El nou context del sistema ferroviari

La normativa europea en matèria ferroviària ha establert un nou marc caracteritzat per la separació entre, per una banda, la gestió i l’administració de la infraestructura, i, per l’altra, la prestació del servei ferroviari la qual cosa facilita la liberalització del transport ferroviari de mercaderies i viatgers.

La Llei ferroviària té l’objectiu d’incorporar Catalunya al marc europeu del sector i de coordinar les competències de la Generalitat en la matèria amb les de l’Estat. Com a antecedent, la Llei estatal 39/2003 i el Reglament que la desenvolupa, en l’àmbit de les competències de l’Estat en la matèria, han implantat els principis de les directives europees al sector ferroviari espanyol.

Com a conseqüència, RENFE s’ha transformat en dues empreses diferenciades: Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF), que és l’ens gestor de la infraestructura, i Renfe-Operadora, que presta i explota serveis ferroviaris. Cal dir que aquesta Llei ha estat recorreguda davant el Tribunal Constitucional pel Govern de la Generalitat pel que fa als aspectes competencials.

La primera iniciativa legislativa en matèria ferroviària

La Llei ferroviària constitueix la primera iniciativa legislativa global en matèria ferroviària de Catalunya i completa el marc legislatiu català en transports, atès que ja compta amb lleis reguladores del transport per carretera, cable, marítim i de les infraestructures del transport aeri.

Competències

La Llei defineix el sistema ferroviari català com el conjunt d’infraestructures que són titularitat de la Generalitat, així com el conjunt de serveis que siguin de la seva competència, independentment de la infraestructura per la qual discorren.

L’articulat de la Llei s’avança a les competències que en aquesta matèria preveu el projecte de nou Estatut que han de comportar a la pràctica un major poder de decisió sobre els serveis ferroviaris que es desenvolupen a Catalunya.

Xarxa de rodalies: la Llei prepara el terreny per integrar el servei de rodalies en l’àmbit de la planificació i la gestió del transport ferroviari de la Generalitat de Catalunya. Catalunya és competent en els serveis ferroviaris que transcorren íntegrament pel seu territori, però aquesta competència s’haurà d’exercir en gran part dels casos sobre infraestructures de titularitat estatal, i, per tant, caldrà compartir les vies amb serveis estatals, interregionals i internacionals. Planificació, ordenació i regulació: a partir d’aquest marc competencial, a grans trets, la Generalitat és competent en la planificació estratègica del sistema ferroviari de Catalunya, l’ordenació i regulació del sistema pel que fa a les regles bàsiques del mercat ferroviari, l’atorgament de llicències i autoritzacions a les empreses ferroviàries, l’autorització de la prestació de serveis ferroviaris declarats d’interès públic, l’atorgament de certificats de seguretat i certificats d’obertura de línies, trams i terminals ferroviàries, la definició del règim tarifari i l’establiment dels cànons que han de pagar les empreses explotadores per a l’ús de les infraestructures ferroviàries.

La liberalització del mercat ferroviari

El servei de transport ferroviari es conceptua com un servei d’interès general i essencial que es presta en règim de lliure competència. Així, la Llei desplega les directrius comunitàries pel que fa a la separació de la infraestructura i el servei i a la liberalització del transport de mercaderies i de passatgers.

Aquest sistema pot ser aplicat, de manera general, per exemple en el transport de mercaderies i en determinats serveis de transport de viatgers.

Serveis públics de transport ferroviari: d’acord amb les previsions de la directiva europea, la Llei estableix que queden exclosos del règim de lliure competència els serveis que siguin considerats com a servei públic per motius de intercomunicació territorial i les xarxes locals o regionals aïllades o serveis urbans i suburbans, ja que en ambdós casos poden necessitar aportacions econòmiques de l’Administració per al seu funcionament. D’altra banda, la Llei preveu la prestació del servei de metro a l’entorn de Barcelona que correspon a l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT). En concret, s’estableix la competència de l’EMT respecte de les línies existents actualment i els seus perllongaments, així com les línies que s’hi incorporin.

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT)

En l’àmbit organitzatiu, s’estableix que l’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) és l’empresa administradora de les infraestructures ferroviàries que li adscrigui el Govern i li atribueix també funcions de construcció de les infraestructures que es determinin.

L’IFERCAT és, també, l’ens encarregat de percebre de les empreses que prestin els serveis de transport un cànon per la utilització de les infraestructures ferroviàries, per les estacions o per l’ús d’altres instal·lacions. D’altra banda, la nova Llei permet ampliar l’àmbit d’actuació d’IFERCAT respecte d’altres infraestructures de transport diferents de la ferroviària, com ara la construcció de carreteres.

Tramvies

Una novetat important de la Llei és l’establiment de normes específiques pel que fa als tramvies, per determinar la integració d’aquest mitjà de transport en el municipi, des del punt de vista urbanístic i des del punt de vista de gestió de la vialitat.

El transport tramviari serà de competència de la Generalitat de Catalunya quan en el seu recorregut transcorri per més d’un municipi i serà competència municipal quan tot el seu recorregut sigui per un sol municipi.

A més, la Llei també estableix que el manteniment i conservació de la línia del tramvia serà objecte d’un conveni entre l’Administració titular i l’ajuntament corresponent.

Drets i deures dels ciutadans

Com a novetat important, la Llei preveu per primera vegada el conjunt de drets i deures que afecten tant els usuaris directes com el conjunt dels ciutadans.

Entre els drets, cal remarcar, per la seva novetat, el fet de rebre informació sobre les incidències que afectin a la prestació del servei, ser indemnitzats per incompliment de les obligacions de l’empresa ferroviària i, en general, els que suposen una atenció adequada per a les persones amb mobilitat reduïda.

Entre els deures, cal assenyalar l’obligació de viatjar amb el títol de transport corresponent, per evitar el frau, i aquells que tenen un caràcter social, en el sentit de la conducta que cal mantenir en els trens i les seves instal·lacions.

D’altra banda, també cal remarcar les normes per a la tramitació dels estudis informatius i els projectes en què queda garantida la participació mitjançant la informació pública i institucional, especialment quan es tracta d’obres que es desenvolupen en el subsòl urbà i també la regulació de les modificacions que puguin tenir rellevància.

Una nova Llei

Amb l’aprovació avui de la Llei ferroviària, el Parlament de Catalunya ha aprovat des de 2004, en l’àmbit del DPTOP, la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial; la modificació de la Llei d’urbanisme i de la Llei de Carreteres; la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya; la Llei d’informació geogràfica i la Llei de creació de l’Institut Geològic de Catalunya.

D’altra banda, durant l’actual període de sessions, s’iniciaran els tràmits per a l’aprovació de la Llei de l’obra pública.

16 de març de 2006