El desembre de 2004 es va aprovar el Decret de desplegament de la Llei de mobilitat que estableix diversos objectius com ara la millora de la qualitat de vida, l’increment de la seguretat, l’assoliment d’una major competitivitat econòmica, un ús més sostenible dels sistemes de transport i seguretat o una millora de la integració social, entre altres. Per desenvolupar aquests objectius, s’estableixen ara les Directrius nacionals de mobilitat que es presentaran avui al Consell de la Mobilitat. Diversos grups de treball del mateix Consell, coordinats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, han treballat els darrers mesos per elaborar aquestes directrius d’acord amb l’anàlisi de les dades existents sobre mobilitat a Catalunya. Després de la presentació, el Consell de Mobilitat analitzarà el projecte. Posteriorment, aquest se sotmetrà a informació pública i a informació institucional i serà analitzat per la Comissió Catalana de Seguretat Viària i el Consell Assessor per al del Desenvolupament Sostenible. Amb els informes preceptius d’aquestes comissions, les Directrius seran aprovades pel Govern. Tota aquesta tramitació tindrà una durada aproximada de 6 mesos.
Una vegada aprovades, les directrius constituiran el marc referencial que les diverses administracions tindran en compte a l’hora de desenvolupar els plans territorials, urbanístics, de mobilitat, de transport de viatgers, etc. D’aquesta manera, tot Catalunya estarà unificada per uns criteris únics en la política de mobilitat. La mobilitat a Catalunya en l’horitzó del 2012 Les Directrius nacionals de mobilitat parteixen dels resultats de diversos estudis realitzats que analitzen la situació actual i les tendències dels diversos indicadors. Així, tenint en compte, l’augment demogràfic previst, que pot arribar als 7,9 milions d’habitants el 2026, la seva distribució territorial i un creixement econòmic anual que se situa en el 3%, tot apunta que hi haurà un increment de la mobilitat en tots els àmbits.
Davant d’aquest context i per prevenir situacions de col•lapse, inadequades des del punt de vista social i econòmic, el Govern proposa 27 directrius de mobilitat i 26 indicadors que tenen com a objectiu fomentar l’ús del transport públic, aplicar noves tecnologies en la millora de la informació, integrar la xarxa o millorar la qualitat assegurar l’accessibilitat, aeroports mercaderies, entre altres. Directrius nacionals de mobilitat Tenen la funció d’establir criteris objectius i àmbits d’actuació que serveixen per a la redacció dels plans territorials, urbanístics, de mobilitat, de transport de viatgers, plans directors de mobilitat i els plans específics.
Així, les directrius esdevenen un marc base per a tot Catalunya que apunta les polítiques òptimes per assolir un model de mobilitat que es basa en aconseguir menys impactes i més accessibilitat. Per desenvolupar-les, s’han establert tres línies estratègiques:
• Una planificació urbanística i territorial que permeti reduir la mobilitat sense restar competitivitat
• Potenciar modes de transport més sostenibles i segurs: o Per viatgers: transport públic, a peu i amb bici o Per mercaderies: ferrocarril i marítims
• Millora de l’eficiència de cada mode de transport. En aquesta línia les directrius proposen, entre altres mesures, la integració tarifària dels transports públics a tot Catalunya, afavorir la implantació de carrils Bus-vao, millorar l’oferta dels mitjans de transport col•lectius cap als polígons industrials, elaborar el Pla de seguretat viària de Catalunya, millorar la senyalització d’orientació a la xarxa viària, analitzar de la mobilitat generada en la nova planificació urbanística, avaluar l’impacte de les noves implantacions singulars o realitzar enquestes de mobilitat quotidiana.
Indicadors de mobilitat
Els indicadors de mobilitat són una eina d’avaluació de polítiques de mobilitat on es reflecteixen les estratègies establertes per les directius. Així, mostren els paràmetres de la situació actual a partir dels darrers estudis de mobilitat realitzats, apunten les tendències futures si es manté l’actual model i proposen un objectiu recomanable en l’horitzó del 2012.
Els indicadors de mobilitat calculen la situació, evolució i objectius de qüestions com la qualitat del transport públic, el nombre de turismes per habitant, el consum energètic, les emissions contaminants, l’accidentabilitat, el transport públic, la distribució de mercaderies, el nombre de vols intercontinentals o l’ús de la bicicleta. Aquests indicadors es calcularan periòdicament i es desenvoluparan local i territorialment de tal manera que a partir de la base que avui es presenta, esdevinguin un termòmetre de les tendències de la mobilitat i de l’eficàcia de les polítiques que s’apliquin per aconseguir un model de mobilitat òptim.
El quadre adjunt mostra com exemple algunes accions concretes que proposen les directrius i l’objectiu desitjable que apunten els indicadors en l’horitzó del 2012.
Actuacions Objectius (horitzó 2012) Integració tarifària a tot Catalunya 100% de Catalunya integrada tarifàriament Millorar la velocitat comercial dels autobusos Augment del 10% de la velocitat comercial dels autobusos urbans - Augment d’un 15 % de la velocitat comercial interurbans Potenciació de vols intercontinentals directes Augmentar el 50% els vols intercontinentals directes des de l‘aeroport de Barcelona Menys transport de mercaderies per carretera en favor del ferrocarril - Reduir del 10% (fins al 72%) el transport de mercaderies per carretera Increment de la seguretat en la xarxa viària Reducció del 37% de víctimes mortals d’accident de trànsit Adaptació del transport públic a persones amb mobilitat reduïda (PMR) Adaptació del 100% de les estacions i del 90% dels vehicles de transport públic a PMR Millorar el servei ferroviari a Catalunya Augmentar el 12% els km de la xarxa ferroviària per cada 1.000 habitants Urbanisme amb criteris de mobilitat Augment del 5% de les places de distribució de mercaderies -Augment del 200% de carrils bici -Augment del 12% dels viatges intramunicipals amb transport públicProjecte de decret sobre mobilitat i urbanisme
Un exemple de desenvolupament d’aquestes directrius és el Projecte de decret sobre mobilitat i urbanisme que es presenta avui i que preveu que, a partir d’ara, s’hauran d’incorporar a l’expedient de modificació de qualsevol pla urbanístic els estudis de mobilitat generada. Aquests estudis analitzaran la mesures de mobilitat que preveu el projecte i en determinaran la viabilitat. Així mateix, obligarà a les implantacions singulars (centres comercials, instal•lacions esportives, polígons industrials, etc.) a construir parades d’autobús si estan ubicats a més de 500 metres d’una estació d’autobús o tren.
Si les mesures en matèria de mobilitat no són adequades, el pla urbanístic no serà aprovat. El decret desenvolupa en el terreny urbanístic la Llei de mobilitat aprovada el 2003. En definitiva, aquest decret pretén donar resposta a una realitat canviant en la gestió de la mobilitat, en què les xarxes per a vianants, bicicletes i transport públic incrementen el seu protagonisme i els valors de qualitat de vida, seguretat en els desplaçaments i sostenibilitat han de ser cada dia més presents en el disseny i la gestió de la xarxa viària.
Aquest canvi en les prioritats. juntament amb la consolidació de la bicicleta com a eina de mobilitat quotidiana, han donat lloc a conceptes i situacions noves que fins ara no havien estat reflectits en la normativa
El Projecte de decret preveu dues categories d’estudi de mobilitat. D’una banda, els associats al planejament urbanístic i de l’altra els associats a les implantacions singulars. Planejament urbanístic El plans urbanístics tindran un seguit de ràtios d’obligat compliment en què, segons la població i la superfície del municipi, es determinarà el nombre de carrils bici, aparcaments i altres elements de mobilitat. El càlcul permetrà establir les xarxes de vianants, bicicletes i transport públic. Aquestes xarxes hauran de ser contínues i enllaçar els principals nuclis d’atracció de mobilitat. La tramitació d’aquests estudis d’avaluació de la mobilitat generada anirà completament lligada als plans urbanístics i, com aquests, estaran sotmesos a informació pública.
Així, els estudis d’avaluació de la mobilitat generada que s’han d’incloure en els instruments de planejament urbanístic han de contenir els següents elements principals:
• Avaluació de la mobilitat que generen els diferents usos previstos en el planejament
• Xarxa d’itineraris principals per a vianants, transport públic de superfície i bicicletes
• Reserves d’espai per a zones d’aparcament en estacions de tren i d’autobús
• Reserves d’espai a zones càrrega i descàrrega de mercaderies
• Estudis d’impacte en la capacitat i en la seguretat viària de les carreteres, amb atenció especial als accessos i, si escau, propostes d’actuació per garantir-les. Implantacions singulars
Per acabar, el Projecte de decret preveu quines són les implantacions singulars que requereixen un estudi d’avaluació de la mobilitat generada en funció del tipus d’implantació. Les xifres que delimiten aquesta necessitat es basen en el criteri que una instal•lació singular és aquella que, d’una manera recurrent, genera més de 5.000 viatges/dia. Així, podem trobar amb aquest nom centres comercials, instal•lacions esportives, universitats, zones d’esbarjo, polígons industrials, etc.
Els estudis hauran d’avaluar la mobilitat generada d’una manera acurada, preveure l’impacte en les xarxes de mobilitat (vianants, bicicletes, transport públic i automòbils) i establir les mesures correctores corresponents. Durant els últims anys, aquests estudis han pres la forma d’estudis de trànsit en què només es prenia en consideració l’impacte sobre la xarxa viària. La Llei 9/2003 de mobilitat, i aquest decret de desplegament pretenen superar aquests estudis de trànsit per tal que prenguin en consideració totes les xarxes de mobilitat i les noves implantacions i no es basin en un accés majoritàriament basat en la utilització del vehicle privat.
En aquest sentit, la proposta de decret també recull que, en el cas que per satisfer el requeriment de distància màxima a l’accés d’una infraestructura fixa de transport públic calgui la construcció d’una nova parada, és a dir, que la implantació singular estigui a més de 500 metres d’una estació d’autobús o de tren, el cost de l’obra civil anirà a càrrec dels promotors de la implantació singular. El projecte també preveu que els mateixos promotors contribueixin al finançament del funcionament del nou servei de transport públic.
Procés administratiu
Una vegada presentat al Consell de la Mobilitat, el Projecte de decret se sotmet a informació pública i es fa arribar a les institucions implicades. Posteriorment, es recullen les al•legacions que es consideren pertinents i es formula el redactat definitiu que aprova el Govern. Consell de la Mobilitat El Consell de la Mobilitat es va crear l’abril de l’any passat i està integrat per les administracions, organitzacions empresarials i sindicals, associacions de consumidors i usuaris i entitats i sectors socials vinculats a la mobilitat. Presidit pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, aquest òrgan està format per una vuitantena de vocals. 2 de febrer 2006
