Amb l’objectiu de mostrar què representa el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), l’exposició recrea un itinerari històric en el qual, per mitjà d’un vídeo projectat a tres pantalles sincronitzades, es posa de manifest l’evolució i els usos al litoral català. Aquest itinerari històric es remunta uns 80 anys enrere per ensenyar què ha passat en aquesta àrea en l’espai que abasta la vida de les generacions avui vives.

Els itineraris es munten al voltant de la cita de dades estadístiques i de l’encadenament de diferents imatges que mostren el territori en diversos moments del període estudiat, sense un afany de comparació de l’estat concret d’alguns paratges, sinó amb la voluntat de ser un testimoni del que ha succeït en aquesta estreta franja de territori. Aquests itineraris s’organitzen per temes com els assentaments humans, les infraestructures, el turisme, la indústria o la natura i el paisatge.

El Pla director

Després d’aquest preàmbul històric, l’exposició se centra en el Pla director urbanístic del sistema costaner, mitjançant aquests elements:

Simulador virtual en 3D: permet fer un vol virtual per la costa catalana i veure i consultar les unitats territorials protegides pel Pla.

Mapa gegant del litoral català: mostra, a escala 1/25.000 en 3D, tots els àmbits que preserva el Pla, mentre uns ordinadors annexos proporcionen tota la informació vinculada (superfície protegida, imatges, informació històrica sobre l’ocupació urbanística de l’àrea, entre altres)

Projecció: sis pantalles projecten imatges virtuals amb les zones protegides vinculades a les imatges reals de la costa en aquella àrea.

El PDUSC-1 a Girona

El Pla director del sistema costaner (PDUSC-1) té com a objectius principals identificar, protegir i posar en valor els espais costaners lliures actualment d’ocupació, per tal de contribuir al desenvolupament urbanístic harmònic de la costa catalana. Els propòsits del Pla són d’aquests tipus:

Urbanístics: evitar la consolidació d’un continu edificat que podria arribar a cobrir la pràctica totalitat de la línia de la costa.

Patrimonials: preservar els espais costaners pels seus valors paisatgístics, culturals i simbòlics.

Ambientals: possibilitar la preservació del medi costaner, especialment fràgil, i la seva continuïtat amb els espais oberts de l’interior.

Econòmics: gestionar l’espai com un recurs essencial per al desenvolupament econòmic, l’activitat turística i la qualitat de vida.

El 25 de maig passat, el conseller de DPTOP va aprovar definitivament el PDUSC-1, que preserva la pràctica totalitat de sòl no urbanitzable i de sòl urbanitzable no delimitat situats bàsicament dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa, i estableix la condició de sòl no urbanitzable costaner. En diversos àmbits, el Pla s’estén més enllà d’aquests 500 m, en sòls d’influència de la costa. D’aquesta manera, es pretén assegurar la connexió d’espais naturals, preservar les planes fluvials i els entorns dels espais PEIN i garantir el compliment dels objectius del Pla.

En conjunt, el PDUSC-1 preveu la protecció definitiva de més de 23.500 hectàrees com a sòl no urbanitzable costaner. A aquestes, s’hi podrien afegir unes 1.000 hectàrees més, en el cas que els ajuntaments així ho decideixin, per tractar-se de sòls inclosos en l’àmbit del Pla director que no necessàriament han de ser sòl no urbanitzable costaner.

Costa Brava nord

Pel que fa a les comarques gironines, de Portbou a Llançà destaca la màxima protecció del què esdevé un gran àmbit que funciona com a doble corredor. Per una banda i seguint la línia de la costa connecta els espais PEIN de la Serra de l’Albera i el Cap de Creus i per l’altra, de forma transversal, connecta els espais de la costa amb els interiors, que, a més, funciona de separador entre els municipis de Portbou, Colera i Llançà. D’aquesta manera, queden definitivament protegits àmbits com la Punta de Gatillepis, el Cap Mercer o la Punta del Frare.

De Port de la Selva i Cadaqués destaca la intenció d’ampliar i potenciar el PEIN del Cap de Creus que envolta així els municipis i fins i tot el connecta amb el mar a la Badia del Port de la Selva. En aquesta zona destaca també la protecció definitiva dels àmbits que encara es poden protegir de Port Lligat així com la Punta de Sa Conca de Cadaqués.

Més al sud de Roses arribem als Aiguamolls de l’Empordà on veiem com el Pla Director torna a funcionar com a connector entre els diversos àmbits d’aquest PEIN. Es garanteix un corredor i es relliguen el rosari de bosses PEIN d’aquest paratge a través de la costa. Però, sobretot, en una segona línia que ocupen els camps agrícoles de Sant Pere Pescador i l’Armentera.

Així mateix cal destacar en el terme municipal de l’Escala la protecció de l’entorn natural d’Empúries, de la Pintada dels Cinc Sous i la Torre de Montgó.

Costa Brava sud

Al Baix Empordà es repeteix la funció del Pla Director de corredor biològic i ambiental que relliga els diferents àmbits PEIN dels Aiguamolls del Baix Empordà tant per la línia de la costa com per les planes agrícoles interiors. Cal destacar també la protecció de la Platja de Pals en el Mas Pinell així com a la zona on estaven ubicades les antenes de Ràdio Liberty.

A partir de Begur i fins la Fosca es relliguen diversos àmbits PEIN amb àrees costaneres d’especial protecció. Aquest és el cas dels entorns d’Aigua-blava, Tamariu, Mas Bofill i de les planes de Palafrugell fins a la riera de Canyelles.

Ja als termes de Palamós i Calonge es protegeixen les planes agrícoles i de bosc en els entorns de la riera de Belitrà i Treumal. A Sant Feliu de Guíxols es protegeix l’entorn de Sant Telm i El Canyet, garantint la connexió directa dels espais PEIN amb el mar.

Al municipi de Tossa cal destacar la protecció de Cala Llorell i el Barranc de Portopí. Igualment, al municipi de Lloret les zones protegides de Cala Gran i de Es Pa de sucre serveixen de coixí entre l’espai PEIN i l’entramat urbà.

Tocant a Blanes, el Pla Director recull la protecció de l’àmbit de la Pinya de Rosa aprovada pel Parlament de Catalunya a la llei 25/2003 de 4 de juliol.

El PDUSC-2

El desembre passat, es va aprovar definitivament el Pla director del sistema costaner per a sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2), que complementa el PDUSC-1. En el cas del PDUSC-2, aquest estableix diferents graus de protecció a un àmbit de 650 hectàrees que comprenen 44 sectors de 22 municipis catalans.

Pel que fa a Girona, per a 8 sectors de quatre municipis el Pla en determina el nivell màxim de protecció, és a dir, el planejament municipal classificarà aquestes zones com a sòl no urbanitzable costaner. Es tracta de terrenys situats a Llançà, Cadaqués, Sant Pere Pescador i Palafrugell.

Municipi

Sector

Llançà

Canyelles (Cap Ras)

Cadaqués

Els Arrels 1

Sant Pere Pescador

La Gaviota

Las Palmeras

Las Dunas

La Ballena Alegre

Palafrugell

Puig Gruí I

Puig Gruí II

A uns altres 8 sectors es podrà mantenir el seu règim actual de sòl urbanitzable delimitat, però s’estableixen determinacions per al planejament urbanístic que els desenvolupi, tot delimitant els espais que s’hauran de preservar i establint directrius per assegurar una adient implantació paisatgística de les edificacions permeses. Es tracta de sòls situats a Portbou, Cadaqués, Begur, Calonge i Lloret de Mar.

Municipi

Sector

Portbou

Coma Morisca

Cadaqués

Port Lligat (subsector 2)

Quatre Camins nord (**)

Quatre Camins sud

Racó d’es Calders

Begur

Sa Riera

Calonge

El Collet Est

Lloret de Mar

Cala Banys (**)

(**) (Part d’aquests sectors es classifica com a sòl no urbanitzable costaner)