paret de la muralla. El 1632, amb el començament de la construcció de l’església actual, desapareix una part de la muralla interior. Les cases de reramur han amagat durant 500 anys les antigues muralles.

Barcelona – Restauració de la cúpula del temple parroquial de Sant Andreu de Palomar

Pressupost de licitació – 694.743 €

Termini d’execució – 7 mesos

L’actuació preveu la restauració de la cúpula del temple parroquial de Sant Andreu de Palomar, situat a la plaça d’Orfila del districte de Sant Andreu de Barcelona. Actualment, l’estructura metàl·lica de la cúpula està totalment oxidada i mancada de protecció. Tant la volta ceràmica de la cúpula com la del cupulí tenen esquerdes verticals i se n’han desprès algunes rajoles. Les cornises i els minvells també estan esquerdats, així com les vuit finestres circulars i tota l’ornamentació del cupulí.

Les obres de restauració se centraran en la neteja i el sanejament de tota l’estructura metàl·lica de la cúpula i es reforçaran els nervis ceràmics de l’estructura. Es col·locaran els perfils metàl·lics de reforç necessaris per tal de poder desmuntar posteriorment el cupulí, i es construirà una nova passera perimètrica de travament de les encavallades que permetrà el manteniment de la volta. També es repararan i reconstruiran tots els elements malmesos del cupulí i es tornaran a col·locar al seu lloc original.

L’obra es basa en un projecte de Buixadé, Margarit, Ferrando, SL, Arquitectes i els promotors són l’Ajuntament de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona, la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Institut Català del Sòl finançarà el 30% de l’actuació; l’Ajuntament de Barcelona, un altre 30%; i l’Arquebisbat de Barcelona, el 40% restant.

El primer document sobre l’existència del temple de Sant Andreu data de l’any 966. L’any 1850, l’església es queda petita i es decideix reconstruir-la per fer-ne una ampliació amb els materials del temple antic. Entre el 1881 i el 1904, s’inauguren l’absis, la sagristia, la capella, el creuer, el presbiteri, la cúpula, el campanar i la façana. Al juliol de 1909, durant la Setmana Tràgica, es va incendiar l’església, posteriorment reconstruïda. Durant la Guerra Civil va tornar a ser cremada. La darrera reconstrucció data de l’any 1939.